¿I si els cinc presidents ocupen demà la primera fila de la llotja del clàssic?

La trobada va ser per a molts un gol que Laporta els va ficar als presidents, amb el vistiplau de Gaspart, per tal de blanquejar la gestió i governança laportista (el comunicat del club diu que «l’objectiu de la trobada era consolidar i refermar la posició unificada dels barcelonistes davant les envestides i tremolors que sacsegen la vida del club») i no hi va haver foto (cosa rara, ¿oi?), per la senzilla raó que els expresidents van considerar que no era la trobada volguda, la que s’ha de fer, la que reclama, segons ells, el barcelonisme dels seus últims cinc presidents.

Petició frustrada

Tot va començar quan, fa uns mesos, alguns d’aquests presidents es van posar en contacte amb Àlex Santos, DIRCOM del Barça, i Sergi Atienza, Compliance Officer blaugrana, insinuant-los, demanant-los, que traslladessin al president, davant la que està caient, la necessitat que els presidents de les últimes dècades es mostressin units sota la premissa que tots ells (i d’anteriors) havien patit els mateixos o semblants atacs des de Madrid. Pot ser que Laporta ideés la definició de ‘madridisme sociològic’, però tots l’han patit.

Els contactes amb Santos i Atienza només van servir perquè Laporta considerés que qui havia de posar-hi el pit, parar les bales i fer-se el màrtir era ell, únicament i exclusivament. I així ho va fer. Poc després, en declaracions a Catalunya Ràdio, Rosell va insistir en la necessitat de la trobada. I finalment, com no, Gaspart va ser qui va convèncer Laporta, en el descans per dinar de l’assemblea de compromissaris, que havia d’acceptar la cita perquè seria bo per a ell, com així va ser.

El sopar, en què cada un va explicar diverses batalletes sobre l’assetjament del ‘madridisme sociològic’ en la seva època, va fer veure ser una trobada d’exalumnes del Sagrat Cor, amics de tota la vida, col·legues de la infància. I no, tots ells es tenen bastanta tírria, tanta que fins i tot s’han perseguit en els tribunals. Però... està en perill el seu prestigi (o el que els queda als cinc) i alguna cosa han de fer.

La conclusió del sopar del Majestic va ser només una: Bartomeu, Rosell, Reyna i Gaspart es van posar a disposició de Laporta i li van suggerir que havia d’organitzar, des del club, que és qui està sent atacat, criticat i, sobretot, posat en dubte tant a Espanya com a l’exterior, una trobada autèntica, veritable, amb llum i taquígrafs (i foto, és clar), en què poguessin demostrar junts que qui vulgui dividir el Barça haurà de passar per sobre dels seus cadàvers. Bé, no tant.

«Dona-li voltes, Jan, dona-li voltes», li va dir un. «Pensa alguna cosa per demostrar que som una pinya», va assenyalar un altre. «Nosaltres també vam patir aquest assetjament, però mai ens vam fer les víctimes, ja que vam tirar endavant amb la força del barcelonisme», li va recordar un tercer. «Aquí estem, per al que vulguis i quan vulguis, ja ho saps. Pensa alguna cosa», expliquen que va acabar dient-li Gaspart al seu amic.

Cop d’efecte

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

És molt possible, ara que s’ha confirmat, per la ficada de pota de Mikel Camps amb Vinícius, que Florentino Pérez no serà a la llotja de Montjuïc (com no ho va estar José Castro pel cas Negreira), que Laporta posi en marxa el seu departament de protocol perquè estudiï la possibilitat de convidar demà mateix els quatre expresidents perquè, en una imatge històrica, s’asseguin els cinc junts a la primera fila de la llotja de l’Olímpic.

És impossible trobar un moment, un lloc, un partit, una escenografia més espectacular i, sens dubte, una imatge més icònica que els cinc presidents desafiant el ‘madridisme sociològic’ en tot un clàssic. L’ocasió és única, una altra cosa és que Laporta continuï entossudit a continuar sent el ‘Superman’ culer i torni a rebutjar la foto, l’acte, la unitat que suggereixen els expresidents.