L’èxtasi de 20 centímetres

Ens disposàvem a casa a veure la prova reina de l’atletisme: els 100 metres llisos olímpics.

Com a moltes llars, els meus fills i jo mostrem els nostres favoritismes i preferències, que si l’americà, que si l’italià, que si jo què sé...

I vam veure que, clarament, un d’ells destacava per la seva peculiaritat, la forma de mostrar-se davant les càmeres i un cert histrionisme personal: Noah Lyles.

Tots van mostrar de seguida el seu més absolut rebuig cap al nord-americà al considerar-lo un "notes" i un fantasma, jo els vaig fer entendre que aquesta, en realitat, és una actitud molt estudiada per fer veure al món i també als seus rivals qui acapara l’atenció de la prova abans de produir-se, una manera de dir "aquí estic jo", una manera de pressionar i impressionar, una manera de començar a guanyar. I ho va fer.

Pobre jamaicà

Thompson, el jamaicà, va liderar tota la carrera fins al final, o millor dit fins a 20 centímetres abans d’aquest final. ¿S’imaginen? 99 metres i 800 mil·límetres en la glòria infinita, i un cop de pit de Lyles en la línia mateixa et priven de glòria eterna i et sumeixen en la misèria, amb una medalla de plata al pit, cert, però per cinc mil·lèsimes passes de l’or al clot.

¿I ara?

Notícies relacionades

Fermín es debat entre Chelsea i Barça

La mirada reverencial de dos campions que idolatren el professor Márquez

Ja que passarà el previsible, mal que ens pesi: Noah Lyles serà primer per sempre i per a la història, i el segon, aquest pobre jamaicà, en pocs dies no serà ni un va record. Exemples no en faltarien. Si ara baixés a passejar per la platja i preguntés pel rutilant triomf d’Espanya a l’Eurocopa, més de la meitat d’enquestats, que trist, no serien capaços de dir-me amb absoluta i total seguretat el finalista, i el mateix passaria amb el subcampió de la Copa Amèrica, després de l’enèsim triomf de l’albiceleste de Messi. Exactament el mateix.

Míser esport... Aquesta bola que bota en la línia, aquest taló que trenca el fora de joc, o aquests 20 centímetres, només 20 en cent metres de glòria, que et consagren al cel o t’envien per sempre a l’infern de l’oblit. Gràcies per tot Kishane Thompson.