"No ho he passat mai tan malament"

Han passat vuit mesos des que cinc jugadores de l’Alhama de Múrcia alcessin la veu i denunciessin a EL PERIÓDICO el tracte vexatori i irrespectuós per part del seu entrenador, Randri García. Ara, després de les resolucions favorables d’Inspecció de Treball i de la Federació Espanyola, expliquen a aquest mitjà com han viscut tot el procés.

Des del primer instant en què es va fer pública la seva situació, el vestidor es va tornar un infern. Ni les seves companyes ni el cos tècnic les van recolzar. "Vam viatjar a Bilbao just quan va saltar la notícia. Imagina’t, aquest viatge i a l’hotel amb l’equip totalment apartades. Teníem en contra les companyes. Va ser horrible", explica Noelia Gil. "Les meves companyes van decidir creure aquest home i la seva dona a ulls clucs i a mi no em van voler escoltar. Nosaltres no hem dit que aquest home sigui un violador ni que hi hagi assetjament sexual, no hem denunciat això", afegeix mentre recalca els fets viscuts.

Tractament psicològic

Les vexacions i el maltractament psicològic denunciats, a més de ser ratificats per excompanyes de vestidor, també han quedat demostrats. "El 68% de la plantilla" va patir aquest tipus de comportament "de manera reiterada en el temps", com recullen la investigació d’Inspecció de Treball i la realitzada per la Federació.

"Jo ho he passat bastant malament. M’ha afectat molt, de fet encara tinc la baixa i pateixo un trastorn d’alimentació", relata Erica Sastre. "Quan vam rebre la resolució em vaig sentir alleujada. Han sigut moments molt difícils, ho he estat passant molt malament molts anys. Ja no només per mi, sinó amb cada companya que també veia que tractava així. Jo ja portava set temporades a l’Alhama. Tens l’esperança que en algun moment canviï o que les coses canviïn, però al final no va ser així", afegeix la futbolista, que continua rebent tractament psicològic per gestionar els fets.

"No em vaig demanar la baixa perquè em negava que ell es quedés tan tranquil rient tot el dia allà i que jo me n’hagués d’anar, com sempre els passa a les víctimes. Una merda. Vaig dir: encara que em mori, encara que em costi visites de psicòleg, jo em quedo aquí. Va ser horrible. No ho he passat mai tan malament en la puta vida. I el pitjor no era Randri, perquè és Randri i mira, me la sua, el pitjor de tot va ser la decepció de les meves companyes", reconeix Noelia Gil.

El tracte rebut per part del tècnic ha marcat totes les futbolistes que han parlat amb aquest mitjà. Ja siguin tant exjugadores de l’equip, com Nazaret Segura, com les que en el seu moment van dir prou al vestidor. Ara, algunes d’elles estan en altres equips, però continuen arrossegant les conseqüències de tot el que van viure. "Tot el que he passat m’està passant factura ara al nou club on soc. Tens automatismes, no confies en tu, has de recuperar la teva essència, la teva confiança. He sigut en un lloc on m’han pres la meva manera de viure. No anava mai tranquil·la, sempre amb por i preocupació, intentant tenir les mínimes conseqüències possibles", afegeix una d’elles.

"Soles i desprotegides"

"Quan vens d’una situació tan difícil, tan complicada, ni tu saps qui ets i quan arribes a un lloc i veus que et tracten bé, fins i tot és complicat perquè sembla que ni t’ho creus. Òbviament, jo per dins porto el meu procés, les meves pors i les meves desconfiances. Les meves cosetes al cap, però a poc a poc em trobo bé i vaig a millor. Vaig veient l’Andrea que era abans d’això", explica en el mateix sentit Andrea Carid, que milita ara a l’Alabès.

A més de l’abandonament per part de les que eren les seves companyes, les denunciants s’han sentit soles per parts de les institucions, sobretot per la Lliga F, que, en el dia d’avui, no ha emès un sol comunicat respecte al cas. "Si em paro a pensar en les institucions, per descomptat que m’he sentit sola. Jo no he sentit el suport d’absolutament ningú més enllà de Futpro, ni d’altres sindicats que tant es vanten de defensar les jugadores. Em sembla que deixen una mica que desitjar", reclama Carid. Totes les víctimes agraeixen a Futpro, sindicat majoritari en el futbol femení, que lluités per elles i les defensés en un moment tan complicat.

"Nosaltres sempre vam esperar que quan aquesta informació es va posar en coneixement de la Lliga F sortís un comunicat. Hauríem entès que fos sense posicionar-se, però almenys un de políticament correcte de dir: ‘Mira, hem sigut coneixedors aquesta informació, bla, bla, bla... Des de la Lliga volem condemnar els actes que atempten contra els drets de les dones...’. I no. Ens hem sentit desprotegides", relata Noelia Gil. "La Lliga F va ser la primera a fer un comunicat quan va passar el cas de Jenni al Mundial i, d’acord, em sembla bé, però ¿i nosaltres? ¿On quedem nosaltres? Ha sigut una decepció molt gran", afegeix.

"No ens ho callem"

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Sempre es va mantenir una unió entre elles que les va ajudar a mantenir-se fermes i intentar gestionar tot el que els va caure damunt. Totes les futbolistes coincideixen que fer el pas de denunciar és molt complicat, que a més de ser valenta, cal tenir gent al voltant que et cregui i et sostingui. "Però val la pena denunciar. Em sembla que és molt difícil i tampoc romantitzaré ara el fet que sortim i parlem. Cal veure’s en la situació i com ofega per tenir el coratge i el suport", reivindica Carid.

"Però jo animo qualsevol persona que per desgràcia estigui en una situació així que surti i en parli. Si no té ningú, que m’escrigui a mi, que buscaré la manera de posar-me en contacte amb qui sigui. Però que sobretot que no ens ho callem, que no continuem permetent aquest tipus d’actituds. No ens les mereixem per molt que ens facin creure que sí. Parlar, tot i que sigui difícil, és la solució", conclou l’exjugadora de l’Alhama.