El jutge imputa al Barça un delicte de suborn pel cas Negreira

El jutge de Barcelona Joaquín Aguirre, instructor del cas Negreira sobre els pagaments del FC Barcelona a l’exdirigent arbitral José María Enríquez Negreira, ha dictat un acte aquest dijous en el qual atribueix a l’entitat blaugrana i a la resta d’investigats, entre ells els expresidents del club Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell, el delicte de suborn, al considerar que la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), de la qual depèn el Comitè Tècnic d’Àrbitres, és una entitat que exerceix unes funcions de naturalesa pública. D’aquesta manera, afirma que Enríquez Negreira «exercia funcions públiques» quant a vicepresident d’aquest comitè. Per això, l’equipara a un funcionari a efectes penals. A l’introduir aquest delicte, el procés judicial va encaminat a tramitar-se per la llei del jurat i seria un tribunal popular el que decidís la culpabilitat o innocència dels imputats.

El togat remarca en la interlocutòria, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, que Enriquez Negreira «participava de l’exercici de funcions públiques» durant el període de temps en què, alhora, va cobrar del FC Barcelona. L’exdirigent arbitral va arribar a percebre, a través d’empreses seves o del seu fill, més de set milions d’euros durant 18 anys. El magistrat argumenta que, a més, el club blaugrana va deixar de pagar-li quan va cessar del seu càrrec de vicepresident del comitè tècnic. Per aquesta raó i «amb caràcter indiciari», el jutge apunta que els pagaments es van fer en consideració al càrrec que exercia l’àrbitre a l’organisme que regula l’arbitrage en el futbol espanyol.

Notícies relacionades

El jutge del cas Negreira considera que hi pot haver una «corrupció sistemàtica» en el comitè d’àrbitres

Negreira entra a la llista de grans morosos d’Hisenda

En una extensa interlocutòria, amb cites a sentències no només espanyoles, sinó també del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el jutge Aguirre recalca que l’RFEF «té caràcter de persona juridicopública», malgrat que «legalment sigui anomenada ‘entitat privada’», ja que desenvolupa funcions «públiques», com és la regulació de les competicions de futbol. El togat recorda una sentència del Tribunal Suprem que assenyala com a possibles autors del delicte de suborn qualsevol persona que «participi en l’exercici de la funció pública, i es comprèn amb aquesta frase no només funcionaris púbics, sinó totes les altres persones que per qualsevol circumstància efectivament exerceixin una funció pública». Al seu entendre, amb aquesta «fórmula general i àmplia», l’interès social «queda salvaguardat davant els comportaments de totes aquelles persones que havent de complir els seus deures públics no procedeixen a l’observança d’aquests en virtut del suborn efectuat».

El jutge al·ludeix al fet que l’exposició de motius de la reforma del 2010 que va introduir al Codi Penal el delicte de corrupció esportiva, que ara deixa com a alternativa al de suborn, assenyala que «les empreses privades que prestin serveis públics seran sotmeses a la disciplina penal del suborn». El jutge recalca que al seu parer «no som davant un delicte de corrupció esportiva entre particulars», sinó davant un delicte de suborn, que castiga aquells que sol·liciten, accepten o ofereixen diners, regals o favors a canvi d’un acte relacionat amb l’exercici de la funció pública. En aquest sentit, distingeix entre el suborn passiu (Enríquez Negreira i el seu fill) i l’actiu, el que atribueix a la resta dels imputats, inclòs el mateix FC Barcelona.