¡Com ens hem de veure!

No. Jugar contra l’Andorra no és el nostre partit de l’any. El d’avui ha d’implicar un partit menys per sortir de l’infern, amb tots els respectes per a l’Andorra i per a una categoria superguapa com la Segona Divisió, tan sols que per la nostra història, no ens pertany. Aquest és el gran valor de la història que hem d’aplicar al present: que no és la nostra categoria.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

¡I quina tristesa també haver d’estar pendent –aquest dilluns passat– d’un Osca-Racing de Ferrol!, perquè si guanyaven els verds del Racing, entrenat per un exdirector esportiu nostre, Cristóbal Parralo, ens passaven per davant en la classificació. El possible morbo (amb moltes cometes al davant i al darrere) que pugui tenir aquest partit ve per la figura de Gerard Piqué. També us dic que en el club ens ha faltat històricament una figura com la de Piqué. Ens falta un futbolista o postfutbolista que generi debat, i alhora també odi –només esportiu, és clar–, que hagi viscut molts derbis en la seva infantesa, que tingui el rival veí sempre al cap... Ja us ho dic: ens falta un Piqué. Si el tinguéssim, a l’altre costat també el tindrien sempre present. Aquest, i no un altre, seria l’únic morbo que tindria jugar aquest dissabte contra l’Andorra. Però el mode dels verbs és condicional ("seria" i "tindria"). Però avui no hi ha cap morbo.

L’Andorra és un club fundat el 1942, sanejat econòmicament, compleix la seva segona temporada a Segona Divisó, amb una massa salarial de 3,8 milions d’euros i en què els jugadors arriben a les 9 del matí i se’n van a les 4 de la tarda. I allò de l’ascens a Primera, creguin-me que sé de què parlo, és un objectiu a molt llarg termini. L’Andorra i l’Espanyol s’han enfrontat en cinc ocasions al Principat: dos en pretemporada (78 i 80) i tres a la Copa (78, 82 i 84). Aquí hem guanyat tenint a la banqueta Irulegui, Maguregui i Azkargorta. ¿Em direu que no guanyarem amb Ramis.