El bo és Lamine, no Mbappé

No és estrany, i ara, que Leo Messi apadrinés, per a una campanya de l’Unicef, un nadó anomenat Lamine Yamal. Jo conec Joan Monfort, el fotògraf que va immortalitzar aquesta imatge, i m’ha dit que Messi ja va veure alguna cosa, "no sé què", als ulls d’aquest nadó tan rodonet. El que no sap Monfort és que Leo té el mòbil de Déu.

El que va viure ahir a la nit Lamine Yamal, el seu gol estratosfèric, la seva jugada messiànica, és la imitació perfecta a la prodigiosa carrera que Leo ha repetit una i mil vegades, sense que cap defensa sabés aturar-lo. Aquest arrencar des de la dreta, ell, ells, que són esquerrans tancats, per buscar la mitja lluna i bombardejar l’escaire del porter, allà on dormen les aranyes. Això ho intentaven molts i només li sortia al Deu. Ara, el volen imitar tots i només li surt a Lamine Yamal.

Per això, aquesta nit, recordin la data, 9 de juliol del 2024, passarà a la història com el dia que Lamine Yamal va admirar el món. Serà recordat com aquell en què Messi, gran, molt més gran, ja amb 18 anys, va deixar sense paraules els que, llavors, eren els déus del futbol, començant per Fabio Capello.

Sí, sé que recorden aquella nit, perquè va ser, com la d’ahir, inoblidable. Era el Gamper del 2005. Hi havia sobre el camp bona part dels millors de la història: Ronaldinho, ¡Ronaldinho!, Etoo, ¡Etoo!, Del Piero, ¡Del Piero!, Ibrahimovic, ¡Ibrahimovic!, però el que va enlluernar el món de la pilota va ser un jove Leo Messi, que va tornar boig el lateral de la Juve, Balzarretti (Theo Hernández, tampoc va dormir ahir a la nit), i que va forçar Capello, en el minut 25, a acostar-se a Frank Rijkaard i dir-li: "Sé que teniu problemes burocràtics, de paperassa, amb aquest noi, ¿per què no me’l deixes i me l’emporto a Torí?". "Ho sento, Fabio, en dues setmanes estarà tot arreglat", li va dir l’holandès, fent-se el despistat.

Capello sempre ha explicat que ell va ser qui més va disfrutar d’aquella nit, d’aquella actuació prodigiosa de Messi. Si Didier Deschamps no fos tan avorrit, tan amarrategui, reconeixeria que, enganxat al dolor, es va emportar a casa el privilegi d’haver sigut espectador directe (Lamine va fer tots els regats davant seu) de l’actuació del jove que escriurà, no un llibre, sinó la Bíblia del futbol que ve.

Notícies relacionades

Fumata blanca rumb al Reial Madrid: Xabi Alonso anuncia als seus jugadors que se’n va del Leverkusen

Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut

No només es va formar on es va formar Messi, a la marmita de La Masia. No només va saltar al Camp Nou procedent del juvenil. No només va admirar la parròquia des del minut u, zero, en què va tocar la primera pilota vestit de blaugrana. ¡Gràcies, Xavi Hernández! ¡Gràcies, Jordi Roura! ¡Gràcies, Aureli Altimira!

Yamal va decidir, ja des de petit, que només parlaria sobre la gespa. Per això, quan el beneit de Rabiot va dir a Lamine Yamal que hauria de "fer més coses de les que ha fet, si vol jugar la final de l’Eurocopa", el clon de Leo va esperar unes hores i, al cap de poca estona, va dir al melenes: "Mou-te en silenci i parla, només, per fer escac i mat".