Una Volta amb el geni de Pogacar

El talent es diu Tadej Pogacar i acudeix a la Volta amb l’afany d’incorporar a poc a poc al seu brillant palmarès la majoria de les carreres que disposen de solera i prestigi. Encara no ha complert els 26 anys, però el seu sarró esportiu és ple dels millors èxits ciclistes: dos Tours, dos Tirrè-Adriàtic, una París-Niça, dos Strade Bianche, un Tour de Flandes, una Lieja-Bastogne-Lieja, una Amstel Gold Race, una Fletxa Valona, tres Llombardies i una medalla de bronze dels Jocs Olímpics. Gairebé es podria fer broma amb allò que els triomfs de Pogacar es poden resumir en dues paraules: im-pressionants. Arriba a terres catalanes després d’acabar en tercer lloc als carrers de Sanremo.

El fenomen eslovè recull el testimoni del 2023, quan Primoz Roglic, vencedor final, i Remco Evenepoel van protagonitzar un duel que va mantenir la carrera en suspens des del primer dia. Roglic va guanyar dues etapes i Evenepoel, dues més. El 2023 l’organització ja va voler donar a la prova un toc afegit de dificultat a l’incloure tres arribades en alt a la carrera en comptes de les dues habituals fins aleshores. Aquest 2024 s’ha mantingut el format, però ara augmentat al màxim amb l’entrada en escena de Pradell en la penúltima etapa (dissabte vinent) per reunir la Volta més dura, almenys en els últims 35 anys.

La festa comença demà a Sant Feliu de Guíxols i acabarà diumenge en el tradicional circuit de Barcelona amb sis ascensions al castell de Montjuïc en horari matinal. I abans de recórrer totes les muntanyes possibles que hi ha a la comarca barcelonina del Berguedà, els corredors hauran d’ascendir a Vallter 2.000 (dimarts) i Port Ainé, dimecres, en la fugaç però interessant visita de la Volta a la serralada pirinenca amb l’amenaça de la pluja, però sense el risc de neu. Per relaxar una mica les cames, entre el Pirineu i l’etapa marcada per l’ascens a Pradell, hi haurà dos esprints escrits en el guió de la carrera, primer a Lleida i després a Viladecans. No obstant, caldrà estar atent perquè una badada pot resultar tremendament horrorosa.

L’interès no estarà únicament en la presència de Pogacar, ja que un bon grapat de figures correrà al costat de l’astre eslovè; entre elles, Sepp Kuss, guanyador de la Vuelta 2023 i que arriba a Catalunya des de la seva pròxima Andorra, que és on viu, amb l’honor de ser el patró del Visma (l’antic i intractable Jumbo), l’equip que vol guanyar-ho tot i a tot arreu.

Amb ells, la Vuelta reuneix dos vencedors més del Tour, a part de Pogacar: el gal·lès Geraint Thomas i el colombià Egan Bernal, amb els títols de París en els anys 2018 i 2019, respectivament. Arriben al capdavant de l’Ineos amb la incertesa de comprovar l’estat de forma del corredor britànic i amb un Bernal que a poc a poc està intentant adquirir la fortalesa que exhibia abans de l’accident de gener del 2022 que gairebé li costa la vida mentre entrenava.

Els espanyols

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

Enric Mas i Mikel Landa ostentaran la representació per part dels ciclistes espanyols. El corredor mallorquí es va mostrar encara lluny del seu millor estat de forma en la Tirrè-Adriàtic, de manera que la seva millora hauria de ser evident a Catalunya. Landa, que aquest any corre amb el Soudal d’Evenepoel, ha d’aprofitar les oportunitats que li dona el conjunt belga allà on no participa l’indiscutible líder de l’equip.

Colòmbia estarà representada també per Nairo Quintana gràcies a l’amnistia que li va oferir el Movistar després d’un any de càstig oficiós –ningú va voler fitxar-lo–, quan va ser desqualificat del Tour de l’any 2022 per haver utilitzat tramadol, un analgèsic que estava prohibit en la competició (i ara ho està de manera absoluta). El 2023 ningú va voler contractar el guanyador del Giro 2014 i de la Vuelta 2016, però aquest any ja compartirà la direcció del Movistar juntament amb Enric Mas. Així que tot està a punt perquè un geni anomenat Tadej Pogacar es posi al capdavant de la Volta a partir de demà.