Luis Rubiales: «Aquestes jugadores són un mirall, els donarem tot el que ens demanin»

Luis Rubiales (Las Palmas de Gran Canària, 1977) ha estat acompanyant la selecció espanyola a Nova Zelanda i ara a Austràlia des del dia del seu debut en el Mundial, contra Costa Rica. Va arribar un parell de dies més tard perquè va tenir retards en els vols i abans d’anar-hi va anar a visitar un bon amic amb problemes de salut. «Vaig arribar aquí i vaig connectar ràpidament, s’ha creat un vincle molt bonic amb les jugadores», confessa.

El president de la Reial Federació Espanyola de Futbol atén a SPORT i Prensa Ibérica a l’hotel de Sydney on es concentra la ‘Roja’, dos dies abans de disputar el partit més important de la seva història, la final del Mundial, en un any en què ha passat la seva crisi més important.

Espanya està a la final del Mundial. ¿Què sent el president de la Federació?

Molta emoció, molta alegria. I també nervis i aquesta incertesa, tot i que tinc molta confiança en aquesta selecció.

Va aterrar el dia del debut. ¿S’esperava arribar fins aquí?

Jo hi he confiat sempre i els ho he dit. Crec que Jorge i el seu ‘staff’ han fet una feina magnífica, que les jugadores tenen una gran qualitat i una gran confiança en si mateixes. I crec que en aquests últims partits s’ha vist un augment de competitivitat en la lluita, en la brega, que és una cosa que potser abans no caracteritzava aquest equip.

S’ha fet una feina sensacional, també, tàcticament contra Suècia, és un equip que té un perill tremend a pilota aturada i va quedar pràcticament neutralitzat. Crec que s’estan donant totes les qüestions que s’han de donar perquè arribem a la final en el millor moment psicològic i físic.

Va ser en el Mundial del 2019. ¿Quins canvis ha vist des del punt de vista esportiu?

Hi ha qüestions que no depenen únicament dels canvis que un efectuï sinó que s’ajuntin jugadores molt bones de dues o tres generacions, i aquí n’hi ha.

Però a part d’això sí que s’ha fet un gran esforç per escoltar l’‘staff’ del Jorge, per tot el que ens demanaven, també a les jugadores. Crec que ens hem anat adaptant, hem sigut pioners, com en aquest acord de conciliació familiar.

Diverses jugadores destaquen la seva proximitat. ¿Com és la seva implicació en aquesta concentració?

Salvant les distàncies, jo em sento futbolista encara i va en aquest sentit. Fent broma amb elles, també parlant del partit, de les famílies, de com estan. Els pregunto sobretot en què podem millorar, i hi ha hagut propostes que hem tingut en compte. Jo també les noto molt pròximes, s’ha creat un vincle molt bonic. Vaig connectar ràpidament.

Deia que la Federació està fent un gran esforç. ¿En què consisteix, exactament, aquest esforç?

Quan jo vaig arribar fa cinc anys, es dedicaven menys de tres milions d’euros al futbol femení. Ara estem en 27. Els cossos tècnics no eren professionals, hi havia contractes per dies. Hem passat de dos a quatre fisioterapeutes, tenim aquí metge i nutricionista. Els hotels i camps d’entrenament no eren els mateixos. Hem implementat el pla de conciliació familiar, que és de les coses que més valoren les jugadores. Hem tret un pla d’estalvi per a elles, hem creat l’observatori de la igualtat...

També vam tenir un problema en la concentració perquè el camp de Palmerston no va aguantar i vam decidir parlar amb la FIFA i ha sigut una inversió, un cost afegit, que havíem d’assumir, perquè sinó aquest camp enfangat augmentava el risc de lesió. Em quedo amb l’última reunió que vam tenir, que els vaig preguntar què més podem fer i elles em van dir que no hi havia res més.

Ara, crec que això és un percentatge molt petit. Això ajuda, sí, però el percentatge elevat és la seva qualitat i la seva professionalitat, i són molt a prop de poder ser campiones del Món per mèrits propis.

Més enllà de la selecció, ¿heu parlat també de competicions que organitza la Federació?

