El campió reprèn la feina amb el repte de dissipar els dubtes que va deixar

El Barça va començar l’any regalant un penal a l’Espanyol, passant dificultats amb l’Intercity a la Copa (va necessitar una pròrroga) i conquistant la Supercopa després de repassar el Madrid a la final. L’obertura del 2024 es perfila igual: delicada visita a Las Palmas, cita copera a Barbastre i viatge a l’Aràbia Saudita per lidiar amb l’Osasuna a la semifinal de la Supercopa.

Però ara, malgrat el primer títol de l’era Xavi i el trofeu de caça major que va suposar la consecució de la Lliga, quatre anys després de l’última (2019), han rebrotat les incerteses entorn de l’equip. No s’entreveu en el Barça l’evolució previsible de l’equip campió. Ni en els resultats, que han empitjorat, ni en el joc, ídem. I aquesta ombra de dubte que va deixar l’equip en el comiat d’any s’erigeix en el primer repte que se li presenta a Xavi al reprendre ahir els entrenaments amb un reforç d’excepció: Vitor Roque.

L’extrema rendibilitat que va saber extreure el Barça de resultats nimis –La Lliga de l’1-0, amb 11 victòries així– no s’està repetint amb freqüència. El campió suma nou punts menys i ha caigut del liderat esperançador a l’alba del 2023 al quart lloc a l’ocàs de l’any.

«Un moment difícil»

«Vivim un moment difícil», va reconèixer Joan Laporta en la seva última intervenció pública, mentre expressava el seu desig que la pròxima Supercopa sigui el nou «punt d’inflexió» que catapulti l’equip. El president va reforçar la figura de Xavi, a qui va renovar fins al 2025. Amb l’aval de Deco, el director tècnic únic, desapareguts Mateu Alemany i Jordi Cruyff durant l’estiu.

L’equip havia encaixat en la jornada 18, després de la justa victòria sobre l’Almeria (3-2), tants gols com en les 38 jornades del torneig precedent, i la diferència no rau en l’absència de Ter Stegen, lesionat i operat de l’esquena. El funcionament general grinyola en la transició defensiva (ha rebut el triple de gols a hores d’ara), tot i que també ha decrescut la producció golejadora (quatre menys). A Robert Lewandowski se li noten més els anys amb els sis gols menys que ha anotat a la Lliga. Xavi va esgotant les explicacions per justificar els irregulars resultats.

Laporta va augurar que l’equip «progressarà» a mesura que avanci la campanya, tot i que la previsió es va produir abans de la visita de l’Almeria, dia en què Xavi va denunciar la falta d’«ànima» d’un equip que no corre com el de la Lliga anterior ni posseeix, ni de bon tros, el talent del Barça idolatrat del 2010, una comparació amb què va voler ressaltar la menor qualitat de la plantilla respecte a aquella.

Però sí que es va regenerar respecte a la que va conquistar el títol i que Xavi va catalogar de ser «una gran plantilla». Es va proclamar campiona amb brillantor arrasant l’Espanyol en la coronació (2-4) del mes de maig passat. Els derbis a Primera són amb el Girona, que va pintar la cara amb el mateix color al Barça a Montjuïc.

Laporta va facilitar a Xavi cinc reforços (dos eren campions d’Europa: João Cancelo i Ilkay Gündogan), però el president només va invertir 3,5 milions. Un va arribar gratis (Gündogan) i l’altre cedit (Cancelo). Van aparèixer igualment gratis Iñigo Martínez i cedit João Félix. Només es va pagar per Oriol Romeu per cobrir, infructuosament, l’avenc que va deixar Sergio Busquets. Cap era la primera opció en la llista de desitjos de Xavi. Únicament Gündogan. Va perdre, contra la seva voluntat, Ousmane Dembélé, tot i que va ser el seu estimat pupil que li va fer una mala passada enmig de la gira per enrolar-se al París Saint-Germain.

Entre fitxatges i baixes, Laporta va fer negoci. És un dir: va descompensar la balança amb més ingressos que despeses, obligat per la Lliga a rebaixar la massa salarial i el volum de despeses esportives de l’entitat. Malgrat tots els esforços, els comptes de la patronal van impedir que el Barça pogués donar d’alta diversos jugadors (Iñaki Peña, Marcos Alonso, Iñaki Martínez) fins que el mercat es va tancar i Laporta va presentar un aval personal.

Més diners al filial

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

El Barça va ser el segon club de Primera en menor inversió. Menor fins i tot que el Cadis. Només el va superar el zero de l’Athletic. És més: el club va gastar més en el filial que en el primer equip. A Rafa Márquez, investit tàcticament i simbòlicament com a futur successor d’un hipotètic magnicidi, li han donat promeses com el defensa senegalès Mikayil Fayé (5 milions) el centrecampista alemany Noah Darvich (2,5 milions) i altres de cedits que sumen mig milió més.

Després, el club va apostar 30 milions més 31 en variables per Vitor Roque, que ha avançat la seva arribada per reforçar l’atac. Però té 18 anys i aterra en un món desconegut. La plantilla era de 19 futbolistes més Lamine Yamal i Fermín. El Barça va arribar a les vacances esbufegant, amb Ter Stegen, Gavi, Marcos Alonso, Iñigo i Pedri lesionats a la infermeria. Lamine Yamal (16 anys) és un dels jugadors que va participar en els 24 partits del curs. L’altre és Gündogan. n