La vida de l’altre Gabri Veiga: va néixer a Ghana i viu, juga i somia a Catalunya

«Quan vaig pujar a l’avió tenia molta por. Pensava que cauria. Era la meva primera vegada», diu Gabri (2012), jugador del Club Futbol Torelló (Osona) a l’últim esglaó de la categoria aleví sub12. Quan va aterrar a Barcelona fa quatre anys, amb set primaveres, el que més el va sorprendre van ser els edificis, més alts, els cotxes, més luxosos, i els pantalons llargs. «A Ghana mai m’havia posat pantalons llargs», riu. Irradia alegria, innocència. Els seus ulls es mouen quan parla, com si haguessin de sortir d’òrbita. Va volar amb la seva mare, Comfort, per reunir-se amb el seu pare, Abey, que ja era a Catalunya. Quan sent que la mare d’Iñaki Williams es diu com la seva se li il·lumina la cara, com si aquesta casualitat l’acostés uns centímetres al seu somni.

No dubta quan se li pregunta què vol ser de gran. «Futbolista, jugar al Barça». Sí que dubta al pensar un pla b. «Estudiar més». Li encanten les matemàtiques, però prefereix el futbol. És i vol ser davanter: suma nou gols en quatre partits i admet que l’apassiona marcar, per la sensació de veure la pilota superant la línia i per l’abraçada col·lectiva que segueix el gol. «Quan marco estic molt content. Soc feliç», reconeix. Els seus ídols són Kylian Mbappé i Cristiano Ronaldo. Cap del Barça. «Abans sí: Messi». No té cap samarreta. Només uns pantalons amb el ‘14’ de Thierry Henry a l’Arsenal. Però parlant de noms un destaca sobre la resta.

Les actes

El NIE dicta que es diu Gabri Yorke Odoom, però en el futbol és Gabri Veiga. Per culpa dels seus dos entrenadors, Enric i Roger: «A cada nen li busquem un sobrenom. L’any passat teníem Mbappé, un nen que tenia les botes d’Mbappé, Sergio Ramos, un nen que un dia va jugar molt bé de central. Lluc era Luka Modric. Amb Gabri era fàcil. Va sortir sol», expliquen. Li diuen Gabri Veiga en el dia a dia, en els partits. A les actes dels partits i la web de la federació apareix com a Gabri Veiga, perquè d’algun temps ençà els jugadors poden sortir amb un sobrenom.

Gabri somriu, conforme. Li encanta: «És gairebé com el meu nom». Al març l’equip va anar a veure un partit a l’RCDE Stadium: casualitats de la vida, va ser contra el Celta de Vigo i va marcar un gol Gabri Veiga, futbolista celeste fins que a l’estiu l’Al-Ahli va pagar 40 milions d’euros per emportar-se’l a l’Aràbia Saudita. Gabri flipava a la grada: «Va ser un golàs». Va ser la seva primera vegada en un estadi. L’única fins avui. Té Gabri Veiga en el FIFA 24, en un estrany onze titular junt amb altres noms com Marcel Desailly, Jordi Alba i Hakan Calhanoglu (Inter). Hi falten Mbappé i Cristiano. «No tinc tants diners», diu encongint les espatlles i Enric i Roger, al seu costat, riuen. 

Va només als entrenaments

«El futbol és el més important per a ell, la seva motivació, la seva passió, la seva vida», afirmen els seus entrenadors. «La temporada passada si per exemple jugàvem a les 12 hi havia entrenadors que ens escrivien a les 8 o a les 9 dient que ell ja era al camp, esperant. Algun dia va començar el partit cansat, de tant jugar per aquí abans. Li hem hagut de donar tocs d’atenció, perquè estant a les 8 aquí arribava tard a la convocatòria per estar jugant. ‘Havies de ser aquí i eres allà’. Els caps de setmana es desperta i ve aquí. I entre setmana és el primer d’arribar. Surt del col·le i ve. Alguns dies que no hi ha entrenament també ve», afegeixen. No han vist més de dues vegades els pares perquè treballen: No sabrien descriure’ls. El nen ve només i se’n va amb Modibo: company de classe, d’equip i d’història, tan habitual.

Enric i Roger el recullen a la porta de casa i el porten al seu cotxe als partits fora de casa. Van pagar la seva fitxa: «No va poder jugar el primer partit perquè encara no la tenia i no vam voler esperar més. Tornar a dir-li que encara no podia jugar perquè encara no havien pagat la seva fitxa. Quan et diuen que dissabte hi ha partit i els dius ‘no, tu no’ es trenquen per dins. Així que vam decidir pagar-la nosaltres i que ens donessin els diners quan poguessin. Al cap d’un temps va venir un amic de la família i ens els va donar». Gabri plora i s’enfada amb freqüència en els entrenaments, quan li toca posar-se al centre del rondo o perd el partit. Es posa trist quan el situen de defensa.

 

Prossegueixen: «És el típic nen que celebra el 10-0. De vegades, si guanyem de molt, els diem que es quedin a l’àrea i no s’hi escarrassin fins que l’altre equip passi del centre del camp, però saquen i ell va directe a la porteria rival perquè vol el gol. I si marca fa el mortal. Bé, el feia fins que li vam dir que si era el gol de la victòria d’acord, sí, més o menys, però que si no, no».

Notícies relacionades

Marc Márquez s’exhibeix i guanya el seu sisè esprint consecutiu

Roglic agafa el timó del Giro en la segona etapa

 

Abans d’acomiadar-se Gabri Veiga diu que li agradaria conèixer Gabri Veiga. ¿Què li diria? Pensa un segon, tres, cinc. Riu una vegada més i respon: «Que em doni la seva samarreta».