Ha millorat molt, abans participaven pocs equips i ara n’hi participen molts més. Crec que només cal veure l’aposta pels estadis, com ens prenem seriosament tot el que va passar després d’aquell malentès amb l’entrega de medalles. Muntem un espectacle tremend, amb artistes de primer nivell. I tot això sí que ho agraeixen i ho tornen amb escreix. 

¿Com explica que Espanya hagi arribat a la final amb tot el que ha passat?

Perquè probablement nosaltres som dels que menys hem parlat del que podia passar. Hi són les futbolistes compromeses amb aquesta samarreta al cent per cent sempre i també les que, després d’una reflexió, van decidir parlar amb nosaltres i les hem escoltat. Crec que ho hem gestionat bé, hem mirat de respectar i d’entendre, d’escoltar crítiques per millorar. I el resultat d’això és que en aquesta concentració hem anat cada dia a més.

Aquí tenim totes les futbolistes de màxima qualitat que han volgut estar implicades en la selecció, sigui al cent per cent sempre, com alguna que, després de reflexionar-ho, ha volgut parlar amb nosaltres, se l’ha escoltat i que estan al cent per cent compromeses. Crec que ho hem gestionat bé, hem mirat de respectar i d’entendre, d’escoltar crítiques per millorar.

Tenim 23 futbolistes de màxim nivell, que entre elles tenen una magnífica relació, que respecten el cos tècnic, que respecten quin és el seu paper i quin és el del cos tècnic, el del president i el dels assistents. Potser el que s’ha volgut vendre per determinats sectors no era la realitat. Ara tenim la millor selecció espanyola de la història i estem a prop de poder guanyar un Mundial. I estic convençut que ho podem aconseguir.

En un conflicte, cada part fa coses bé i també malament. ¿Hi ha hagut autocrítica? ¿Es continuarà escoltant les jugadores que demanin millores?

És clar que sí, però les jugadores són les primeres que saben que abans d’arribar jo a la presidència no hi havia departament femení, cobraven 40 euros de dieta, no tenien primes, no tenien drets d’imatge. Ara tenen tot això i la conciliació de la millor Federació del món, perquè la segona millor és l’anglesa. Han posat 11.000 euros i nosaltres, 15.000. I hem tornat a apostar, per a la final venen més familiars.

Elles saben que es pot millorar, ens pressionen al màxim, ens ho fan saber, però també saben d’on venim i ara mateix no hi ha cap selecció al Món que ofereixi un ‘staff’ en millors condicions. És de justícia reconèixer que hi ha hagut un canvi important perquè ens creiem el futbol femení i hi apostem. 

Abans de l’Eurocopa va decidir renovar Vilda. ¿Creu que va poder provar malament pel moment en què es va fer?

No, perquè nosaltres vam fer un pla estratègic en què es van tractar totes les àrees, també el que volíem per al futbol femení. Vèiem que podíem ser capaços de ser campiones del Món i d’Europa en totes les categories, també en l’absoluta, però ens vam posar uns terminis. Llavors, per aconseguir-ho era fonamental que Jorge Vilda assumís el repte de poder anar aconseguint aquests campionats en categories inferiors, per això va assumir la direcció esportiva a més de ser seleccionador. Ens vam posar el repte de poder ser a les semifinals o a la final d’un Mundial amb l’absoluta entre el 2024 i el 2026. És el 2023, hem arribat abans del que ens havíem plantejat, i això és senyal que les coses s’estan fent fins i tot millor del que esperàvem.

Així, ¿la Federació continua confiant en ell per ser el seleccionador dels pròxims anys?

Li queda un any de contracte, però ell no vol parlar d’això. Té ara el repte més bonic de la seva vida. Són 23 jugadores amb el repte més bonic. Aquestes nenes que no tenien pràcticament drets quan començaven a jugar perquè semblava que era un esport d’homes, ara estan trencant aquest sostre de formigó i cal donar-los les gràcies. Són un model a seguir, un mirall en el qual mirar-se, així que els donarem tot el que ens demanin.

