L’Espanyol segueix sense volar

Quan un equip com l’Espanyol, indiscutible favorit per aconseguir l’ascens, només ha sigut líder de Segona en 2 de 21 jornades, alguna cosa falla. L’equip periquito sempre va pujar a primera en els seus cinc anteriors descensos, una marca que vol prolongar. El seu futur depèn d’això. Per plantilla, historial i pressupost, està obligat a complir l’objectiu, però li tocarà remar en la segona part del campionat. Ara és cinquè, en zona de play-off, un lloc insuficient per a una entitat que només concep pujar.

Es pot donar per bona aquesta posició tenint en compte el pobre rendiment de l’equip. La igualtat de la Lliga, amb múltiples empats i ensopegades dels favorits, ha permès a l’Espanyol mantenir-se en la lluita. Una dada resumeix aquesta irregularitat global: el Leganés segueix líder després d’encadenar sis jornades sense guanyar. Però els periquitos no es conformen amb això. Volen un Espanyol amb personalitat que mani a les dues àrees, una cosa que no s’ha vist ni amb Luis García ni amb Ramis.

El primer va ser acomiadat en la jornada 14 després d’aconseguir 4 punts de 15 i comptar amb les mateixes victòries (7) que la suma d’empats (3) i derrotes (4). La seva escassa experiència li va passar factura. Va deixar l’equip penúltim a Primera i cinquè a Segona, un fiasco indiscutible que va facilitar les coses a Fran Garagarza, el director esportiu que va acabar apostant per un entrenador del seu estil. L’efecte Ramis, no obstant, va ser efímer i l’Espanyol està com estava, a la cinquena plaça i amb una irregularitat preocupant.

La fragilitat defensiva continua sent el gran problema d’un bloc que porta 24 gols en contra, només 4 menys dels que va encaixar en tot el curs 2020-2021, l’últim de l’equip a Segona. Llavors, amb Vicente Moreno a la banqueta, l’equip sumava 45 punts en la primera volta i només havia rebut 10 gols; ara porta 34 punts, xifra que només li hauria donat per anar setè fa tres anys. És cert que aquell grup també va tenir turbulències, però es va mantenir ferm al podi de la taula. Era una altra cosa.

Les onades de Garagarza

Aquell Espanyol va ser campió de Segona amb 82 punts, igualat amb el Mallorca. N’hi va treure nou al Leganés, tercer. En atac, això sí, l’actual equip suma dos gols més que el bloc de Moreno, que va arribar a l’equador amb 32 gols. Puado és l’actual pitxitxi de Segona, com Raúl de Tomás va acabar al capdavant de la taula el 2021.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

El drama ve de darrere. Si Ramis no aconsegueix que el grup tanqui amb clau, el patiment està garantit. "És obvi que avui no som on voldríem ser, però ho aconseguirem. Ja avancem aquestes onades, aquesta necessitat d’estar junts i remar", apunta Garagarza, que haurà d’encertar en el mercat hivernal.

Hi ha temps de sobra per encadenar una bona ratxa que instal·li l’equip d’una vegada en les dues primeres places, zona que no ocupa des de la jornada 12, però construir un bloc contundent en defensa i eficaç a dalt no és fàcil. Vicente Moreno ho va aconseguir. Va pujar sense conflictes i va mantenir l’equip a Primera amb tanta antelació i solvència que ni es va valorar. Va ser acomiadat enmig d’un ambient enrarit que no ha desaparegut.