Les futbolistes d’Espanya que van dir ‘prou’ també tenen la seva estrella

Aquest Mundial no només té 23 campiones. Les futbolistes que ja han celebrat amb l’afició el primer Mundial femení d’Espanya han sigut les artífexs sobre el camp d’aquesta fita. Està clar que elles són les triomfadores, les que apareixen a totes les fotos i les que, quan d’aquí uns anys recordem la gesta, anomenarem per rememorar el 20 d’agost del 2023 com un dia històric. No obstant, aquest trofeu no és només d’elles. Mapi León, Patri Guijarro, Sandra Paños, Claudia Pina, Lola Gallardo,Ainhoa Moraza, Nerea Eizaguirre, Amaiur Sarriegi, Leila Ouahabi, Laia Aleixandri, Lucía García i Andrea Pereira. Elles també són campiones del món.

Quan va arribar el moment, elles van dir prou. Es van plantar per aconseguir les bases del que seria el primer Mundial de la història per a Espanya. Elles no sabien que les seves demandes acabarien amb una estrella a la samarra de la ‘Roja’. Ho somiaven, és clar, però no semblava un escenari plausible atès el precari estat de l’estructura de la selecció femenina. Les coses que demanaven, uns mínims, semblaven un impossible, una utopia veient la posició inamovible dels dirigents.

Mapi León sempre va ser una de les més contundents. «Això per a mi no és una rebequeria, clar que em fot no anar al Mundial», deia mesos abans de la cita a EL PERIÓDICO, en la primera entrevista en què explicava els motius de la seva decisió. Llavors encara hi havia una mínima possibilitat de tornar, però les coses no van canviar prou perquè ella acceptés. «Jo sé per què estem lluitant. Jo porto anys, i em permetré dir això, en l’alt rendiment, i crec que m’he guanyat estar a la selecció. Que al final aquesta recompensa, en el dia d’avui, no me l’emporti, agradable no és», deia. I no se la va emportar, tot i que en realitat sí. Mapi no serà a la foto, com tampoc Patri i Lola, però sempre seran part de la generació que va canviar el futbol femení espanyol.

Notícies relacionades

Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut

Alberto Puig, ‘team manager’ de l’equip Honda de MotoGP: "Honda no va pretendre mai retenir Marc Márquez amb diners"

I no ens hem d’oblidar d’elles, tot i que a la Federació els seus noms sembli que no han sonat mai. Elles van iniciar el camí de la revolució, d’aquella que ha fet justícia amb Irene Paredes, Alexia Putellas i Jenni Hermoso. La que ha portat les noves jugadores com Salma Paralluelo i Cata Coll a aparèixer en el panorama mundial. La que ha ensenyat les vergonyes de la Federació després de la inacceptable celebració de Rubiales. Elles van iniciar el camí i s’han esborrat d’un Mundial per defensar els seus ideals.

«Suposo i espero que cada un estigui tranquil amb la seva consciència, que estiguin segurs de les seves decisions. Jo estic segura de la meva. És tenir les idees clares i són situacions i maneres d’actuar i controlar la teva ansietat i les ganes», confessava Mapi a aquest diari. No van ser a Austràlia ni a Nova Zelanda, ni a Madrid per a la celebració ni aixecaran el trofeu davant l’afició culer. Però els seus noms són els primers que els van venir al cap a molts aficionats quan Espanya va aixecar el Mundial. Perquè elles també són campiones.