A partir d’allà, la gent no té per què conèixer el nostre pla estratègic, però quan pregunten per això ho explico. Aquests eren els terminis i per a això confiàvem en una persona a mitjà o llarg termini, que era Jorge Vilda. Ell ha anat construint tot l’‘staff’, a la vista està que deu haver encertat, si dels últims sis campionats d’Europa n’hem guanyat quatre i dels últims quatre mundials n’hem guanyat tres. I en l’altre vam quedar segones. Crec que ha fet una gran feina en les categories inferiors i ara ha arribat a una final. Cal reconèixer-li, Jorge té molt a veure en els èxits de les inferiors i en l’actual. A veure si som campiones i ja serà el súmmum.

Li pregunto ara per Alexia. Fa res que va tornar d’una greu lesió. Més enllà del tema esportiu, ¿què aporta al grup?

Molt. Crec que hi ha moltes jugadores i que potser alguna us sorprendria del que aporta, perquè potser cap a fora té més anonimat. Però en el cas d’Alexia, no és només el que ella aporta al grup, és que quan una rival la veu al camp diu ‘mare meva, que és l’Alexia’, i això ho sabem. És una jugadora increïble, té una qualitat i un do bestial, i el que a mi m’ha agradat més d’ella és que ha vingut a sumar. És frustrant de vegades saber que ha arribat amb pocs minuts i acabada de recuperar d’una lesió. Es troba bé. Ajuda en tot, és sincera amb les seves paraules i és un orgull per a nosaltres i una tremenda sort que sigui espanyola, igual com les altres 22. Hi ha jugadores que estan fent un Mundial fantàstic.

Una d’elles, Aitana Bonmatí. ¿La veu com a successora d’Alexia a la Pilota d’Or?

És que jo no em vull posar en temes d’aquests [riu]. Aitana és una jugadora excepcional, Tere, Ona, Jenni, Cata... Misa també va estar molt bé en els partits que va jugar. Fixa’t el gol d’Olga... Pff, quina gardela per ficar-nos a la final. Et poses a mirar jugadora per jugadora i tenim un equipàs. Les centrals són fantàstiques, Mariona també és fenomenal, Alba, sigui de davantera o a la banda dreta, Eva Navarro quan surt...

I després hi ha noies que venen amb dinou o vint anys, com María, o què et diré de Salma. Ho està petant. Anem pels aeroports i tothom vol veure-la. El secret d’aquest equip és que totes saben que poden jugar. Totes elles han jugat menys Enith, que és una tremenda portera i està tenint un comportament exemplar, i jo estic molt orgullós com a màxim responsable del futbol espanyol que vesteixin la samarreta de la selecció espanyola.

Com a exjugador, ¿has parlat aquests dies de com es viuen els dies previs a un partit així?

És que jo no vaig jugar mai una final del Mundial [riu]. I ara. Jo he disfrutat molt i he sentit una emoció especial aquests dies. M’ha costat agafar el son. Mai m’havia passat, ho he parlat aquest matí amb l’Esther. Estem molt emocionats, il·lusionats, i ho repeteixo, agraïts. Jo estic segur que a tu t’haurà passat com a gran aficionada al futbol que ets, que quan ens vam posar a la final, quan va fer el gol Olga... Jo no em vaig poder contenir a la llotja. La veu la tinc fatal perquè no paro d’animar. Tot el que et pugui dir d’elles és fer curt.

¿Hi ha promesa del president si guanyen el Mundial?

Tot el que ens han demanat per arribar fins aquí, i ha tingut coherència, ho han tingut. Després, totes les qüestions econòmiques i la resta estan tancades, sobretot ens hem centrat en el tema de conciliació familiar, en el menjar, el descans i els camps d’entrenament. I el premi més gran per a elles és arribar a Espanya amb una estrella al pit i aixecant una copa que es mereixen més que ningú.

Notícies relacionades

L’Unicaja nega el triomf al Manresa en l’últim quart

El malabarista Ancelotti

¿Se celebrarà bé, si es dona?

Mare de Déu si se celebrarà. Tant de bo puguem. Hem de tocar de peus a terra i ser humils. Però, sens dubte, tot Espanya està revolucionada amb elles.