L’Aràbia Saudita examina el preocupat Xavi i l’irregular Barça

És un torneig menor la Supercopa, però d’imprevisibles conseqüències en la història recent del Barça. Tant en el bo, aquest últim triomf contra el Madrid, com en el dolent, on Valverde, que anava fa quatre anys líder a la Lliga, va ser acomiadat de mala manera per Josep Maria Bartomeu per donar-li la banqueta del Camp Nou a Quique Setién. Es va voler contractar de forma precipitada Xavi, però en una negociació transmesa gairebé en streaming tot es va torçar. Just quan es posaven en una taula de Doha a xerrar Abidal, Grau i Xavi vibraven els seus mòbils amb missatges arribats des de Barcelona. Ja se sabia d’aquesta cita que havia de ser secreta i va ser més pública del que imaginaven.

L’invent de Núñez

És un trofeu inventat per Núñez als 80 per generar més ingressos als clubs. Un torneig que defensa el Barça, obligat a trobar l’estabilitat i el joc que ha perdut en els quatre últims mesos.

Mesura, alhora, Xavi. I l’equip. Mesura Xavi perquè no ha trobat l’ecosistema adequat, ni tàcticament ni emocionalment, per tenir una obra rodona. Més aviat és al contrari. Està viu, com recorda, en totes les competicions, però s’ha acostumat a una irregularitat que fa malbé totes les expectatives. El tècnic, conscient d’aquesta delicada situació i del que es juga a Riad, no pot ocultar el nerviosisme que s’ha apoderat d’ell en les últimes setmanes. El Barça no avança. Fa un pas endavant i un altre enrere, submergit en un laberint d’indefinició que el fa estar lluny a la Lliga i aferrar-se a aquest trofeu com a trampolí per impulsar-se. Així va passar fa justament un any.

Xavi, davant els mitjans, es defensava ahir a la seva manera: "Les expectatives són tremendes. Estem al camí de l’excel·lència. Moltes coses han canviat aquests dos anys, i per a bé. Crec que l’equip ha millorat, entén el que volem. Falta la continuïtat".

La Supercopa també mesura l’equip, que va arribar a Riad després d’iniciar el 2024 com va acabar el 2023. Amb agonia, després d’encadenar tres victòries consecutives plenes de patiment: Almeria (3-2), Las Palmas (1-2) i Barbastre (2-3). Tres triomfs que marquen el que és realment el Barça. Poc precís a dalt –necessita generar moltes ocasions i el perjudica la seva "falta d’efectivitat", com recorda el tècnic– i vulnerable enrere: només ha mantingut la porteria a zero en un partit, davant l’Atlètic. És un equip desfigurat que busca la calma perduda.

Notícies relacionades

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

El Barça torna a guanyar el PSG i segella la sisena Final Four seguida

L’Osasuna, sense Chimy Ávila, lesionat, emergeix aquesta nit com la primera prova que ha de superar el Barça per mantenir la seva corona i reconquerir, sobretot, la personalitat que s’ha anat deixant. I el tècnic apel·la al factor Pedri, a qui ha fet viatjar a Riad per rescatar aquests senyals que s’han anat descomponent. Xavi confia a recuperar-lo avui perquè tingui efecte immediat en el seu equip i encengui el llum de l’atac. Amb prou feines l’ha tingut (només ha jugat aquesta temporada el 32% de minuts possibles). La seva absència ha eclipsat l’equip. Cancelo haurà d’esperar, almenys, fins a una hipotètica final.

El Barça i el seu entrenador, Xavi, es juguen més que un torneig menor. Es juguen la seva credibilitat i no perdre un dels quatre títols a què aspira. No és poca cosa en temps estranys..