Bellingham sentencia la Lliga

El marcador que restituïa la moral dels culers, salvat el tràngol de visitar el feu blanc i eludit el perill d’una catàstrofe que completés la negra setmana. El Barça va emetre senyals de futbol que il·luminen el futur a partir del geni dels joves. Insuficients llums, no obstant, per contenir la frescor del Madrid, un equip més poderós i convençut, amb les idees més clares. I, sobretot, menys erràtic.

Massa facilitats

Va cedir l’empat el Barça, dues vegades per davant al marcador, amb massa facilitat, impròpia per remuntar la deriva actual dels clàssics, i va acabar condemnat amb l’últim rampell local, un furiós atac en què van participar Cafú Vázquez (va provocar el penal, va marcar un gol i va donar l’assistència), l’omissió de Cancelo i va concloure Bellingham per encarrilar el títol de Lliga a costa d’un Barça digne, però tovíssim.

Mig equip va haver de canviar Xavi cada vegada que es va enfrontar al Madrid i no va ser menys en el comiat del tècnic dels clàssics. L’eclosió de Cubarsí i Lamine Yamal, que es batejaven al Bernabéu, va culminar l’última remodelació de l’onze inicial, el primer que va poder confeccionar el tècnic elegint lliurement, amb l’única limitació del lesionat Gavi. Araujo, Christensen i Gündogan han sigut els únics que han perviscut en les tres alineacions, i així d’inestable va continuar l’equip desmembrat, insegur.

Canvis bons

Amb dos nous canvis abans i després del descans es va veure un altre Barça. Pedri no tremola amb la pilota als peus, aquesta és la seva principal virtut, i Fermín té més geni i verticalitat que tots els centrecampistes junts de la plantilla. El de Huelva va ensenyar el seu caràcter en el clàssic de la pretemporada amb un golàs i una assistència nouvingut del Linares. Els dos van encarrilar el Barça, retirat Christensen per ineficaç en la seva tasca, malgrat marcar el 0-1, i el lesionat de De Jong.

L’estrena dels nens va ser desigual. Condicionats per la seva diferent responsabilitat, Cubarsí va quedar més exposat que Lamine Yamal, que es va enfrontar a Camavinga, un centrecampista vestit de lateral, i va despullar les seves carències defensives. Va ser l’únic que va crear angoixa i va silenciar el Bernabéu.

Cubarsí va tirar fora les dues primeres pilotes i va cometre el penal que va provocar, mai més ben dit, Lucas. Els 17 anys del central conviden a atribuir els seus errors a la inexperiència, però més injustificable és la lleugeresa de Cancelo, la imprudència del qual va deixar via lliure a Lucas en els gols, la tebiesa de De Jong, la desubicació de Gündogan, la indiferència de Lewandowski i la timidesa de Raphinha, verinós només quan xutava els córners. Un va acabar en gol i l’altre ho va semblar, al treure Lunin la pilota des de dins de la porteria.

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

Alguns veterans van entorpir més l’equip perquè d’ells s’esperava que encapçalessin la rebel·lió. El Barça va desaprofitar una infinitat d’accions avantatjoses per avançar en el camp. La passada extra sempre va anar cap enrere i aquest retard permetia la reorganització blanca, omplint l’àrea sense arribar als límits de Manchester. No li va fer falta.

Les pèrdues del Barça, més incisiu amb Fermín, van facilitar alguns contraatacs del Madrid a través de Vinícius, de nou a l’esquerra. A Rodrygo ningú el va trobar. Però Bellingham, impulsor de la carrerassa blanca, va desencadenar les celebracions del títol.