Els petits detalls

Hi va haver un moment en la roda de premsa de Luis Enrique, després de la derrota del PSG a París, en què no va dir el que volia dir, ell que mai no calla res i respon amb convicció. El que va callar, potser perquè després de la derrota hauria sonat a excusa, o potser per estratègia, és que el seu equip havia jugat amb estil Barça –sense especular– i el Barça de Xavi, no. En l’ambient encara ressonaven les seves paraules de la prèvia del partit, a l’afirmar que "sense cap dubte" ell representava millor aquest estil.

Encara que en realitat sí que ho va dir de manera velada, sense noms, però se li va entendre tot. Quan li van preguntar en què el podia haver sorprès Xavi, va respondre: "Sorprès en res, clarament, però ja sabem quina és la manera de superar una pressió alta, sobretot tenint un porter com Ter Stegen i un davanter com Lewandowski, utilitzant clarament la possibilitat de jugar amb la darrera línia per deixar de cara; les entrades de segona línia són una cosa que tots sabem que els rivals fan", i va rematar amb aires de provocació: "Nosaltres continuarem jugant de la mateixa manera, pressionant alt, intentant estar més encertats".

Notícies relacionades

El camí de la Ryder Cup catalana comença amb l’Estrella Damm Catalunya Championship i un homenatge a Seve Ballesteros

Balde i Koundé s’exerciten parcialment amb el grup en la tornada a la feina del Barça

Jo crec que sí que estava sorprès, i picat, per això semblava que parlés de la tàctica d’un equip menor, tipus el Mallorca, amb Muriqi abaixant pilotes. És cert que el Barça va perdre la possessió, igual que en el 3-1 contra el Nàpols que el va classificar per a quarts de final, però aquesta és la paradoxa: que Xavi, el gran predicador de l’ADN Barça, hagi guanyat un altre dels alumnes de Cruyff amb unes idees més bàsiques, un joc més vertical, però amb uns jugadors amb més il·lusió i temperament.

En el fons, Xavi va guanyar també la batalla mental al no entrar a l’envit de Luis Enrique, quan el dia abans l’instava a ser més cruyffista que ell. L’entrenador del Barça va comprendre que, en un partit d’estils semblants, el PSG tindria avantatge, i per un dia va decidir emular Groucho Marx: "Aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc d’altres". Com els agrada dir als entrenadors, són aquells petits detalls que decideixen un partit de Champions.