Alexia disfruta sense jugar

Però l’interès conjunt, global, col·lectiu, infinitament més important que la conveniència personal, es va veure distorsionat per la gestió del cas Alexia. Un episodi, un altre, que continua tacant la brillantíssima era esportiva d’aquestes futbolistes.

El joc de l’equip, intens, agressiu, dominador, va mantenir atrapades les mirades sobre la gespa a l’espera de la reaparició de Alexia, convertida en un morbo més que en una alegria per la polèmica generada entre la federació, la seleccionadora, la futbolista i el Barça de resultes de la convocatòria d’Alexia, que no té l’alta mèdica i que no juga des del novembre, quan es va ressentir del genoll esquerre, del qual havia sigut operada deu mesos abans per una ruptura de lligaments encreuats.

I Alexia no va jugar. Ni va escalfar per la banda, com aconsellava la lògica malgrat que la federació va conjuminar un sainet. Però era allà, amb les seves amigues i companyes, i es va fondre en una abraçada amb Montse Tomé. Amb molt agraïment contingut per haver-la inclòs en la llista de les 23 participants emesa en la mitjanit de dimarts per cultivar l’obscurantisme i les sospites. Alexia entrava, igual que Tere Abelleira, també lesionada. La inclusió de totes dues tenia un sentit simbòlic i consistia que sortissin a la foto amb el confeti de les campiones, elles que són partícips de l’època daurada i que l’atzar les privava de la seva participació.

Del desafiament al farol

Les paraules de Montse Tomé assegurant que Alexia "estava bé i disponible" redoblaven el desafiament que va començar amb la trucada a la capitana blaugrana estant de baixa i reservada pel club per garantir una tornada en perfectes condicions. Una convocatòria que la jugadora desitjava i de què suposadament havia avisat el club. La Nations League exercia un atractiu captivador irrefusable amb la possibilitat d’accedir als Jocs de París i estrenar el palmarès de la nova competició a costa de França, a qui Espanya mai havia guanyat en els 13 partits precedents.

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

El gol d’Aitana va suggerir aquest relleu virtual del regnat futbolístic que es visualitza en la concessió dels premis. Els que va guanyar Alexia els ha recollit Aitana, i tot queda a casa. Més o menys. La centrecampista va posar la primera pedra per crear les condicions favorables a la precipitada reaparició de Alexia. Una altra blaugrana, Mariona Caldentey, va posar la segona. Un farol de Tomé, que va consumir les tres finestres de canvi, esgotant la quota per donar entrada a Vicky López.

Entre elles, les culers, van escrivint les pàgines més glorioses, com van fer els seus col·legues fa 12 i 14 anys. Nou jugadores del Barça van tenyir de blaugrana el Mundial, de les quals set van ser titulars a la final, i les mateixes de Nova Zelanda repetien a La Cartuja: Cata Coll, Ona Batlle, Irene Paredes, Laia Codina –traspassada aquest estiu a l’Arsenal–, Aitana, Mariona i Salma Paralluelo, amb Alexia de nou a la banqueta, al costat de Vicky.