L’etern any de Gavi i Bernal

De sempre s’ha pronosticat un període de rehabilitació al voltant dels sis mesos per l’obsessió del futbolista per mirar de reaparèixer el més aviat possible. La tendència de la comunitat mèdica consisteix a allargar el període de baixa per garantir una millor recuperació. A diferència d’altres jugadors que van passar pel mateix trauma, Gavi i Marc Bernal hauran trigat un any a reaparèixer.

Gavi, que ara s’ha fet mal al menisc de la cama operada, la dreta, va ser operat el 28 de novembre del 2023 –s’havia trencat el dia 19 en l’Espanya-Geòrgia– i va tornar el 20 d’octubre del 2024. Bernal es va trencar el creuat i el menisc del genoll esquerre el 28 d’agost del 2024, va ser operat el 9 de setembre, i rep l’alta aquest dissabte. Gavi està ara de baixa per una lesió al menisc que va ser suturat. Segueix un tractament des del 30 d’agost i si no fructifica patirà una altra artroscòpia.

"Hi va haver una època en què predominava la idea d’aconseguir la recuperació funcional en sis mesos o menys, però es va comprovar que la taxa de recaiguda augmentava entre un 20 i un 30% si es forçava aquesta recuperació", explica el metge d’un club de l’elit europea. Recaiguda que es convertia en dramàtica perquè obligava a reintervenir en una zona operada, amb teixits alterats i amb la repercussió psicològica que generava. Els estudis i els avenços mèdics avalen que ampliar el termini de recuperació rebaixa el perill de recaiguda. "Però aquest 20% és una loteria a què no et vols enfrontar", admet el doctor, admetent que "el risc zero no existeix".

Jordi Ardèvol, excap dels serveis mèdics del Barça, sí que va haver d’enfrontar-se a la crisi dels lligaments encreuats en la campanya 2004-05, quan es van lesionar Thiago Motta (11 de setembre del 2004), Gabri (23 de setembre), Edmilson (3 d’octubre) i Henrik Larsson (20 de novembre). Larson va tornar el dia abans de complir els sis mesos. El rècord de promptitud el va firmar Xavi Hernández en el curs següent (05-06) al trigar quatre mesos i mig. "El temps de recuperació depèn de moltes circumstàncies". A més, per descomptat, de l’èxit de l’operació i les tècniques emprades.

Un tendó propi

Als jugadors se’ls insereix per substituir al lligament trencat un tendó del seu cos –dels isquiotibials o una porció del rotular–, i l’adaptació és molt més natural. "La maduració d’aquesta plàstia del mes 3 al 9 és brutal", afirma el traumatòleg que en el seu club atén altres esportistes. Aquesta maduració s’observa en les ressonàncies. "La plàstia madura més, s’enforteix i es redueix molt el risc d’una recaiguda". No n’hi ha hagut cap en el Barça en els últims 25 anys.

Notícies relacionades

El Madrid perd Rüdiger per lesió abans d’Anoeta

Uns 7.000 socis demanen entrada per al Johan Cruyff

"Quan s’utilitzaven plàsties sintètiques es trencaven totes", recorda Ardèvol. També s’han fet servir empelts procedents dels bancs de teixits. Ara s’utilitza la tècnica Lemaire per afegir una fixació addicional externa a la subjecció de la plàstia a l’os.

Gavi i Bernal han hagut d’armar-se de paciència. Era pel seu futur. Gavi tenia 19 anys al caure al nou Zorrilla de Valladolid, Bernal amb prou feines en tenia 17 quan es va trencar a Vallecas. "En els joves, la taxa de recaiguda baixa exponencialment", assenyalen els doctors. Aquest ha estat, probablement, el consol a l’etern any que han passat.