Alcaraz mostra els galons i avança amb ofici a Madrid
L’astre murcià doblega sense esplendor el brasiler Seyboth Wild (6-3, 6-3) i se cita en tercera ronda amb Struff, que va batre en la final de l’any passat.
Hi ha dies en què simplement toca guanyar, fins i tot per a algú que sempre busca enamorar i entretenir la gent amb el seu joc com és Carlos Alcaraz. Un dia gris com el cel de Madrid, sense brillantor, sense realment fer res d’especial, però amb el mínim desgast, Carlos Alcaraz va resoldre amb facilitat el seu xoc davant el brasiler Seyboth Wild i es va citar en tercera ronda amb l’alemany Jan-Lennard Struff, que ja va batre a la final de l’any passat. Els bons són aquells que guanyen fins i tot quan no tenen el millor dia, i Alcaraz, que sempre ho remarca, és un d’ells.
No ha de ser fàcil per a algú acostumat a ser manat sempre assumir que hi ha moments que toca arremangar-se. "S’ha de tenir molta paciència", li deia Juan Cuarlos Ferrero al seu pupil, que mirava i mirava cap a la banqueta en els primers jocs. D’inici incòmode, sense poder dominar davant un jugador que és un tot o res constant, al del Palmar li va costar entrar en el ritme del partit, però quan ho va fer va posar la directa per continuar creixent i sumant hores de joc de cara a la seva particular contrarellotge cap a Roland Garros.
Era el dia per aprofitar oportunitats. I això va fer des del primer set, al pujar un puntet d’intensitat. Wild va fondre negre i va entrar en un túnel del que ja no va poder sortir en tot el partit.
Deia Andrés Gimeno que el setè joc era l’idoni per trencar la sacada del rival. Qui sap si Alcaraz pensa el mateix o no, però la veritat és que va ser justament en aquest setè joc quan va virar un partit que va començar amenaçant de complicar-se i que, una vegada que va trencar la resistència del brasiler per primera vegada, es va capgirar.
Sense molèsties
Notícies relacionadesQuan es va posar pe sota, Seyboth Wild va dimitir. Els cops kamikazes que fins llavors entraven van desaparèixer i amb prou feines va sumar tres jocs més en tot el que quedava de duel, quan ja anava 5-0 per sota en el segon set i Alcaraz, en un intent per donar una mica de divertiment a la grada, va perdre per un moment el patró del seu joc i va permetre al brasiler marxar de Madrid sense encaixar un tortell.
"M’he trobat molt còmode, però tancar els partits mai és senzill, feia temps que no sentia aquests nervis i m’ha costat una mica gestionar-los en el tram final. Estic content per haver-ho tirat endavant i tenir una altra oportunitat en una nova ronda", va reconèixer després d’acabar l’enfrontament el jove murcià, satisfet per no haver sentit molèsties al seu avantbraç per segon partit consecutiu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
