Deco davant la decisió clau: escollir el substitut de Xavi

Més enllà d’elegir el nom del successor de Xavi, el Barça s’acosta a una decisió estratègica que pot marcar, ja sigui cap a bé o cap a malament, els últims anys del segon mandat de Joan Laporta. Aquesta decisió està en mans de Deco, el director esportiu, que s’enfronta a un dilema que li és desconegut: escollir l’home que marcarà l’estil del club després que l’era Xavi quedi interrompuda, cansat el tècnic de sentir-se poc valorat.

A Laporta, enamorat de la filosofia holandesa que va encarnar Johan Cruyff, la seva referència i guia, li encanta l’escola alemanya representada en Hansi Flick, l’exseleccionador germànic, que està a l’atur, i l’altre entrenador, juntament amb Pep Guardiola, que posseeix el sextet consecutiu de títols. El va conquistar el 2020 amb el Bayern, 11 anys després (2009).

El va voler Laporta fa gairebé tres anys en la campanya electoral (2021). Tret que el president innovi amb una elecció transgressora com seria la de Roberto de Zerbi, el talentós preparador del Brighton, que ha causat sensació a la Premier pel futbol de possessió i toc que practica.

Una banqueta difícil

A Deco li correspon apostar pel tècnic que refloti el Barça, que ha anat devorant entrenadors en l’última dècada. Des que va marxar Guardiola (2012) han desfilat set tècnics, sense comptar dos interins com Jordi Roura i Sergi Barjuan. Tito Vilanova, Tata Martino, Luis Enrique, Ernesto Valverde, Quique Setién, Ronald Koeman i Xavi Hernández. Cada vegada han anat durant menys. Té quatre mesos per endavant Deco per decidir si manté la via del tradicional ADN del club, tot i que cada vegada queden menys opcions.

Guardiola, el "somni humit", com confessa sovint Laporta, és inaccessible. Té contracte fins al 2025 amb el Manchester City i no ha descartat fins i tot renovar-lo. Porta a Anglaterra des del 2016. "Em trobo bé, tinc energia", va respondre Guardiola quan li van preguntar sobre l’anunci de Jürgen Klopp que abandonarà el Liverpool al sentir-se desgastat i que es prendrà un any sabàtic.

Arteta s’esborra

Mikel Arteta, exajudant de Guardiola, té el coneixement i l’experiència adquirida a la Premier, on ha construït un Arsenal seductor. Té contracte fins al 2025 i ni es planteja asseure’s a la banqueta del Camp Nou. Va afirmar: "Estic realment molest pel que he llegit. No m’ho podia creure. Soc al lloc correcte amb la gent adequada. Estic iniciant un bonic viatge amb aquest club i encara hi ha molt per fer. Tinc una relació sòlida amb la directiva".

A Deco li toca resoldre entre tècnics que tinguin inserida a la pell l’estil blaugrana o apostar, en canvi, per un camí nou (De Zerbi, el tècnic del sorprenent Brighton) o recupera la ruta alemanya que va explorar sense èxit Laporta en la campanya electoral del 2021: Hansi Flick, el primer entrenador que va ser acomiadat en la història de la selecció alemanya des de 1926, el també exseleccionador Joachim Löw o Thomas Tuchel, molt criticat ara al Bayern Munic i que es mostrava interessat en provar una experiència a la lliga espanyola després de conèixer que Xavi deixa una vacant a Barcelona.

Existeix una via híbrida en la qual conflueixen entrenadors que defensen l’estil del Barça. Francisco García Pimienta triomfa al Las Palmas després de ser acomiadat del filial blaugrana. Míchel, al Girona, n’és el millor exemple, per molt que hagi deixat ben clar que no es mourà de Montilivi, on té contracte, a més d’un deute moral amb els dirigents del club que el van sostenir en els mals moments. Com a perfecte coneixedor del mercat brasiler (d’allà ha arribat Vitor Roque aquest hivern), Deco podria mirar cap allà en el que seria una aposta veritablement rupturista, per molt que no existeixin precedents en els últims 40 anys.

Fernando Diniz, tècnic del Fluminense que va compartir durant mesos aquest càrrec amb el de seleccionador brasiler, ha sorprès pel seu ofensiu futbol, i s’ha guanyat també els elogis de Guardiola després de perdre el Mundial de Clubs davant el City.

"De casa o holandès"

En la història recent del Barça, només hi ha un precedent. Era Tata Martino. Una elecció directa de Sandro Rosell. Venia del futbol sud-americà i amb prou feines va durar un any al Camp Nou. En realitat, van ser sis mesos. Va arribar al juliol i al gener ja tenia clar que se’n volia anar. Va deixar, a més, una sentència que té vigència: "Sempre hi ha problemes si no ets un entrenador de la casa o holandès", va denunciar el tècnic argentí.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

De casa són Rafa Márquez i Thiago Motta, tot i que no se’ls associa a l’escola pròpia ni neerlandesa malgrat que la van practicar pel seu passat al Barça. Márquez dirigeix el filial i aquesta tasca que li van encomanar només l’abandonarà si una caiguda de resultats obligués la directiva a accelerar el comiat de Xavi durant la temporada. Motta crida l’atenció per la seva tasca al Bolonya, setè a la Serie A, al qual ha acostat a les posicions europees. Deco té poc temps per escollir. Poc temps i molta pressió perquè no disposa de diners per seduir els grans divos de la banqueta europea. Laporta, com ja va fer en el seu primer mandat, dirà l’última paraula a la llista que li presenti el director esportiu.

No només haurà d’elegir amb encert el nou entrenador, sinó reformar una plantilla, curta, descompensada i desequilibrada, sense grans estrelles mundials que jugarà cinc mesos amb un entrenador que se’n va.