El PSG de Luis Enrique liquida el somni americà de Messi

No hi havia lloc per a autoenganys a l’Inter Miami – PSG. Un partit que fins al 2020 ni tan sols hauria succeït, perquè l’equip dels EUA no existia. Però Messi i els seus companys es van entossudir a fer-ho possible després d’una fase de grups en què només eren l’atractiu per a la inauguració. El més lògic hauria sigut que el Porto passés com a acompanyant del Palmeiras, però el 10, amb la seva bota màgica, va alterar la dinàmica del grup per citar-se amb el pitjor dels monstres del Mundial de Clubs.

Un PSG que va fer xixines el somni de l’Inter Miami amb un clar 4-0 en la primera meitat que va deixar pas a una segona de refresc en què els de Mascherano almenys van poder jugar, tot i que amb més cor que no pas energia i cap. Van ser els minuts perquè Messi, tot sol contra el món, intentés un gol, una assistència o algun detall per signar un epitafi en el futbol d’elit. L’última línia d’un currículum brillant que a Miami no s’haurà fet més gran. La seva missió a Florida és una altra: invertir en la seva marca, transitar fins a final d’any i decidir què farà llavors, quan acabarà contracte.

Dues versions del futbol modern, una de dissenyada exclusivament per guanyar, la gala, i l’altra en fase de creixement després de revolucionar els fonaments del soccer gràcies a l’argentí. Al camp, les diferències van quedar perfectament expressades des del xiulet inicial, amb un PSG que va desbordar el rival a través de la pressió. L’objectiu de Luis Enrique era resoldre el partit per la via ràpida.

Un buf nostàlgic

De mitjana, el PSG trigava 15 segons a recuperar la pilota. El compte va augmentar perquè en la segona part el PSG va aixecar l’accelerador per donar aire a l’Inter, que va justificar la seva presència en els vuitens amb una jugada vintage. Va connectar Jordi Alba amb Messi, l’argentí la va posar amb música per a Luis Suárez, però l’uruguaià va demostrar que el seu genoll demana pausa. Abans d’aquest buf nostàlgic el duel ja s’havia resolt amb el 4-0.

Ni tan sols va notar la por Luis Enrique, perquè en el minut 5 Vitinha va centrar al segon pal perquè João Neves, de cap, comencés a marcar territori. El PSG va sentenciar el duel abans del descans. Primer, amb un robatori de Fabián a Busquets que va regalar el doblet a Neves. El tercer va enfonsar l’Inter Miami amb l’autogol d’Avilés. Però el gol que va palesar les diferències més grans entre soccer i futbol va ser el quart, en una passada a l’esquena de Jordi Alba que es va convertir en assistència a Hakimi. Pilota al travesser i després rebuig exitós per culminar la golejada.

Ustari, l’altre jugador clau per a una classificació per sobre de les possibilitats de l’Inter Miami, va patir un bombardeig intens del qual no va sortir en tot el partit. Els porters que fitxen per la MLS saben prou a què s’enfronten quan fitxen per una lliga en què els equips es construeixen des de davant cap enrere. Això condueix a defenses que pateixen per competir amb els preceptes marcats per Mascherano, que en la prèvia al torneig lamentava la falta de reforços per al Mundial de Clubs.

Reapareix Dembélé

Notícies relacionades

Amb Joan Garcia fitxat i Nico Williams de camí, el Barça es bolca a resoldre l’‘overbooking’ de la plantilla

Alcaraz, amb el repte de la triple corona

El fitxatge del PSG va entrar en la segona part. Un Dembélé que va tenir els primers minuts des del 6 de juny, quan es va lesionar en el França-Espanya de la Nations. Arriba just en la fase decisiva del torneig, amb la Pilota d’Or bloquejada pels contratemps de Mbappé i l’absència de Lamine Yamal.

Luis Enrique va signar el pacte de no-agressió amb el futbolista que adora, però amb qui va tenir estira-i-arronses. El final del partit va ser el xou de Messi. El resultat ja no importava a ningú. Era un simple "àrbitre, no xiuli el final, que juga Leo". Tot i que el temps no discrimina entre mites i mediocres, la memòria sí que reconeix els hàbits dels primers. Per això, malgrat un 4-0, el Mercedes-Benz Stadium va abaixar el teló amb un "Messi, Messi" en un llançament de falta final que es va estavellar a la barrera de realitat que va imposar el PSG.