¿És viable que el Barça faci les seves pròpies samarretes?

Farré va fer part de la feina bruta al presentar la moció i va desaparèixer del radar barcelonista, però la seva proposta, a la qual no se li va prestar realment gaire atenció, va ser repescada la setmana passada per Joan Laporta. El dirigent va realitzar unes quantes afirmacions sorprenents durant la seva entrevista a RAC-1 de divendres i una feia referència a la marca comercial de la indumentària.

Hi ha tibantor amb Nike, que vesteix el Barça des de 1998. Hi ha hagut problemes de subministrament, entre d’altres. I va assegurar el president barcelonista que "el mercat" li ofereix el doble del que paga actualment la marca d’Oregon, que són, en virtut de la renovació del 2016, uns 105 milions, més 50 en variables. Quan va dir mercat, podia haver dit Puma, però no ho va voler verbalitzar. En resum, que es planteja trencar el vincle amb Nike, firmat fins al 2028.

De forma inesperada Laporta va repescar una idea que com a mínim és agosarada. "Hi ha tres opcions: continuar amb Nike, acceptar el que ens ofereix el mercat, que ens pagaria molt més, i hi ha l’opció de fer-ho nosaltres a través de BLM com fem amb un altre tipus de roba", va assegurar. BLM equival a Barça Licencing Merchandising i és l’empresa creada el 2018 sota el mandat de Bartomeu que s’encarrega d’explotar el negoci de samarretes i tota mena de productes associats al club.

Va afegir Laporta que "si veus el que costa fer les samarretes i el preu al que es venen…". Però al cap de res va semblar adonar-se de la dificultat de l’empresa. "En termes de rendibilitat, crear la marca pròpia Barça no està descartada, però hi ha opcions més segures com les que paga el mercat".

Existeixen precedents

No seria el Barça el primer club de la lliga espanyola que s’atreveix a prescindir d’una multinacional i fer un juan palomo: el de yo me lo guiso, yo me lo como. L’Athletic Club va apostar per crear la seva pròpia marca i va durar gairebé una dècada a principis dels 2000. El Mallorca i el Betis també van fer el pas, però més breument.

Com que el Barça ja fabrica roba urbana i marxandatge que ven a les seves botigues, Laporta va elevar la imaginació al cel i va covar la idea de replicar el model per a la roba que s’enfunden tots els equips del club. Però és clar, això no és l’Athletic o el Mallorca. Són moltíssimes samarretes. Milions. I es venen arreu del món.

El dubte que sorgeix és evident: ¿pot el club crear i sostenir la infraestructura per dissenyar, fabricar, distribuir i vendre una muntanya d’indumentària com aquesta? Fonts del sector retail consultades per a aquest peça s’hi mostren summament escèptics. "Una cosa és fabricar per a la megastore unes quantes samarretes retro i una altra de molt diferent fer-se càrrec del volum de roba que requereix el Barça", diu una d’elles.

Poques companyies, remarca aquesta font, disposen de la capacitat de comercialitzar per tots els països del món com Nike. Puma, ara mateix, no té ni botiga pròpia a Barcelona. Segons va publicar el diari Sport, la marca alemanya ofereix 115 milions fixos i uns de variables que, de complir-se, podrien assolir els 200 per a l’entitat barcelonista.

Abans que Nike, el Barça va vestir Kappa i més anteriorment la mítica Meyba. El 2016 gairebé canvia a Under Armour, que va realitzar una oferta potent. Com ara Puma.

Per descomptat, existeix l’opció d’arribar a un acord amb un operador que s’encarregués, com a mínim, de tota la logística de distribució. Possiblement és el que imagina Laporta a l’estudiar la possibilitat de la marca autòctona.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

En qualsevol cas, s’allunya la idea de vendre en forma de palanca la meitat de BLM. L’aprovació de l’Assemblea de Compromissaris per a això existeix. Ara és una mena de tresor per preservar i continuar engreixant. L’últim any tant la venda en botigues físiques com l’online ha crescut substancialment.

Ha ampliat el catàleg de productes (ulleres de sol, joguines, roba urbana i retro), el nombre de botigues i s’ha convertit en la quarta font d’ingressos del club. Només va darrere de patrocinis, instal·lacions i drets de televisió. Una inspiració per a l’aventura de la marca pròpia, si no fos perquè està carregada d’una enorme complexitat.