L’Atlètic no deixa de creure-hi i elimina l’Inter als penals

Fe i raó. A parts iguals. Eren les dues virtuts que l’Atlètic havia d’exposar davant l’Inter per acabar amb el seu racionalisme. El convenciment cec que l’Inter, un dels millors equips d’Europa, era només una estadística que es podia combatre amb el surrealisme màgic. El d’un conjunt vulnerable darrere, cec com a visitant, tot i que un exemple davant els seus. On totes les altres coses no importen. A l’Atlètic li va sobrar fe i Oblak es va omplir de raó. Aquest a qui li havien penjat l’etiqueta que les tandes no eren el seu fort. Que la vida li passava per davant quan tenia a les mans ser el passaport cap als somnis. L’eslovè, amb dues parades magistrals, va ser la clau de la classificació.

L’equip local va fer gairebé tot el que demanava l’eliminatòria. Primer, deslliurar-se dels complexos, anant contra el rival sense que importessin les seves circumstàncies. Va saber reposar-se del cop anímic de veure’s enrere en el marcador i al caire de l’abisme. Gràcies a Griezmann. I es va despertar just a temps per portar l’Inter a la pròrroga per una qüestió d’ideologia. La de Memphis Depay, de professió esvalotador. Així, fins a la tanda final, on tot deixa de tenir sentit i simplement es pot esperar. El bé, el mal o tot el contrari.

La carta del mag

No existeix un manual ideal de remuntada, però si existís, inclouria sempre un ambient com el del Metropolitano. Un estadi captivador que ha conservat l’esperit del Vicente Calderón. Simeone va donar entrada d’inici a Savic i va poder alinear finalment Griezmann. La carta del mag, un recurs imprescindible per reorientar l’eliminatòria.

El 0-1 va passar pels peus de Barella, la gran tortura de l’Atlètic en aquesta eliminatòria, malgrat comptar amb un marcatge més pròxim en la tornada. Va ser ell qui va posar una pilota precisa per a Dimarco, que va fondre la defensa blanc-i-vermella. Feia olor d’incendi, però Griezmann va ressuscitar per compensar el cop. Bastoni va fallar en el rebuig i el gal, amb una rematada creuada, va batre Sommer. L’Inter no va anar a buscar la sentència i esperava des de la barrera fins que va aparèixer Memphis. Primer va provar el pal i després va portar l’Atlètic en la pròrroga. No es va moure res en el temps extra i van arribar els 11 metres, un suïcidi en directe que va coronar els blanc-i-vermells amb Oblak com a heroi.

Atlètic: Oblak; Nahuel Molina (Barrios, m. 79), Savic, Witsel, Hermoso, Lino (Riquelme, m. 71); Koke, Llorente (Azpilicueta, m. 98), De Paul (Correa, m. 71); Griezmann (Saúl, m. 106), Morata (Memphis Depay, m. 79).

Notícies relacionades

L’estrena del Camp Nou amb el Gamper, en suspens a falta d’un mes

Xabi Alonso es traeix a si mateix i té un greu problema amb Mbappé i Vinícius

Inter: Sommer; Pavard, De Vrij, Bastoni (Acerbi, m. 72); Dumfries (Darmian, m. 72), Barella (Frattesi, m. 84), Çalhanoglu, Mkhitaryan (Klaassen, m. 111), Dimarco (Bisseck, m. 84); Thuram (Alexis, m. 102), Lautaro Martínez.

Gols: 0-1 (m. 33), Dimarco; 1-1 (m. 35), Griezmann; 2-1 (m. 87), Memphis. Penals: 3-2.