Girmay torna a guanyar abans que el Tour vagi per terra

Una vegada van pujar muntanyes. Els van dir bojos quan l’any 1910 els inventors del Tour van fer anar les bicis pel Tourmalet. Ja van buscar llavors la innovació, un al·licient nou per a una carrera que s’havia creat el 1903. Des d’aleshores, la prova ciclista ha passat per llocs de vegades absolutament incerts. Ha travessat fronteres, sent habituals els inicis des de l’estranger, aquest any des de Florència i d’aquí dosamb el tret de sortida a Barcelona. Però mai s’havia dissenyat una etapa que inclogués trams de terra des que es van asfaltar els camins pels quals els pioners ascendien el Pirineu.

Si hi ha una etapa diferent de les altres és la que es disputa avui, Troyes-Troyes, gairebé 200 quilòmetres, que si no portés al Tour per camins agrícoles seria una més, un dia qualsevol que fins i tot podia definir-se en un esprint, com va passar ahir, amb el segon triomf del corredor eritreu Biniam Girmay, aquesta vegada junt amb el Memorial Charles de Gaulle, a un dia de la segona volta de les eleccions legislatives franceses, a Colombey les Deux Églises, on va morir el 1970 el militar més famós de la història de França junt amb Napoleó Bonaparte.

32 quilòmetres sense asfalt

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

Mig pilot coincideix que no serà un dia qualsevol, com ahir tampoc va ser una fuga més la del noruec Jonas Abrahamsen, que es va passar 168 quilòmetres i tres hores en solitari, perquè no serà fàcil viatjar en bici per camins que enlluernarien els participants de la carrera sempre que poguessin fer-ho pedalant sobre una bicicleta de gravel, la nova modalitat ciclista, màquines que s’assemblen a les de carretera, les que porten els corredors del Tour, però amb rodes grosses i que es mouen alegres entre terra i pedres.

Seran 32,2 quilòmetres sense asfalt, alguns dels quals en repetjó, on algun corredor pot començar a perdre el Tour abans de claudicar a les muntanyes. I una vegada més s’apunta el nom de Tadej Pogacar com a favorit. En la Strade Bianche, carrera italiana que va per camins, va guanyar al març a l’atacar a 81 quilòmetres de meta. Per això, avui tots el temen una altra vegada.