El Barça de Grimau, l’altre declivi

El declivi interpel·la des de la plantilla a la llotja, passant, naturalment, pels executius de la secció amb Juan Carlos Navarro, una altra vella llegenda, triada per Joan Laporta després de guanyar les eleccions.

DOS ENTRENADORS CULERS.

Xavi Hernández va ser la segona aposta de Laporta –la primera va consistir a mantenir Ronald Koeman– partint de la seva trajectòria com a jugador del Barça. Es va fitxar una llegenda amb la construcció imaginària que seria tan positiva com l’experiència amb Pep Guardiola. Va ser campió de Lliga la campanya passada i, setmanes més tard, Laporta va acomiadar Sarunas Jasikevicius per col·locar a la banqueta Roger Grimau. Són dos culers molt culers Xavi i Grimau, presumeixen al club, convertida aquesta filiació sentimental en un sòlid mèrit per accedir al càrrec. Superior fins i tot a l’experiència que, se suposa, s’exigeix per a una banqueta de l’exigència del Barça. Aquesta condició de culers, no obstant, els concedeix una vida extra.

PROJECTES MENORS.

Una vida extra per dues raons: la falta de diners impedeix abordar la contractació d’entrenadors top i perquè els dirigents sabien que les rebaixes aplicades afectarien les prestacions dels equips. També les del bàsquet, malgrat que la secció de Josep Cubells va emprendre operacions insòlites. És estrany el món del bàsquet, on predominen els contractes curts, que en èpoques de carestia es pagaven traspassos per Joel Parra i Darío Brizuela (un milió va costar cada un). A més, es va contractar Willy Hernangómez, un ex NBA, la fitxa del qual, no obstant, seria sensiblement menor que la de Nikola Mirotic. El pivot madrileny no ha respost a les expectatives. El rendiment no ha sigut el propi d’una incorporació tan simbòlica. L’actitud que va mostrar des d’un principi, inclòs un enfrontament amb Grimau, el va posar sota sospita i no ha marcat les diferències d’un jugador franquícia.

Va aparèixer pel Palau un altre ex NBA, més discretament: Jabari Parker. L’ala pivot nord-americà va passar fins i tot una prova pels antecedents de lesions que havien frenat la seva carrera. La fiabilitat que ha exhibit i que va convèncer la secció a renovar-lo el contracte va esclatar en l’últim partit: 4 punts en 13 tirs (0 de 7 en triples i cap tir lliure).

PIVOTS DESGASTATS.

Jan Vesely en va anotar 6 i Hernangómez en va sumar 9 en el desempat. Da Silva i Kalinic no es van moure del zero (set tirs del serbi, un de l’alemany). Enfocats a una sèrie de duresa física i esforç per contenir el joc interior hel·lè, molt superior a l’exterior malgrat que van anotar més triples que el Barça, l’aportació anotadora que s’esperava de les torres blaugrana va descendir a partir de l’inferior encert en els tirs. Parker va ser eliminat per faltes, Da Silva, Kalinic i Vesely en van sumar quatre. A les files gregues, només Petrusev va vorejar el perill de l’exclusió. El 59-63 explica el tipus de partit que es va jugar. Va ser el que volia l’Olympiacos. L’equip grec va poder descansar i preparar millor el partit; el Barça va haver de remuntar 20 punts al Gran Canària per guanyar a la pròrroga.

GESTIÓ DE rECURSOS.

Notícies relacionades

El Barça aguanta l’"huracà Guy" i guanya el primer assalt

Verstappen guanya el duel amb Norris i Alonso acaba l’últim

Bartzokas va presumir de la rotació dels seus homes més alts. Va utilitzar 11 dels 12 jugadors de la plantilla en dos dels partits del Palau i en el primer va recórrer als 12 de l’acta. Grimau, en canvi, només s’ha fiat d’un grup de deu en tres partits, excepte en la pallissa del quart partit, quan va acudir al fons de la banqueta amb Brizuela i Nnaji, pivot oblidat al racó. L’escorta, un dels fitxatges de la temporada, va jugar només els últims tres minuts abans del descans del tercer partit i gairebé 20 minuts en el quart. Zero en els altres partits. Zero l’última nit del Palau, malgrat ser un especialista en els triples. Grimau no va pensar en ell per reparar un dels defectes més grans ressaltats pel mateix tècnic: "Hem tirat molts triples i no hem sigut encertats". L’altre fitxatge, Joel Parra, ha sigut un espectador.

Pocs punts dels pivots, els habituals dels alers (17 de Laprovittola, 13 d’Abrines) i menys dels bases: 2 de Satoransky i Jokubaitis, 6 de Ricky Rubio. Un altre ex NBA que procedeix d’un procés d’inactivitat i, per tant, una línia subjecta a alts i baixos. Va brillar Rubio amb quatre robatoris en la primera meitat i una excel·lent disposició defensiva, però amb poc encert en la direcció. Igual que Satoransky.