‘Batman’ Viñales vola sobre la pista de les Amèriques

La primera carrera del cap de setmana nord-americà només va existir a l’esquena de Viñales, que des que va arrencar des de la pole no va donar cap opció als seus adversaris i va liderar les 10 voltes de la carrera, demostrant, ara ja sí, que serà un ferm candidat al títol, afegint-se a l’assetjament al qual sembla que tota la graella vol sotmetre els caps de Ducati, Martinator i Pecco Bagnaia, que va tornar fallar i va acabar en vuitena posició. "Estic boig d’alegria, estic somiant i no vull despertar-me d’aquest son, així que demà (diumenge) vull més", va comentar Viñales.

Podi somiat

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Si Viñales va guanyar la carrera en l’esprint amb una mà, Márquez va defensar la segona plaça i el podi somiat amb l’autoritat de sempre i, sobretot, mesurant molt bé, molt sàviament, l’atac del Tauró de Mazarrón, que a meitat de carrera va superar el vuit vegades campió del món, però de manera tan eixelebrada, insegura, forçada i derrapant que MM93 va saber recuperar la posició als pocs metres. Era, sí, l’esperat duel, el present i el futur del motociclisme espanyol, el veterà i el rookie, l’expert i l’agosarat. "Sabia que tenia un puntet més de velocitat que Pedro, així que, quan l’he vist arribar, he accelerat per allunyar-me’n", va reconèixer Márquez.

Mentre passava tot això, Martín, que havia caigut fins a dues vegades durant els assajos de la quali, on només va aconseguir, per culpa de les caigudes, una discreta sisena posició en la graella de sortida, va fer una carrera intel·ligentíssima i va remuntar del sisè al tercer lloc, ja que ell també va avançar Acosta, que va celebrar, ¡és clar!, la seva quarta posició, que demostra que, en efecte, serà el noi de moda d’aquest atractiu i més que divertit Mundial de MotoGP.