El martell de Joselu doblega el Getafe i col·loca el Madrid líder

Carlo Ancelotti reuneix a la seva plantilla perfils diferents, alguns d’especialment útils en partits que exigeixen més ofici que exuberància, cas de jugadors com Joselu. El davanter s’ha guanyat el respecte dels companys i ha vençut les reticències inicials de l’entrenador a còpia de gols i treball. I Getafe era un d’aquells escenaris amb més transcendència que glamur. Dos gols de l’ariet al Coliseo el van convertir en triomfador del partit i deixen el Madrid líder abans del derbi de diumenge davant l’Atlètic, fet que confirma l’encert dels blancs amb la seva incorporació. I és que en els mil minuts que ha estat al camp Joselu aquesta temporada, el Madrid ha marcat 32 gols. Mentre que en els altres mil que no hi ha sigut, només n’ha anotat 15.

Fa uns mesos era impensable contemplar les centrades a l’àrea com un recurs d’atac en el catàleg dels madridistes. Però des que l’ariet figura en l’onze, els seus companys el busquen amb centrades que sempre toca. A Getafe el davanter va rematar de cap abans del quart d’hora una centrada lateral de Lucas per marcar el primer. La banda dreta en la qual operen Carvajal i Lucas s’ha convertit en el principal focus d’atac dels madridistes, per més que Vinicius es fixi a l’esquerra.

Rudiger, adolorit

Joselu apareixia en un onze amb novetats notables al costat d’un Modric incòmode amb la seva suplència, un Lucas que continua sumant des del carril, i un Tchouaméni que va marcar a Las Palmas i continua creixent. Un equip rocós en què Bellingham i Vinicius posaven la verticalitat. Aquest Madrid metàl·lic, ordenat en defensa 4-5-1, va desactivar un Getafe del qual no hi havia notícies de Mayoral ni de Greenwood.

Bordalás va resetejar els seus i va canviar el dibuix per un 4-4-2 amb Greenwood i Rico entrant per les bandes i deixant Mayoral al davant com a referent al costat de Latasa. Un equip més reconeixible i més natural, després del fiasco de l’experiment en la primera part. Arrencava un altre partit per als d’Ancelotti, que només canviaven Camavinga per un adolorit Rudiger, que deixava el seu lloc a Tchouaméni a l’eix de la defensa. Fins aquell moment el partit era plàcid per al Madrid, que no patia en defensa. Però la primera pilota que va rebre Greenwood a l’esquerra, la seva zona preferida, va acabar traient estelles del pal de Lunin. Carletto elevava el to i l’exigència als seus, massa complaents i enfonsats a la seva àrea. I el que era pitjor, sense pilota, que mantenia desactivat Vinicius i Bellingham.

I llavors va tornar a aparèixer Joselu. Una transició ràpida en la qual Vincius va servir al balcó de l’àrea per a Joselu, l’ariet es va treure de sobre Alderete amb el control, va rematar de primeres amb l’esquerra a la xarxa i tornava a enviar a la lona el Getafe.

Errors de Vinicius

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

En un partit complicat, Joselu apareixia de nou per rescatar els seus i segellar el triomf dels blancs amb contundència en el seu 12è gol de la temporada, els mateixos que Rodrygo i un més que Vinicius, i el setè en Lliga. Ancelotti ho celebrava amb ràbia a la banqueta, entregada a un davanter en qui l’italià no creia en l’inici de curs.

El Madrid es va deixar anar a jugar, generant contraatacs en els quals Vinícius va perdonar incomprensiblement un parell de gols. El Getafe hi posava més voluntat que talent i els homes d’Ancelotti veien passar plàcidament els minuts de joc sense gaire exigència física de cara al derbi de diumenge contra l’Atlètic. Amb Bellingham mutant en Zidane després del seu extraordinari inici golejador de la temporada, Carletto ha trobat en Joselu el davanter que marca i allibera a la seva esquena l’anglès i els brasilers Vinicius i Rodrygo.