‘Batman’ Viñales vola sobre la pista de les Amèriques

Jorge Martín, subcampió del món, va directe cap al títol. Però compte amb Maverick Viñales, Marc Márquez i Pedro Acosta, portentosos ahir en l’esprint.

Maverick Viñales después de ganar la carrera de sprint del Gran Premio de las Américas en el Circuito de las Américas.

Maverick Viñales después de ganar la carrera de sprint del Gran Premio de las Américas en el Circuito de las Américas. / REUTERS/Jerome Miron

2
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

No hi pot haver un Mundial més interessant. Cert, ja amb un cap que ha decidit manar amb autoritat (ha pujat al podi en les cinc carreres que s’han celebrat) i que es diu Jorge Martín (Ducati), que ahir, en el preciós traçat de les Amèriques, a Austin, Texas, EUA, va haver de conformar-se amb el tercer lloc, per darrere d’un espectacular, únic i poderós Maverick Viñales (Aprilia), goril·la a Portimao (Portugal) i Batman al circuit nord-americà i, és clar, ben a prop del xèrif del comtat d’Austin, que no és cap altre que un retornat, recuperat, gairebé pletòric Marc Márquez, que va ser la primera Ducati en la seva tercera cita de l’any. El domini espanyol, per cert, es va completar amb la quarta plaça del principiant Pedro Acosta (GasGas) i la cinquena d’Aleix Espargaró (Aprilia).

La primera carrera del cap de setmana nord-americà només va existir a l’esquena de Viñales, que des que va arrencar des de la pole no va donar cap opció als seus adversaris i va liderar les 10 voltes de la carrera, demostrant, ara ja sí, que serà un ferm candidat al títol, afegint-se a l’assetjament al qual sembla que tota la graella vol sotmetre els caps de Ducati, Martinator i Pecco Bagnaia, que va tornar fallar i va acabar en vuitena posició. "Estic boig d’alegria, estic somiant i no vull despertar-me d’aquest son, així que demà (diumenge) vull més", va comentar Viñales.

Podi somiat

Notícies relacionades

Si Viñales va guanyar la carrera en l’esprint amb una mà, Márquez va defensar la segona plaça i el podi somiat amb l’autoritat de sempre i, sobretot, mesurant molt bé, molt sàviament, l’atac del Tauró de Mazarrón, que a meitat de carrera va superar el vuit vegades campió del món, però de manera tan eixelebrada, insegura, forçada i derrapant que MM93 va saber recuperar la posició als pocs metres. Era, sí, l’esperat duel, el present i el futur del motociclisme espanyol, el veterà i el rookie, l’expert i l’agosarat. "Sabia que tenia un puntet més de velocitat que Pedro, així que, quan l’he vist arribar, he accelerat per allunyar-me’n", va reconèixer Márquez.

Mentre passava tot això, Martín, que havia caigut fins a dues vegades durant els assajos de la quali, on només va aconseguir, per culpa de les caigudes, una discreta sisena posició en la graella de sortida, va fer una carrera intel·ligentíssima i va remuntar del sisè al tercer lloc, ja que ell també va avançar Acosta, que va celebrar, ¡és clar!, la seva quarta posició, que demostra que, en efecte, serà el noi de moda d’aquest atractiu i més que divertit Mundial de MotoGP.