El vòlei femení trenca motllos als Estats Units

L’estiu de l’any passat van impactar les imatges que es van transmetre des de l’estadi de la Universitat de Nebraska, a Lincoln: un total de 92.003 aficionats es van aplegar per veure un partit de voleibol femení universitari entre l’equip local i el de la veïna Omaha. L’assistència va superar el rècord mundial d’un partit femení de qualsevol esport. L’ostentava el FC Barcelona al Camp Nou, amb 91.648 seguidors presents al Barça-Wolfsburg de la Champions del 2022. Va sorprendre que les masses s’amunteguessin per veure un partit de voleibol. Posats a batre rècords, ¿com és que no va ser de futbol americà, que està arrasant? ¿O de beisbol? ¿O soccer?

La qüestió és que està passant un fet potent amb el voleibol als Estats Units, més enllà de les peculiaritats d’aquell partit, que es va disputar en un estadi de futbol americà (i no un pavelló) i hi va haver tota una planificació per aconseguir aquest rècord. Per a escèptics: totes les entrades eren de pagament.

El voleibol masculí ha crescut als Estats Units, però el femení s’emporta la palma i ja figura com l’esport d’equip més practicat per elles a nivell high school. Una final universitària de noies pot concentrar a ESPN, el canal esportiu per excel·lència als Estats Units, fins a un milió d’espectadors. "Hi ha pocs esports en què la categoria femenina tingui més pes que la masculina. És el cas amb el voleibol. Agrada més", comenta des de la Universitat d’Idaho, Chiara Gennari, jugadora catalana de 19 anys que viu l’experiència americana procedent del Club Vòlei Sant Cugat.

Emigrar a Europa

Les jugadores, però, sempre han trobat un mur que els impedia progressar. La selecció nord-americana, formada per universitàries, va ser campiona als Jocs Olímpics de Tòquio (2021). Bronze a Rio de Janeiro (2016). Plata a Londres (2012) i Pequín (2008). És a dir, sempre han sigut molt bones. Però finalitzada l’etapa estudiantil, si volien continuar jugant a nivell professional, havien d’emigrar a Europa, a les lligues més o menys robustes de Turquia, Alemanya, Itàlia o fins i tot Rússia.

"Això és com si Michael Jordan i el Dream Team haguessin tornat de guanyar l’or olímpic i es trobessin que no existeix una NBA per jugar", va assenyalar Katlyn Gao, directora general i fundadora de League One of Volleyball.

És el nom d’una lliga professional posada en marxa aquest 2024. N’hi ha dues més. Una altra sorgida fa tres anys amb un model molt peculiar, gairebé experimental, l’Athletes Unlimited, i la Pro Volleyball Federation (PVF), que s’ha estrenat a finals de gener, amb més ambició que les altres dues. De sobte, doncs, tres lligues. I amb el calendari compatible entre si.

Difusió televisiva

La Pro Volleyball Federation arrenca amb set franquícies, cada una d’aquestes propietat d’algun fons d’inversió amb tentacles en franquícies d’altres esports professionals. L’any 2025 se n’hi afegiran tres més. Més d’11.000 aficionats van presenciar el partit inaugural entre l’equip d’Omaha i el d’Atlanta.

El que és fonamental: han firmat un acord televisiu amb la cadena generalista CBS per a l’emissió d’una desena de partits. Màxima divulgació. "Per a les jugadors d’Europa és boníssim aquest nou panorama i per a les jugadores nord-americanes és un somni", explica des d’Ohio Maria Schlegel, voleibolista espanyola de 30 anys que forma part dels Columbus Fury. Schlegel ha jugat a Espanya, Itàlia, República Txeca, Alemanya i ara als Estats Units, de manera que coneix bé el seu esport i les seves peculiaritats. Abans va ser professional de l’atletisme, com a saltadora d’alçada.

La sort de viure’l

La jugadora confirma l’interès que desperta el voleibol als Estats Units. "Depenent de l’estat hi ha més o menys cultura de voleibol. A Nebraska, on es va batre el rècord de públic, n’hi ha molta. En la resta d’estats, veurem com va. Però això ja funciona i tinc la sort de poder viure-ho", afirma Schlegel, que sol recórrer a TikTok per revelar detalls de les seves experiències en l’esport davant una legió de seguidors bastant impressionant (uns 150.000, ni més ni menys).

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

La mitjana de salari d’una jugadora a la lliga que ara disputa Schlegel és de 60.000 dòlars per temporada i n’hi ha dues a cada equip que poden arribar als 100.000. Abans d’impostos. Observa la jugadora asturiana que es nota que és una competició encara en rodatge, amb dificultats de compaginar el calendari dels pavellons en algunes ciutats. Però ressalta la fortalesa empresarial de la competició. "Darrere de cada equip hi ha fons d’inversió, hi ha celebrities, com cantants o esportistes, hi ha patrocinadors... Treuen diners de tot arreu. És un negoci", diu.

Aquestes noves lligues han canviat la perspectiva de les jugadores que arriben al final dels estudis universitaris i volen continuar competint. "Moltes companyes em deien que deixarien de jugar perquè no volen marxar dels EUA. Estaven forçades a fer-ho. Ara s’obren possibilitats, moltes juguen amb la mentalitat que hi ha vida més enllà", aporta Chiara Gennari. Ara s’ha veure si aquests projectes es consoliden.