L’herència de Leo Messi

L’inici de la lliga dels Estats Units, amb el concurs de Messi i el seu Inter Miami (o Barça Legends), ja s’ha traduït en un parell de detalls que reflecteixen la seva dimensió atemporal. Dins del camp, veure’l jugar és gairebé com entrar a la màquina del temps, sobretot quan combina amb Alba, Suárez i Busquets amb la mateixa precisió d’antany; fins i tot els rivals semblen admirar de prop aquestes jugades que hem ovacionat tantes vegades, com si el seu paper de figurants estigués definit per endavant.

Fora dels estadis, al món del comerç del futbol, la fama de Messi es percep en la subhasta pública del tovalló que va servir com el seu primer contracte amb el FC Barcelona. Al cap i a la fi els Estats Units són la terra dels multimilionaris on tot es pot comprar i vendre.

Notícies relacionades

Flick se surt amb la seva: de l’avís dels egos al triomf d’«un equip»

El Barcelona enlluerna el València en una capsa de sabates

Bonhams, l’empresa que realitza la subhasta, ho anuncia així: "El tovalló que va canviar la vida de Messi i de la història del futbol". Preu de sortida: uns 350.000 euros. Al principi la licitació estava prevista per al març, però un litigi entre Josep Maria Minguella i Horacio Gaggioli (propietari actual de l’objecte) l’ha ajornat fins al mes d’abril. En joc està el futur d’una peça simbòlica el destí lògic de la qual sempre havia sigut el Museu del Barça, i així sembla voler-ho Minguella, però Gaggioli la va dipositar fa anys en un banc d’Andorra, a l’espera d’una oferta econòmica del club i sense contemplar una donació.

Tot aquest embolic em sembla una metàfora perfecta del negoci que fan els agents, cada vegada més, amb les promeses juvenils i les seves famílies, i és rellevant que en aquest primer contracte professional de Leo Messi ni tan sols hi hagi la seva firma. El tovalló, les presses per firmar en un ultimàtum, ara la subhasta: tot serveix per engrandir un inici èpic. Potser el final igualment èpic, ara, seria que el mateix Leo Messi comprés el feliç tovalló i el donés al club el dia de la seva retirada. Per a ell aquesta xifra milionària són cacauets, com es diu a Miami, i a més ¿quin magnat o xeic àrab s’atreviria a regatejar al jugador i robar-li els seus primers records? (Bé, compte amb Florentino, és clar).