FiraTàrrega exorcitza els fantasmes del carrer i es reinventa

A la seva arribada a la gran esplanada de l’Hort del Barceloní, el sorollós seguici ple de gegants, torxes i armilles fluorescents es va transformar en un gran aquelarre de foc, música i desenfrenament. Salicrú va tornar les arts de carrer al primer pla que van tenir en els 80, audàcia i risc per recuperar la dimensió col·lectiva del discurs. Litúrgia festiva, sí, però també molt crítica amb l’hostilitat de la ciutat dels nostres dies. Amb aquesta barreja de folklore i absurd tan de la nostra tradició (de la Patum a Comediants), Tàrrega es va treure la pols del previsible i dels espectacles abstrets. Es recupera el pols de les grans inauguracions i es reobre el debat sobre la capacitat del teatre de carrer per sacsejar la mirada i resituar-nos en la comunitat.

I del nou el que mai falla: Els Escarlata prescindeixen ara del seu cognom Circus, però continuen reflexionant sobre el món del més difícil encara. El seu Ròdols i cigrons és un homenatge a les pel·lícules d’inspiració de circ on no pot faltar Fellini. Una proposta profundament artesanal que s’aventura a fer el salt a la realitat virtual.

Domini de la tecnologia

Altres habituals del festival, Insectotròpics, van tornar a desplegar el domini de la tecnologia i de l’experimentació visual per explicar La conferència dels ocells. Mitjançant l’acumulació de capes (música, projeccions, pintura en viu...) van actualitzar el poema sufí homònim com a metàfora de viatge espiritual i catàstrofe contemporània, un combinat evanescent.

Notícies relacionades

Les bombes d’amor que continuen fluint

La Fundació Marta Ortega acollirà una retrospectiva d’Annie Leibovitz

La primera jornada de la Fira, coincidint amb la Diada, va arrencar sense aglomeracions. A mitja tarda l’organització ja comptabilitzava més de 12.000 localitats ocupades i 28 funcions de pagament amb el cartell de complet. En l’apartat internacional, el focus es va posar sobre Irlanda amb quatre companyies convidades. Entre elles, la Maleta & Balance Toi amb Claudette, un expressiu exercici de marionetes i malabars bastant aplaudit, una d’aquestes propostes gratuïtes i de qualitat que són el combustible de la Fira.

El carrer ho aguanta tot: gèneres, reflexions i molta gratuïtat. Avui a la tarda, el Colectivo Dánzate sacsejarà la plaça Major amb Me encanta bailar pero se me da fatal i a l’Espai Reguer 2, el francès Cirque Inextremiste ofereix Damoclès. Més tard, la Banda Esfèrica vol espantar el fantasma de la pluja amb Granotes al cel, aigua a la terra!, mentre Campi qui Pugui presenta Camelvā. Demà destaca la construcció de L’instant n’a que nos gestes de Jordi Galí, i el tancament arribarà amb les acrobàcies de Beyond de Circumstances. Per alternar el sol amb proposta de sala, es pot recuperar la tranquil·litat de Weltschmerz, de Ferran Dordal, metàfora existencial a partir d’una partida de petanca. Tot molt urbà, és clar.