Bartomeu rebutja l’acusació de suborn al Barça pel cas Negreira: «Si Enríquez era funcionari públic amb més motiu ho hauria sigut Rubiales»

Ha arribat ja el primer recurs contra la interlocutòria del jutge Joaquín Aguirre en què acusava el Barça de «suborn» pel cas Negreira. Una imputació que afectava el club així com dos dels seus antics presidents: Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. No estava inclòs l’actual: Joan Laporta.
En aquesta interlocutòria, el magistrat indicava que la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) de la qual depèn el Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), del qual era vicepresident Enríquez Negreira, té una funció pública, per la qual cosa els seus dirigents s’han d’equiparar, per tant, a un funcionari públic.
«Entitat privada»
Una cosa que Bartomeu en l’escrit de recurs contra aquesta imputació afirma que l’RFEF «és una entitat privada que no forma part del sector públic», apel·lant fins i tot a una comparació amb Luis Rubiales, el ja dimitit president de la federació. «Si el senyor Enríquez era un funcionari públic, tot i que no percebés remuneració en el seu càrrec, amb més motiu ho hauria sigut el president de l’RFEF, el senyor Rubiales».
- "Posa’t faldilla i et posaré un 7"
- Els mals hàbits dels ‘boomers’ desafien el sistema de salut
- Balanç comercial d’equipaments municipals Agonia comercial en mercats de la província de BCN
- Platja El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular
- Innovació tecnològica Espanya postula Móra la Nova per acollir una gigafactoria europea d’IA
- Nous robots per a la guerra Ucraïna i Rússia reforcen les seves flotes de drons preveient combats a l’estiu
- Bona energia Ritual de la clara d’ou per a la nit de Sant Joan
- Cas Koldo Els registres a la casa d’Ábalos i algunes empreses eleven a gairebé una trentena les adjudicacions sota sospita de la trama Cerdán-Koldo
- Parlen dones del PSOE Dirigents socialistes es rebel·len davant dels àudios de Koldo, Ábalos i Cerdán: «El masclisme és una forma d’antidemocràcia»
- Entrevista Enerida Isuf: «El risc és que en 10 anys no quedi cap gitano a Gràcia»