Italians dirigint en cinc països

Quatre dels vuit entrenadors dels quarts de final de la Champions tenien un origen comú en la filosofia futbolística del Barça. Cap dels quatre va guanyar la Champions. El campió va ser un italià, Carlo Ancelotti. Cinc dels 24 països de l’Eurocopa han confiat els seus destins a entrenadors italians. La Nazionale, entre aquests, per descomptat.

LUCIANO SPALLETTI (ITÀLIA).

Tard, a cavall entre els 64 i 65 anys, li ha arribat l’èxit, si per èxit es considera proclamar-se campió de la Serie A amb el Nàpols (22-23) i, a continuació, accedir a la banqueta de la selecció complertes 30 temporades com a professional. L’edat i l’experiència el doten d’una posició de lideratge davant la qual els seus pupils no es queixen. Itàlia només havia perdut un amistós amb Spalletti. Fins a la repassada d’Espanya a Gelsenkirchen. Es va imposar a Albània. Contra Croàcia es juga el pas.

MARCO ROSSI (HONGRIA).

És el seleccionador més antic dels cinc que ens ocupen. Dirigeix Hongria des del 2018 i va obtenir la doble nacionalitat. Rossi (Druento, 9 de setembre de 1964) ha dibuixat una carrera de lent ascens, en el segon nivell, tant de jugador com d’entrenador i un sol títol en cada una de les seves carreres.

De la seva mà, Hongria ha entrat a les tres últimes Eurocopes. Ha patit dues derrotes, contra Suïssa (1-3) i Alemanya (0-2), que la deixa a punt del comiat. Ni vencent Escòcia aquest diumenge la convertiria en una de les quatre millors terceres.

FRANCESCO CALZONA (ESLOVÀQUIA).

Es va convertir en el segon seleccionador no eslovac ni txec l’agost del 2022. En els últims mesos va exercir de pluriocupació quan el Nàpols el va contractar per a l’últim semestre. Va debutar contra el Barça en l’anada de la Champions. Va acabar la Serie A en desena posició sense poder col·locar l’equip a Europa. La carrera futbolística de Calzona (Vibo Valentia, 24 d’octubre de 1968) va ser pràcticament inexistent, i la d’entrenador en cap amb prou feines comença als 55 anys. Va firmar la primera sorpresa (1-0 sobre Bèlgica), però va malgastar ahir la classificació al caure contra Ucraïna (1-2). Una salutació sense més ni més es va veure entre Calzona i Tedesco abans de l’Eslovàquia-Bèlgica (1-0) en l’únic duel fraticida possible de la fase de grups. Dos italians que no es coneixien.

DOMENICO TEDESCO (BÈLGICA).

És Tedesco (Rossano, 12 de setembre de 1985) el més jove dels cinc (38 anys) i el menys italianitzat, ja que la seva família va emigrar a Alemanya quan era una criatura i és allà on ha construït la seva carrera, encara breu. Va començar en un equip de Segona i immediatament va fitxar pel Schalke, on es va mantenir dues temporades; va estar dues temporades a l’Spartak de Moscou i no va acabar la segona al Red Bull Leipzig. Carrega amb la pressió de dirigir una selecció com la belga de la qual s’espera molt i de lidiar amb el conflicte amb Thibaut Courtois, que es va enfadar amb el tècnic i no ha volgut tornar a la selecció.

VINCENZO MONTELLA (TURQUIA).

L’últim a incorporar-se a una selecció: va ser el setembre del 2023. ¿El motiu? Havia dirigit durant dues campanyes l’Adana Dermispor. Era la seva segona estada fora d’Itàlia després del seu breu pas pel Sevilla durant la campanya 2017-18. Un mal pas. Va rellevar Eduardo Berizzo i va ser destituït després de 17 partits, dels quals en va guanyar cinc, cap dels set últims, i que van forçar l’acomiadament.

Notícies relacionades

El prodigiós adolescent indi

Emma Carrasco: "Després dels Jocs Olímpics tens una sensació de buit"

Montella, napolità de Pomigliano d’Arco, nascut el 18 de juny de 1974, va fer 50 anys el dia del partit contra Geòrgia. Ho va celebrar amb magnificència, amb un gran triomf (3-1). Contra Portugal dirimirà la primera plaça del grup i la classificació entre els dos guanyadors de la jornada inaugural.

A diferència dels altres seus col·legues entrenadors, Montella va tenir una notable carrera futbolística de gairebé 20 anys. Quan era conegut com L’aeroplanino (El petit avió) per la seva manera de celebrar els gols: gairebé 200 en 19 temporades de professional, des de l’Empoli a la Roma i una insignificant experiència al Fulham.