"Pensen que portem el diable"

Refugiats i locals, la majoria nens, aprenen a patinar sobre el formigó del primer skatepark públic de Beirut: durant unes hores, s’escapen dels problemes que amenacen el Líban.

"Pensen que portem el diable"

ANDREA LÓPEZ-TOMÁS

5
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Als confins de Beirut hi ha un lloc revestit de formigó que és refugi per a molts. Tot i que és al costat d’una carretera on el so de les accelerades competeix amb els clàxons, els pins n’apaguen el soroll. Sota les seves branques, només se senten les rodes lliscar per terra fins a esclatar amb l’impacte del monopatí. En un racó de l’asfalt gris i gastat, un grup de nens i nenes que amb prou feines aixequen deu pams del terra repeteixen els mateixos trucs sense desistir. El mocador negre d’una de les patinadores més expertes queda suspès en l’aire mentre el seu cos gira sobre si mateix davant d’una desena d’ulls admirats. Aquesta brillantor en la seva mirada és el primer indici del canvi, i és que a l’skatepark Snoubar, el primer skatepark públic de la capital libanesa, centenars de vides ja han sigut transformades.

Tots els patinadors, la majoria nens, es respecten entre ells. Cap es creua al camí de l’altre. Observen els seus trucs mútuament i s’animen. Bicicletes, patins o skates. Qualsevol objecte amb rodes és benvingut a Snoubar. Sobre l’asfalt, patinen nens, adolescents i professors que no es deixen acovardir pel sol castigador de la tarda. De vegades, al final de la classe, els instructors es permeten oferir un espectacle als seus alumnes. Així els motiven a tornar. Amb el cos en moviment, els recorden que si continuen venint a les lliçons, algun dia podran aconseguir-ho. Light, un jove patinador sirià de 18 anys –que prefereix ser nomenat amb el seu pseudònim per raons de seguretat–, els admira orgullós. Ell mateix va construir l’skatepark l’estiu del 2021.

"L’skatepark ha permès a la nova generació començar a patinar, però una vegada entrenen durant dos o tres mesos, van directament als carrers", afirma Light, que porta gairebé una dècada sobre l’skate. Sota una gorra vermella amb un clar missatge, "Skate and Destroy" (Patina i Destrueix), celebra la importància de tenir un espai públic per aprendre a patinar en una ciutat com Beirut, on fins i tot les voreres estan privatitzades. "Aquest projecte va arribar en un mal moment, perquè la comunitat de skaters locals estava deprimida", constata a aquest diari. Construït fa dos estius, la ciutadania de Beirut encara seguia ancorada en el trauma per la letal explosió al port el 4 d’agost del 2020, que va acabar amb almenys 219 vides, va ferir 7.000 persones i en va deixar unes 300.000 sense llar de manera temporal.

"Ajuda de persones locals"

Precisament va ser l’objectiu de donar una mica d’esperança i refugi als patinadors libanesos el que va motivar l’organització alemanya Make Life Skate Life a plantejar a les autoritats municipals els plans de construcció de l’skatepark. Units a l’Associació Libanesa de Skateboarding, van aconseguir el suport financer necessari gràcies a Decathlon, CHPO Brand i Air France. En menys de dos mesos, van inaugurar la instal·lació pública de 1.100 metres quadrats, situada al costat del parc Horsh Beirut, al sud de la capital. Abans, els skaters només podien practicar en un parc privat als afores de la ciutat.

"No té sentit a Beirut demanar-li a algú que pagui per patinar perquè hauria de ser gratis, i la municipalitat hauria de proveir aquest servei, però aquí comprenem que tenen un miler de prioritats abans de fer un skatepark públic, i tot i que l’hi demanem cent vegades, mai ho farien", explica Arne Hillerns, el director de Make Life Skate Life. Una vegada aprovat el projecte, van arribar dotzenes de skaters de tot el món que, de manera voluntària, van ajudar a construir-lo "També rebem molta ajuda de persones locals, i aquesta era la nostra principal idea, que tots ells tinguessin un lloc públic i obertament accessible, perquè nens i adults a qui mai els havia passat pel cap patinar tinguessin l’oportunitat de fer-ho", explica.

Durant els seus dos anys d’existència, Snoubar s’ha enfrontat a diverses problemàtiques. Moltes es podien preveure només fixant-se en la seva localització. "Quan la situació es posa tensa, ho notem perquè està situat a les fronteres del conflicte i aquí sempre hi ha aquesta pugna pel territori", reconeix Hillerns. Al triangle on es troba l’skatepark coincideixen xiïtes i sunnites libanesos i refugiats palestins i sirians. Light ha viscut aquesta tensió a la seva pròpia pell. "No tothom accepta que estiguem aquí patinant, perquè consideren que els skaters som gais o que portem el diable amb nosaltres", lamenta entre relats sobre episodis de violència. Després que una violació a una menor tingués lloc als banys del parc, van instal·lar-hi un reixat i van contractar un servei de seguretat.

Notícies relacionades

Tot i així, és divendres a la tarda i l’skatepark està ple. Pares i mares observen des d’un banc com els seus fills repeteixen el mateix truc fins a aconseguir-ho. Light ha perdut l’entusiasme del principi pel projecte i ja no hi va gairebé mai. "L’esperit de l’skate és patinar al carrer i lluitar", defensa. Però, malgrat el seu desencant, celebra que sempre hi hagi cares noves a Snoubar. "Molts dels nens que venen a les classes són del camp de refugiats limítrof de Shatila, i són nens que mai han sortit del camp, perquè no n’han tingut l’oportunitat," diu Hillerns. "L’skatepark els dona l’opció de sortir, fer una cosa diferent".

En un país amb gairebé el 80% de la població sota el llindar de la pobresa, aquestes rialles són d’allò més preuades. Molts d’aquests nens no tenen cap altra opció que ajudar els seus familiar dedicant-se al treball infantil. Però aquí tornen a ser nens. Qualsevol persona, independentment de la seva afiliació religiosa, és benvinguda a Snoubar, on abracen les virtuts inherents de l’skate i el patinatge. Abans que s’ompli, un parell de nens decideixen utilitzar un contenidor per complicar encara més els seus trucs. Ho prova un, després l’altre. Es criden mútuament. "¡Va, animal!", l’apressa un. "¡Allahu akbar! ¡Al·là és el més gran!", crida el seu amic després de patinar costa avall. A l’impactar contra el contenidor, totes les escombraries s’escampen per terra. I ells dos es deixen caure, junts, morts de riure.