Ares Lahoz trepitja a fons

"Estic cansada de parlar, prefereixo conduir", diu riallera tot just començar l’entrevista en el circuit de Mollerussa. Ares Lahoz, nascuda el 1999, va ser la primera dona a guanyar el campionat d’Espanya d’autocròs el 2020, i la seva carrera no ha fet més que començar, però aquesta és la seva primera presentació als mitjans. La jove lleidatana, filla del set vegades campió d’Espanya d’autocròs Delfí Lahoz, afronta una temporada la 2024 plena de dates assenyalades al calendari.

Aquest any, Ares competirà gairebé cada cap de setmana en una modalitat diferent, alternant la Copa Clio, dins del campionat CERT de Ral·li, l’europeu d’autocròs i algunes competicions soltes de Ral·li Raid amb el Can-Am per anar preparant el seu anhelat debut al Dakar, que serà "abans de fer els 30".

Aquesta temporada s’ha marcat com a objectiu per al campionat d’Europa d’autocròs acabar entre el top 5, i en el que serà el seu segon any en els Rallys, el seu repte més gran serà "aprendre a escoltar el copilot", assegura la pilot de Mollerussa. "Estic massa acostumada al monoplaça i encara no processo del tot les indicacions del meu company. No m’agrada que em diguin què he de fer", diu, fent broma.

Ares ha aconseguit fer-se un lloc en un esport eminentment masculí a cop de victòries. "La gent continua sense acceptar al 100% que hi pugui haver dones guanyadores en aquest esport. Però jo quan em poso al cotxe no soc una noia, soc un pilot més", afirma convençuda. "Dins del cotxe no hi ha diferències. Una vegada et poses el casc, no és un esport que impliqui força, sinó habilitats", explica Ares. Per a ella, les carreres han format part de la seva vida des de sempre. "Ho he viscut des d’abans de néixer, fins i tot, quan la meva mare estava embarassada i anava a veure córrer el meu pare".

"He tancat moltes boques"

Malgrat la naturalitat amb què Ares s’espavila a la sorra, encara hi ha qui se sorprèn. "He viscut situacions desagradables en les quals s’ha posat en dubte la meva capacitat per córrer amb els nois, però també he tancat moltes boques guanyant carreres", diu orgullosa. "De vegades em veien sortir del cotxe i exclamaven: ‘¡Hala, si era una noia!’. Doncs és clar, jo també puc anar primera", recorda.

Els seus pares, sempre presents quan ella corre, recorden haver sigut a les grades d’algun campionat i haver sentit com tothom posava el focus en la seva filla pel simple fet de ser dona. "Sempre era un ‘mira, ara va la noia, a veure com ho fa’ i potser abans havien passat cinc pilots més sense que ningú es fixés en ells", assegura.

"Al meu pare li preguntaven pel carrer si de veritat conduïa jo. Com si no pogués compaginar les carreres amb portar talons i anar maquillada", afirma. "A mi m’agrada pensar que el fet d’estar ficada en la competició ajuda a fer caure certes barreres en aquest món i fer que la nostra presència sigui cada vegada més habitual".

Ella ha tingut sempre el suport de la seva família, que a més són propietaris de l’empresa de fabricació de cotxes d’autocròs Speedcar, però no sempre va voler córrer. "De petita no m’agradava. Plorava quan veia el meu pare amb el cotxe i no volia venir. Anys més tard vaig voler provar-ho i l’hi vaig dir a la meva mare. Ella em va dir: ‘¡Corre a dir-ho al teu pare, es morirà d’il·lusió!’. I des d’aleshores no he parat. He tingut molta sort. El circuit és casa meva i l’equip és la meva família. Córrer és alegria per mi".

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Es considera una professional "híbrida" perquè tot i que intenta ser tan professional com pot continua treballant a l’empresa familiar. "És gairebé impossible viure d’això. És un esport caríssim", afirma. De moment, Ares s’encarrega del departament de vendes internacionals de l’empresa familiar, però assegura que si no fos pilot, hagués continuat amb la seva carrera de mestra. "Vaig estudiar per ser professora. M’encanten els nens".

Per al futur la pilot catalana ho té molt clar: "El que m’aparta del Dakar per ara és el pressupost". "No vull aconseguir els diners per anar-hi un any i poder dir que ho he fet i ja està. Jo vull aconseguir un suport que em permeti una continuïtat. Al final, el primer any és pràcticament per veure què és i adaptar-te i jo vull ser competitiva", acaba.