Giuliano i deu més

Ser "el fill de" sempre alimenta la sospita. ¿Estarà on està per les seves virtuts i capacitats o perquè el seu pare és qui és? Passa en tots els àmbits laborals imaginables, per descomptat també en el futbol. El dubte sonava raonable l’estiu del 2024, quan Simeone va decidir fer-li un lloc a la plantilla de l’Atlètic al tercer dels seus fills. Giuliano venia d’una cessió a mig gas a l’Alabès, condicionada per una fractura de peroné que va limitar la seva participació a tot just 720 minuts. Un bagatge que no semblava suficient per quedar-se al Metropolitano.

Les sospites de nepotisme, no obstant, es van dissipar aviat. L’Atlètic va començar amb dubtes el curs passat i Simeone va moure la banqueta a la recerca de solucions. A Giuliano, davanter de formació, li va encomanar la banda dreta. I el noi, conscient de la doble lupa que havia d’haver sobre ell, va demostrar haver heretat la gosadia i la determinació del Cholo.

Aviat es va fer un fix a l’Atlètic, gràcies a la seva capacitat per ser extrem en atac i lateral en defensa, una dualitat molt valorada pel seu pare i entrenador. Va acabar l’any amb 50 partits disputats i en aquesta campanya, la seva segona al primer equip blanc-i-vermell, ha acabat de despuntar.

Notícies relacionades

Hansi Flick oficialitza la renovació amb el Barça fins al 2028

Desgràcia per a Fermín: passarà pel quiròfan per una fractura i es queda sense Mundial

Rècord de titularitats

Giuliano es presenta a aquesta eliminatòria de Champions contra el Barça com el jugador que més vegades (38) ha sigut titular aquesta temporada, empatat amb Hancko. Aquesta nit superarà el lesionat Oblak en el rànquing de minuts, i quedarà només per darrere del central eslovac. Només Koke (45) supera les 44 participacions en 48 partits. I els seus set gols (l’últim, dissabte davant el Barça) i vuit assistències el situen com el quart futbolista que ha intervingut en més gols, després de Julián, Sorloth i Griezmann. Ja és molt més que el fill del Cholo.