Ayoub Ghadfa arriba a la gran prova de la baralla per l’or

Serà el combat somiat per París, la mare de totes les batalles, el main event de la boxa en aquests Jocs Olímpics, en un escenari tan carismàtic com la Philippe Chatrier, pista central de Roland Garros. Allà, a la casa de Rafa Nadal, Ayoub Ghadfa buscarà dissabte (22.51 hores) el primer or de la història de la boxa espanyola davant l’uzbek Bahodir Jalolov. El monstre definitiu, un tità d’època, com a rival del púgil de Marbella, que ja té assegurada la plata en el pitjor dels escenaris.

Havia de buscar ahir aquesta final olímpica, en l’antepenúltim combat de la nit, davant el francès Djamili-Dini Aboudou, que per descomptat gaudia del suport del públic que envoltava el ring. I ho va aconseguir Ayoub per aixafada, sense donar-li la més mínima opció a un rival que va trasbalsar i va guanyar per decisió unànime dels cinc jutges.

El púgil de Marbella, que ja tenia assegurat el bronze, serà el tercer boxejador en una final de la història olímpica d’Espanya. El seu repte ara és fer el pas que no van poder completar ni Faustino Reyes a Barcelona 1992 ni l’avui seleccionador Rafa Lozano a Sydney 2000, els seus dos predecessors en una final olímpica, tots dos premiats amb una medalla de plata al perdre el combat definitiu.

Premi a la millor boxa

Durant tota la competició, Ghadfa ha fet honor a la seva condició de vigent campió d’Europa, títol aconseguit aquest mateix any, i va tornar a fer-ho davant Aboudou, un oponent més voluminós i menys definit que ell, també bastant més baix, 17 centímetres.

El francès va arrencar amb la seva habitual estratègia de buscar el volum de cops per sobre de la seva efectivitat. El risc per a Ayoub, més precís i conservador, era caure en el joc del seu rival, cosa que no va passar. Els jutges, que es van saber abstreure de la pressió ambiental, van premiar la boxa de l’espanyol, amb quatre jutges que van aixecar el seu cartró.

La situació va posar dels nervis un Aboudou que va posar més revolucions i una mica menys de cervell al combat, sobreexcitat fins al punt de caure de natges a terra. La seva pressió no feia efecte davant un Ayoub cerebral i concentrat a executar el seu pla.

Guanyat també el segon combat, aquesta vegada per decisió unànime dels cinc jutges, Aboudou va buscar en el tercer assalt un KO a la desesperada que ni tan sols va estar a prop de poder aconseguir. Ayoub només havia de controlar la situació i ho va fer amb sobrada suficiència.

Notícies relacionades

Més futbol gratis des del balcó: el Barça-Getafe, també al Johan Cruyff

El Barça aposta per Ed Sheeran per a la samarreta del clàssic al Bernabéu

Superada la penúltima prova olímpica, li quedarà el més difícil encara. Jalolov, doble campió mundial el 2021 i el 2023 i or a Tòquio, és el seu últim obstacle cap a la glòria eterna, cap a una posició mai explorada per la boxa espanyola. L’actuació de l’uzbek en la semifinal disputada just abans, contra l’alemany Tiafack, va ser en veritat impressionant.

Serà, a més, un duel inèdit, ja que només en una ocasió es van creuar els camins d’Ayoub i Jalolov i el combat no es va arribar a disputar. Va ser en les semifinals de l’últim Mundial, a les quals l’espanyol va haver de renunciar per lesió. Plata o or, serà la segona medalla de la boxa espanyola en aquests Jocs, després del bronze d’Enmanuel Reyes Pla.