Una dècada de silenci i misteri

Ahir es van complir 10 anys de secrets, enigmes, intrigues, sigils, mitges veritats, mentides, supòsits, incerteses, ocultacions, en realitat, de silenci i misteri. Això, silenci i misteri.

El divendres 29 de desembre del 2013, Michael Schumacher, heptacampió del món d’F-1 (1994, 1995, 2000, 2001, 2002, 2003 i 20004) que dimecres vinent complirà 54 anys, es va estavellar contra unes roques ocultes per la fina neu quan esquiava amb el seu fill Mick i un amic seu. Va ser en una pista prop d’una de les seves residències, la que posseïa a l’estació Méribel, que forma part del conjunt de Les Trois Vallées, un dels centres d’esquí més reputats dels Alps francesos.

Schumacher era un gran esquiador. Com a pilot va córrer 307 grans premis en 19 temporades en l’F-1, pujant al podi en la meitat d’ells (155), guanyant 91 carreres i recorrent 81.208 quilòmetres en un F-1. Malgrat ser tan hàbil amb els esquís, Schumi va perdre el control quan estava creuant d’una pista a l’altra buscant la millor (no és cert que estigués esquiant "fora pista", com es va publicar) i va tenir la mala sort que el seu cap es va estavellar contra una roca oculta.

Aquesta no va ser la seva pitjor sort. La seva pitjor sort va ser que, com és ja habitual en els esquiadors (cosa que els autèntics experts no recomanen), Schumacher esquiava amb una càmera GoPro incrustada al casc per gravar el seu dia a la neu. A l’estavellar-se, la càmera li va danyar seriosament part del cervell, i li va provocar els pitjors danys. No deixa de ser macabre i, per descomptat, part dels secrets i misteris que van començar a circular des d’aquell 29 de desembre, que la gravació d’aquella càmera fos la peça clau per investigar l’accident de l’heptacampió.

Quan parlem de 10 anys de misteri i silenci és perquè, tot i que sembli mentida, tot i que ens sembli impossible, a partir d’aquell dia ja no s’ha tornat a saber res més seriós, veraç, autèntic, cert, de l’estat de salut, de vida si és que en té, d’un home que fa, això, 10 anys que està ocult, ja que la paraula "segrestat" no seria correcta, a l’estar sempre sota la protecció de la seva família i, a tot estirar, tres o quatre pròxims, com, per exemple, el francès Jean Todt, exresponsable de Ferrari i expresident de la FIA i, és clar, l’experiodista alemanya Sabine Kahm, que és, amb Corinna Betsch, dona de Schumi des de 1995 i mare de Ginna Maria i Mick, la que ha impedit, ningú sap com ni per quant, que se sabés res, absolutament res, de l’estat, vegetatiu, sens dubte, del campioníssim alemany.

Per a molts dels experts en F-1 consultats per EL PERIÓDICO és realment misteriós com és possible que, durant 10 anys, no s’hagi escapat ni una sola informació autèntica de l’estat de Schumacher i, per descomptat, no ja en un diari o revista sinó, fins i tot, a les temudes, boges, lliures i obertes xarxes socials hàgim pogut veure una imatge, si no del mateix pilot al llit, sí, almenys, de la immensa i sofisticada uci que li han construït a la seva mansió a Gland, poblet pròxim a Ginebra, on 15 professionals, entre metges, físios, rehabilitadors i altres especialistes el tracten diàriament sota la coordinació del doctor Richard Frackowiak, amb un cost setmanal, aproximat, de 148.000 euros, que representa 30 milions d’euros des del 2013.

Entrevista inventada

Kahm no parla amb ningú i, quan ho fa, és per guanyar una demanda a la revista alemanya que, el 2015, va publicar que Michael ja caminava o per, com ha passat recentment, demanar una immediata rectificació a l’hàbil, atrevit i incorrecte periodista alemany que es va inventar una entrevista amb Schumacher amb respostes proporcionades per la intel·ligència artificial, l’últim de molts escàndols viscuts durant aquesta dècada. La revista era Die Aktuelle i la seva editora en cap va ser acomiadada immediatament.

Si Kahm no parla i Corinna s’ha limitat a comentar, en l’especial de Netflix Schumacher, que "trobo a faltar Michael cada dia; ell és aquí, diferent, però és aquí", és evident que l’única veu rigorosa és la de Todt, que, malgrat que al seu dia va arribar a confessar que havia vist algun gran premi d’F-1 al costat de l’heptacampió, les seves últimes paraules han sigut: "Mick és aquí, així que no el trobo a faltar, però ja no és el Mick d’abans".

És evident que hi ha hagut pròxims que han dit la seva, però són protagonistes que no tenen informació directa de l’estat de l’heptacampió, començant pel seu germà Ralf, la frase preferida del qual és: "El meu cor somriu cada vegada que veig Gina Maria i Mick". Una cosa està clara, la família Schumacher ha fet el possible i l’impossible perquè ningú tingués accés al pilot ni tan sols a saber com i en quin estat està. L’autèntica protectora de Schumi ha sigut Kahm, que, fins i tot, ha provocat mars de llàgrimes en dos dels íntims amics de Michael com són (van ser) l’expilot ferrarista Luca Badoer i, molt especialment, la Mamma, que és com Schumacher anomenava Rossella, la cuinera de Montana, el restaurant de Maranello, pròxim a la pista de Fiorano, on s’entrenen els pilots del cavallino rampante.

Paparazzi vestit de capellà

Aquest hermetisme, que converteix aquesta dècada en la dècada del misteri i el silenci, ha generat, lògicament, tota mena de rumors i històries, algunes d’elles, per no dir totes, realment increïbles, des d’aquell paparazzi que es va disfressar de capellà per intentar penetrar a l’habitació de Michael al primer hospital de Grenoble on el van portar el dia de l’accident fins a la més recent, publicada pel popular i sorollós Bild alemany, que assegura que l’heptacampió va ser pujat a un Mercedes AMG, que va arribar a superar els 300 kms/h., amb so d’F-1, per mirar d’estimular el cervell de Schumi.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Esperant, potser, que la medicina proporcioni a Michael la possibilitat de recuperar-se en certa manera, els Schumacher s’estan gastant part de la seva fortuna, valorada en 500 milions d’euros. Això sí, tant Michael com Corinna i els seus assessors financers han sabut mantenir i realitzar grans inversions, moltes de les quals les han pogut realitzar amb la venda d’alguns dels seus béns més apreciats, com la seva cabana a les muntanyes de Noruega, el seu Rolls Royce Phantom, el Ferrari F-2001, amb el qual va guanyar a Mònaco el 2001 o el seu avió privat, un preciós Falcon 2000 EX, valorat en més de 20 milions d’euros.

El món Schumacher, que era un món agradable, feliç com pocs, ric com alguns, il·lusionant, viu, va passar a convertir-se en un món ple de misteri i silenci, molt silenci. Només silenci.