Xavi:"A vegades em desespero perquè no fem el que toca"

L’entrenador del Barça va considerar que el seu equip va fer un pas endavant després del col·lapse de la Supercopa. Va donar entrada al gironí Pau Cubarsí, central de 16 anys. Un altre nen a bord

Xavi:"A vegades em desespero perquè no fem el que toca"

ALBERT GUASCH

3
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

Poques vegades el Barça ha afrontat un partit contra un equip tan inferior amb tanta aprensió prèvia. ¿I si perd? ¿Què passarà amb Xavi si cau eliminat? No era lògic que aquest tipus de preguntes planessin en l’ambient abans d’enfrontar-se a un club de la tercera categoria. Després es va començar a jugar i el cangueli es va fer patent. El nivell d’ansietat amb què es va desenvolupar el Barça, com si tingués davant un rival de la Champions, va delatar que aquest equip va just de confiança, ordre i solidesa. La segona part va posar uns embenats a les ferides dels primers 45 minuts.

defenses que marquen.

Kounde i Balde van anotar dos gols de mèrit, potent xut del francès (costa recordar un gol blaugrana des d’una distància llunyana) i correguda vigorosa i rematada intensa Balde. Es pot dir que van estar millor en la part ofensiva que defensiva, un naufragi en tota regla en el primer temps. Alguna explicació haurà de donar Balde sobre el primer gol dels de Salamanca. No es pot estar més desubicat. A veure si els gols serveixen de medicina tant a Balde com a Kounde després d’uns quants partits en què han mostrat un quadro preocupant. Xavi es va abraçar al lateral després del partit. "Estava una mica baix de moral i aquest gol li pot anar bé. Té unes condicions extraordinàries", va certificar l’entrenador.

EL BAPTISME DE PAU CUBARSÍ.

Ja no sorprèn tanta precocitat, ens hi hem habituat, però és realment sorprenent que un noi de 16 anys (dilluns compleix els 17) s’afegeixi a la competició amb el primer equip. Cubarsí, d’1,82 d’alçada, va mostrar bon toc i escassos nervis. Havia jugat en un amistós a Dallas i ja està. Va actuar en la segona part, quan el sistema defensiu va tapar les vies d’aigua. No pot dir-se el mateix de la primera. "L’hem estat seguint i confiem molt en ell. És molt jove però té capacitat per estar molts anys en el club", va dir Xavi després del partit.

alleujament d’iñaki peÑa.

El porter, que igual va estar massa estàtic en la Supercopa, va fer una doble intervenció en la recta final del partit que va estalviar tensió en el desenllaç. És un equip al qual millor evitar-li situacions de nervis. Se sap que pot passar de tot amb aquest equip. La fortalesa s’està construint. La primera part dona fe d’això. En la televisió van enfocar la llotja un moment i es van veure les cares de circumstàncies de Laporta i els seus amics (Yuste, Deco, Masip...).

LA REAPARICIÓ DE GUIU.

Semblava desaparegut. Havia deixat de jugar amb el primer equip i no va treure el cap pel filial després d’haver actuat tres estones en tres partits i marcar dos gols per a l’equip de Xavi. Va tornar un dia al juvenil i va aconseguir tres dianes. Xavi li va donar ahir la titularitat per primera vegada, passant per davant de Vitor Roque, pel que sembla fora de forma encara. Va jugar només 10 minuts. El porter de l’Unionistas li va arrabassar la glòria en la primera part en una rematada de kungfu. El noi de 18 anys no va fer gaire cosa més en atac, però va posar intensitat, i fins i tot fogositat, en la pressió. No sempre es pot sopar dolç.

POC DE joÃo félix.

No val la pena gastar moltes línies amb el portuguès. Una altra actuació trista, una altra oportunitat desaprofitada. Va fer el toc per a la correguda de Ferran en el gol. Però hi va haver més de regal d’Unionistas que virtut del jugador prestat per l’Atlètic.

Notícies relacionades

EN CONSTRUCCIÓ.

Xavi va aparentar estar alleujat. La victòria li va permetre mostrar-se més sincer i menys crispat. Va recuperar l’argument d’equip en construcció, una tesi que genera certa perplexitat després de més de dos anys en el càrrec. "De vegades em desespero perquè no fem el que toca, per això dic que estem en construcció. Em costa entendre que no es faci el que correspon en cada moment", va manifestar. Va marxar satisfet de Salamanca. No és clar que tot el barcelonisme senti el mateix.