L’era daurada de la Superbowl

En aquests temps de multipantalles i dispersió de l’oci, als Estats Units només hi ha un espectacle que pot trencar els aïllaments i concentrar tota una família al voltant de l’aparell de televisió. Les estadístiques de Nielsen, encarregada de mesurar les audiències, reflecteixen que l’NFL, la lliga de futbol americà, és la gran cola social. De les 100 retransmissions televisives més vistes el 2023, 93 corresponen a partits de l’NFL. Una barbaritat sense precedents. Tres més són també partits de futbol americà, però a nivell universitari.

Van aconseguir posar un peu en la llista del top 100 la gala dels Oscars, el discurs de l’Estat de la Nació i la desfilada del Dia d’Acció de Gràcies. El que falta és un programa especial abans de la Superbowl. Resulta una obvietat dir que la pilota ovalada amb casc és el passatemps nacional. El programa més vist, la Superbowl, va concentrar el curs passat 115 milions de teleespectadors.

Es dona per descomptat que l’edició d’aquest any batrà aquest rècord històric (00.30 hores, Movistar+). La disputen dues franquícies amb ganxo, Kansas City Chiefs i San Francisco 49ers, i si hi fossin els Dallas Cowboys (l’equip amb millor mitjana d’audiència), el comptador es dispararia fins a la bogeria. Com va escriure un columnista del portal Sportico, "si l’NFL decidís projectar la Superbowl a la cara de la Lluna, 120 milions de nord-americans correrien a comprar-se un telescopi".

Possiblement, l’NFL es va beneficiar l’any passat de la llarga vaga de guionistes de Hollywood, que va paralitzar pel·lícules i sèries. Però el 2022, al top 100 ja es van situar 82 partits de la lliga que més contusions i dolor de cervicals produeix. La tendència és imparable. El beisbol, que solia ser l’esport que més fantasies infantils generava, ha quedat desplaçat en la ferotge competició de l’entreteniment. L’NBA fa el que pot, com totes les altres coses.

Partits en obert

A diferència del futbol europeu, aquí gairebé tots els partits es retransmeten en obert (tot i que l’streaming comença a obrir-se pas). El consum televisiu als Estats Units ha caigut en un 7% (una tendència constant a la baixa); l’NFL, en canvi, ha crescut un 8%. A contracorrent dels nous costums, que acostumen a ignorar el que produeix la caixa de llums i colors.

Demogràficament, el públic s’ha fet plural, en raça, edat, inclinació política i últimament fins i tot de gènere (i aquí hi intervé el factor Taylor Swift). L’idil·li de la cantant més famosa i influent del planeta amb Travis Kelce, el corpulent i carismàtic jugador dels Kansas City Chiefs, n’ha ampliat l’interès i la base de fans. És l’espectacle romàntic de Joe DiMaggio i Marilyn Monroe transportat a l’era contemporània.

L’efecte Swift ha merescut incomptables tertúlies, articles i comentaris de tota mena. Ha sigut un dels relats més intensos dels últims mesos. Ni l’aficionat més esgotat de la ubiqüitat de l’artista pot negar l’impuls a la competició. La realització televisiva sol dedicar uns segons a la seva exclamativa gestualitat des d’una llotja VIP. I ja està. Ja n’hi ha prou per a moltes swifters. Massa per als haters. De cara a la Superbowl, l’atenció es fixa en si arribarà a temps a Las Vegas des de Tòquio, ciutat on ha ofert el seu últim concert.

Noves estrelles

Hi ha consciència que es viu una època daurada de la competició. Han sorgit noves estrelles amb ganxo, com els quarterbacks Patrick Mahomes, dels Chiefs, que ha agafat el testimoni dels llorers i popularitat de Tom Brady; Lamar Jackson; Joe Burrow i, fins i tot, l’estrella pobra dels 49ers, Brock Prudy, que guanya el salari mínim i ha de compartir pis amb dos companys d’equip per estalviar despeses.

El model de competició també hi ajuda. És una temporada curta, de setembre a febrer, tot just 17 partits per equip si no es classifica per als play-off. Cada partit és com un esdeveniment en si mateix. Gran diferència amb l’NBA –82 partits de temporada regular–, per no parlar del beisbol, que en són 162.

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

Com no podia ser de cap altra manera, l’analista més ben pagat de l’esport professional comentarà aquest diumenge la Superbowl. Es tracta de l’ex quarterback dels Cowboys Tony Romo.

Guanya 17 milions de dòlars per temporada a la cadena CBS i està a l’ull de l’huracà. Diuen que és molt ocurrent, però se l’acusa de preparar-se poc els partits. Milions i milions de nord-americans, de ben segur, avui l’escoltaran. És el dia en què l’aparell televisiu recupera el protagonisme.