Xavi, fart de les "hòsties"

He vist, sentit i pres nota de les conferències de premsa de Xavi Hernández i Ernesto Valverde, prèvies a l’Athletic-Barça. I em sap greu escriure-ho, no, perdó, no em sap greu escriure-ho, però el cert és que, també en aquest sentit, el Txingurri podria donar lliçons al tècnic de Terrassa. Valverde coneix molt millor el món del futbol que Xavi, que creu poder gestionar la pressió al seu aire. No, no pot, d’aquí venen els seus estirabots i milers d’excuses a les conferències de premsa d’abans i després dels partits. Valverde sap (o intueix) el que li preguntaran en cada moment. I coneix el de davant. I justifica qualsevol pregunta. ¿Per què? Sap torejar-les.

El problema de Xavi és que volgués –com ahir va insinuar que aconseguien d’altres: ¿es referia al poder d’intimidació de Florentino amb els mitjans de Madrid?, ¿parlava de Guardiola?, ¿assenyalava al suposat lobby periodístic de Pep?– controlar la premsa i, lamentablement per a ell, no ho fa –"no tinc amics a la premsa"–, tot i que sí que pot evitar que alguns periodistes no preguntin, tot i que d’això n’escriurem un altre dia. Xavi no entén que allò que ell vol tractar –"m’agrada explicar com trobem els espais al camp del Betis, com els robem l’esquena, com vam fer la línia de tres..."– no interessa a ningú i més veient com juga el seu equip. Sent cert que la meitat de les preguntes que li fem no li interessen o les considera repetitives, el cert és que el problema, gairebé sempre, són les seves respostes, no les preguntes. Respondre-les amb educació no significa respondre-les bé. És normal que, després de moltes de les seves respostes, malgrat que assegura no llegir res i estar al marge de tot –"m’ho prenc tot a broma, jo soc home de pau, no de guerres"–, li ploguin "hòsties com pans". Perquè quan tu pertanys a un club que durant 17 anys ha pagat al número dos de l’arbitratge, hauries d’anar amb compte del que dius i, molt més, sentir-te orgullós del que has dit: per exemple, sospitar de l’organització arbitral, tant, tant, com per afirmar que serà molt difícil guanyar aquesta Lliga. I d’això, segons explica l’amic David Bernabéu, Xavi se’n va adonar a l’agost, ¡abans que es jugués el primer partit de Lliga!

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

Mirin, a Bilbao, a l’Athletic, no dic Valverde, en l’ambient, en l’entorn dels blanc-i-vermells, molts pensen que el seu equip pot patir, a San Mamés, la pressió que Xavi ha llançat, dissimulada i pícarament, sobre Sánchez Martínez i Prieto Iglesias, àrbitre i VAR del partit. Criticant les pressions que pateixen els col·legiats, Xavi els ha tornat a col·locar al disparador.

Per això, amb la mestria i indiferència amb què el Txingurri afronta tot el que envolta el futbol, confiant "cegament" en els àrbitres, el tècnic de l’Athletic va dir: "Tot això és un tema de consum intern entre Madrid i Barça. La resta no ens afecta. I si no em creieu, mireu el Girona, que va primer, que només es preocupa de jugar meravellosament i preparar-se millor que els altres sense pensar en l’àrbitre. Això és el que hem de fer". El problema és quan tu, que no aconsegueixes jugar com vols, ni guanyar com t’agrada, ni encertar amb l’equip, ni que els teus jugadors rendeixin més i millor cada dia, ni vas primer, a l’excusa de l’hora, el sol, la gespa, les ocasions fallades o els gols tontos encaixats, afegeixes els àrbitres i el VAR com a cortina de fum. Aquest sí que és un problema i no les preguntes de la premsa.