Un Espanyol sense defensa s’esfondra i ja mira cap avall
L’equip blanc-i-blau, que va acabar la primera volta al punt de la Champions, encén les alarmes amb 12 jornades sense guanyar, 4 punts dels 36 últims i un calendari amb cites exigents.
Va arribar a ocupar llocs de Champions i va acabar la primera volta cinquè, feliç a la zona europea i amb tots els periquitos il·lusionats. Manolo González va advertir que podria arribar una davallada, però la realitat ha superat el temor. L’Espanyol encadena 12 jornades sense vèncer, 4 punts dels últims 36 i ja ha caigut a l’11a plaça amb tres dures sortides a l’horitzó: Betis (dissabte a Sevilla), Barça i Rayo.
Tretze partits sense porteria a zero.
Un dels motius que va catapultar l’Espanyol al començament de Lliga va ser la seva excel·lent solvència defensiva. Tot s’ha ensorrat des del gener. L’equip de Manolo va sumar set porteries a zero en la primera volta amb Dmitrovic com a baluard sota els pals malgrat la marxa de Joan Garcia. Els blanc-i-blaus van rebre 20 gols en 19 partits (els mateixos que el Barça), un registre que ja han empitjorat en la segona, amb 24 d’encaixats en 10 partits i ni una sola porteria a zero. El Vila-real i l’Atlètic li’n van marcar quatre, el València li’n va endossar tres i clubs de la zona baixa, com el Girona, l’Alabès, l’Elx, l’Oviedo, el Mallorca i el Getafe li’n van clavar dos.
Quatre mesos sense guanyar a cornellà.
L’inici apoteòsic de curs amb la remuntada al RCDE Stadium davant l’Atlètic segellada amb el gol de Pere Milla va tenir continuïtat amb altres èxits a casa contra l’Osasuna i el Mallorca. Feia gust veure el bloc de Manolo, un exemple d’intensitat, energia i encert. L’equip va sumar quatre victòries com a local en les 10 primeres jornades. No n’ha aconseguit cap en les 10 últimes. Va saltar la primera volta amb 19 punts de 30 a Cornellà; ara en suma 2 de 15. L’última victòria davant l’afició va arribar el 7 de desembre contra el Rayo. Han passat prop de quatre mesos i fins al 26 d’abril, en un duel vital contra el Llevant, no hi haurà cap altra oportunitat per trencar el malefici.
Maltractament arbitral amb errors clamorosos.
Pot sonar a excusa veient els errors defensius de molts partits, però és obvi que un dels factors que han perjudicat l’Espanyol són els pèssims arbitratges que ha sofert. Tot va començar a principis d’any amb dos penals molt dubtosos contra el Girona (0-2). Després arribaria el robatori a Mestalla (3-2), amb un gol local precedit d’una claríssima falta prèvia reconeguda pel Comitè Tècnic d’Àrbitres, organisme que també va donar la raó als periquitos en el daltabaix a Mallorca (2-1) propiciat per un altre gol il·legal amb falta de Samú Costa sobre Urko. L’última derrota a casa contra el Getafe amb un penal no concedit per mans i dos gols anul·lats per fora de joc mil·limètrics també van enervar un club que ha arribat a consignar fins a 15 errors arbitrals en contra des que es va iniciar l’any 2026.
Davallada de referents en una plantilla sense fitxatges.
Amb Ngonge com a únic reforç en el mercat d’hivern, l’Espanyol va encarar la segona volta amb la convicció que podria mantenir el bon nivell de la primera, però l’equip s’ha enfonsat de mica en mica. L’estratègia també ha deixat de donar els seus magnífics fruits i tot el que abans anava de cara se li ha girat en contra. Dmitrovic continua a un nivell notable; poc es pot retreure al porter. Enrere, el líder Cabrera ha abaixat la nota, i Omar El Hilali sol aparèixer retratat en massa gols. Romero, el millor periquito del curs, destaca més en atac, mentre que Expósito ha perdut clarividència al mig del camp.
Manolo va provant fórmules però la victòria no arriba. A dalt, Pere Milla s’ha apagat i Kike García ha avançat Roberto. Tot i així, el bagatge ofensiu és correcte. Els disgustos se centren a la rereguarda. La confiança de la cúpula en el tècnic es manté intacta.
