El boom dels escacs es manté sis anys després de la pandèmia

Com a fenomen de masses, els escacs tenen també ara les seves superestrelles. L’última sensació és el nen argentí Faustino Oro, que està batent rècords de precocitat, tot i que no ha aconseguit convertir-se a principis de mes en el gran mestre més jove de la història. Ja ha guanyat en partides ràpides Magnus Carlsen i Hikaru Nakamura, números u i tres del món, i fa unes setmanes ha entrat al ‘top 5’ de Chess.com. Oro té ara 12 anys, i va començar a jugar precisament durant la pandèmia, amb set. Fa dos anys els seus pares es van mudar amb ell a Badalona per recolzar el seu progrés en el joc. Carlsen ha dit d’ell que «és millor que Messi als 12 anys».

Però també hi ha altres jugadors que no aspiren a marcar una època als escacs d’elit i, tanmateix, compten amb centenars de milers de seguidors a les xarxes socials, i estan provocant que cada cop més nens i joves s’acostin amb curiositat a un tauler. També han ajudat productes audiovisuals de gran èxit, sobretot la sèrie de Netflix ‘Gambito de dama’, que es va convertir en un esdeveniment global el 2020.

Llegenda i empresari

«És que la gent està descobrint que és molt més divertit jugar als escacs que matar zombis», diu Miguel Illescas, autèntica llegenda dels escacs espanyols, sobre els passatemps de l’era d’internet. El currículum d’Illescas impressiona: vuit vegades campió d’Espanya, gran mestre internacional des dels 33 anys i vencedor de partides contra per exemple l’excampió del món Anatoly Kárpov, va arribar a estar entre els 30 millors jugadors del món. També és un empresari que ha sabut treure partit econòmic a aquesta trajectòria: des del seu local al barri de Gràcia de Barcelona dirigeix un petit empori dedicat al comerç, les classes i l’edició d’una revista, ‘Peón de rey’, tot això amb els escacs com a raó de ser. També ha publicat diversos llibres, algun d’ells amb gran èxit de vendes.

Quan mira enrere, Illescas recorda com un punt de ruptura personal l’Olimpíada de Dubai de 1986, la primera que va disputar amb l’equip espanyol. «Va ser un moment icònic, perquè allà vaig prendre la decisió de dedicar-me als escacs», recorda. Fins aquell moment treballava d’informàtic. «Arran de l’èxit en aquella olimpíada em van començar a arribar invitacions. Vaig guanyar un torneig a Gran Canària i em van convidar a Nova York, i al baixar a la discoteca a celebrar la victòria sona Frank Sinatra, ‘New York, New York’, i allà vaig trucar al meu soci en la informàtica i li vaig dir: ‘Mira, et quedes tu amb els clients, jo em dedicaré als escacs’», somriu.

Partides d’esquena i clubs amb fum

El panorama ha canviat molt respecte a quan ell va començar. «Jo era una mica el mono de fira. El meu pare em portava al bar on jugava amb els seus amics, i jo amb nou o 10 anys era capaç de guanyar-los jugant d’esquena», diu. «Jo anava als clubs, que de vegades eren antres i estaven plens de fum. De vegades em saltava les classes per anar a jugar. En aquella època hi havia potser més glamur, no sabies si una jugada era bona o dolenta. Si el campió del món feia una jugada calia respectar-la; avui, el mòbil et diu: ‘Ah, el campió del món s’ha equivocat’", explica.

La irrupció de la tecnologia és sens dubte la clau del bon moment actual dels escacs. I, de nou, Illescas hi té a veure. El 1995, IBM va començar a preparar Deep Blue, un ordinador, per jugar contra el campió del món del moment i un de les principals figures de la història, Garri Kaspàrov. La companyia va contractar Illescas i un altre gran mestre, Joel Benjamin, per entrenar la màquina. «Va ser apassionant. Es va fer una cosa que després s’ha fet en el desenvolupament de la intel·ligència artificial: traslladar el coneixement humà a la màquina. Va ser la primera vegada que una màquina entenia els escacs, perquè fins aquell moment només calculaven, eren pura força bruta», recorda el gran mestre espanyol. El 1997, i després de diverses derrotes, Deep Blue va aconseguir guanyar finalment Kaspàrov.

Gairebé tres dècades després, el normal és jugar als escacs amb un programa informàtic. «Tenim al voltant de cinc milions de jugadors registrats actius cada mes. Estimem aproximadament la mateixa quantitat addicional de jugadors no registrats, és a dir, usuaris sense compte», expliquen via correu electrònic des de Lichess. La plataforma, competència de Chess.com sense ànim de lucre, també situa l’inici del boom dels escacs durant la pandèmia, quan «es va produir l’increment més gran». «Però les raons són múltiples i, des d’aleshores, la situació s’ha estabilitzat en certa mesura, però continuem tenint xifres més altes que abans de la pandèmia», remarquen.

5.000 moviments de peces per segon

A Lichess es juguen «al voltant de tres milions de partides classificades al dia», i aproximadament el mateix nombre jugades per gent de forma anònima. A Europa, la plataforma té en els seus moments de més afluència «més de 100.000 jugadors en línia en qualsevol moment», i calcula que, en conseqüència, «hi pot haver més de 5.000 moviments de peces per segon».

La gran acceptació d’aquestes aplicacions té el seu origen, segons Illescas, en què el sistema s’ocupa que trobis «la teva mitja taronja» en el joc, perquè «et van enfrontant sempre amb gent del teu nivell», en funció dels teus resultats. «I aquest repte és bonic, és emocionant que puguis guanyar o perdre. En molts videojocs, la corba d’aprenentatge és exagerada: cal ficar moltes hores per aprendre a jugar a ‘Civilization’ o ‘Age of Empires’. D’altres són massa trivials i t’avorreixes de seguida. Els escacs estan en un punt perfecte: s’aprèn relativament ràpid però sempre tens més camí», explica.

Tant l’equip de Lichess com Illescas citen la sèrie de ficció ‘Gambito de dama’ com un altre dels punts d’inflexió. La protagonista, interpretada per Anya Taylor-Joy, segueix l’atribolat camí d’una nena prodigi dels escacs per convertir-se en la millor jugadora del món. El fet que la sèrie tingués una protagonista femenina no és fútil.

Alba de Lomas: una campiona de Catalunya contra Pedro Sánchez

Notícies relacionades

Iniesta s’estrena amb victòria a la Volta

Antonelli, victòria i liderat històric al Japó; Fernando Alonso acaba i compleix la missió a casa d’Honda

«Només un 7% dels jugadors federats de Catalunya són dones», remarca Alba de Lomas, flamant campiona de Catalunya d’escacs. Als seus 22 anys, s’acosta al prototip de jugador actual: va començar relativament tard, amb 12 anys; està iniciant una carrera com a creadora de contingut –cita Pepe Cuenca i Anna Cramling com a referents–; la seva parella i els seus amics també hi juguen.

Els escacs estan tan de moda que, dijous, el president del Govern va voler aparèixer en públic jugant una partida. Poc abans d’anunciar els relleus en l’Executiu, Pedro Sánchez es va desplaçar al Gambit Café, al barri de Malasaña de Madrid. Allà va jugar una partida contra diversos mestres i grans mestres, entre els quals hi havia Alba de Lomas. Evidentment, el president –que té un compte a Chess.com sota un altre nom– va perdre. «Com a jugador és justet», riu la campiona de Catalunya.