Pogacar espanta les mosques del Tour amb un nou atac

Amb la calor arriben les mosques que s’enganxen a la suor del cos. Sota el sol justicier provençal el públic es complica la vida esperant el pilot a la sortida de Saint Paul Trois Châteaux, on sempre volia dormir Lance Armstrong, o quan passen per Gap, carrers plens, la gent buscant ombres, els habitants recordant que fa quatre anys, quan va arribar el Tour, no hi havia ningú, perquè la covid havia tancat la localitat amb pany i clau.

Els ciclistes escolten el càntic de les cigales. No hi ha lloc al món on el so estrident d’aquests insectes ressoni amb més decibels. Tadej Pogacar triga 15 segons exactament a aparèixer i anar-se’n, que són molts menys si ho fa en ple demarratge, a 12 quilòmetres de l’arribada, o sota la protecció de la meta. Les mosques s’espanten i el deixen tranquil perquè els watts li surten per la boca, com si fos un pura sang enfilant la recta final del Grand National.

Escoltar per l’orellera

Si hi ha muntanya a la carta del Tour no hi ha referents per adormir-se o per fer una altra cosa. Els 15 segons en què Pogacar ve i se’n va, després de sis hores d’espera a la carretera, es fan del tot eterns. Sona la sirena del Tour. ¡Ataca Pogacar! Queden 12 quilòmetres. És per tornar-se boig, perquè Jonas Vingegaard es posi la camisa de força.

¿Per què ho fa? ¿Potser per venjança? Pogacar s’ha passat els primers 80 quilòmetres de l’etapa escoltant per l’orellera les sirenes del seu director, recordant-li que torni a la feina, que el Tour és etern i que ell vestit de groc ho il·lumina tot. "Tadej, els Visma no paren, tramen alguna cosa". No fa falta que l’hi recordin. El pilot es fracciona en diversos trossos abans que els Alps es vegin per primera vegada.

Fins i tot sembla que serà un dia per als que viuen darrere, els pàries de la carrera, tot i que alguns tinguin contractes milionaris, els que no compten en una general que sembla remoure’s només al so de tres corredors. En fuga guanya Richard Carapaz, primer equatorià que aixeca els braços en una meta del Tour, sabedor que, malgrat el domini del trio calavera(Pogacar, Vingegaard i Evenepoel), ell ha guanyat el Giro, ha sigut campió olímpic i ja ha pujat als podis del Tour i la Vuelta. Escapat, també, Enric Mas, que està en el Tour, tot i que amb prou feines se’l veu, desanimat perquè no li van les cames com voldria, arriba tercer després de Simon Yates.

Fantasia pura

El rebombori està vuit minuts per darrere de Carapaz. Que Pogacar no sap córrer amb les mosques a sobre, que Vingegaard i els seus l’han estat marejant més del compte. I quan demarra, per molt que es moguin les cames de Vingegaard o les d’Evenepoel la distància cau com aquestes molestes mosques.

La persecució a Pogacar és fantasia pura. Queden dos ports, muntanyes de repartiment, Noyer i Superdévoluy. Són cims que, a partir d’ara, seran recordades pel geni de Pogacar, el que mira constantment cap enrere per veure on va Vingegaard. Sap que el danès ha enviat per davant Tiesj Benoot, Christophe Laporte i al gran Wout van Aert. No se’n fia un pèl. Els intents de parany no van amb ell.

Vingegaard i Evenepoel col·laboren i agafen Pogacar; situació resolta abans dels tres quilòmetres finals, la pujada a meta. Allà Evenepoel s’adona que ell no importa en la lluita pel groc, perquè Pogacar el deixa fer. És a cinc minuts. En canvi, el demarratge final és espectacular. Si queda alguna mosca es mor de l’ensurt. Pogacar, dret sobre la bici, per poc agafa Evenepoel i li treu dos segons extres a Vingegaard. "Només vaig voler provar les cames per veure si encara estaven bé i posar una mica de pressió a Jonas i Remco".

Etapa 17a

1. R. Carapaz (Equ/Edu) 4h 6m 13s.

2. S. Yates (GBr/Jay) a 37 s.

3. E. Mas (Esp/Mov) a 57 s.

4. L. De Plus (Bèl/Ine).............a 1.44 m.

5. O. Onley (GBr/Dsm) m. t.

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE) 70h 21m 27s.

2. J. Vingegaard (Din/Vis) a 3.11 m.

3. R. Evenepoel (Bèl/Sou) a 5.09 m.

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

4. J. Almeida (Por/UAE) a 12.57 m.

5. M. Landa (Esp/Sou) a 13.24 m.