Espanya fa història i jugarà la final del Mundial

Història. Espanya va vèncer Suècia i anirà a la final del Mundial, gràcies als gols de Salma Paralluelo i Olga Carmona en un partit que quedarà per sempre marcat en la llegenda, no només del futbol, sinó també de l’esport femení espanyol.

El partit, resolt en un desenllaç amb una càrrega emocional insuportable amb tres gols en els últims deu minuts i en el qual Carmona va evitar la pròrroga amb una puntada celestial, no va ser més que el penúltim capítol d’una selecció que s’ha acostumat en aquest Mundial a imposar-se sempre als exercicis de supervivència més extrems.

Vilda va tornar a ser un entrenador intervencionista. Tornava Alexia Putellas a l’onze inicial, després de dues suplències seguides, i la sacrificada era Esther González, el lloc de la qual ocupava Jenni Hermoso, un altre cop a la punta. Olga Carmona substituïa la sancionada Oihane Hernández i Ona Batlle tornava al lateral dret. A Suècia, mateixa alineació que contra el Japó.

Totes les cartes sobre la taula per part dels dos combinats. Ja prometia, la semifinal, convertir-se en un xoc d’estils. Espanya buscava la construcció des de darrere, les associacions i les combinacions en llarg per generar espais. Suècia, amb una pressió asfixiant, estirava Rolfö i Blackstenius, les més ràpides de la classe. 

Sense domini clar

Cap de les dues seleccions aconseguia liderar la batuta del partit. Era un estira-i-arronsa. I totes dues van tenir ocasions per obrir el marcador. La primera clara va ser per a Espanya, després d’un centre d’Olga Carmona –que va ser una de les millors–, però ningú va aconseguir rematar una pilota morta a l’àrea que va deixar Alba Redondo entre rebutjos alts. 

La va tenir també Jenni Hermoso, que va acusar el seu canvi de posició com a ariet i semblava desaprofitada, després d’un centre bombat a l’àrea d’Aitana, que va deixar asseguda Rubensson. Olga es va atrevir amb un parell de tirs llunyans que van marxar fregant la fusta, Aitana es va quedar amb la mel a la boca i Musovic va posar la mà per treure un centre enverinat d’Alexia, una mica mancada de ritme però encertada en les passades a l’espai i els canvis d’orientació, després de desfer-se d’Angeldal amb un túnel.

Rolfö, un punyal

Tot el perill de Suècia va passar per Rolfö, que va saber dissimular bé les seves molèsties al genoll que arrossega des de les semifinals de la Champions contra el Chelsea. Quan la de Kungsbacka posava la sisena, arribava amb facilitat a l’àrea. Van ser providencials Irene Paredes i Codina, i Ona Batlle en l’ajuda. Cata Coll, molt sòlida i segura també amb els peus, va enviar a córner amb una gran parada un tir de la blaugrana des de l’interior de l’àrea a centre de Björn.

Cada sacada era una guerra, conscient la selecció espanyola que la pilota aturada era la gran arma de les sueques, que havien anotat així, fins aleshores, vuit dels onze gols del torneig. Defensaven totes. Marcatge de Paredes a Illested. I Aitana va treure una pilota perillosa a punt del descans. 

Salma va tornar a ser l’heroïna

Va moure peces Vilda minuts després de la represa. Salma Paralluelo per Alexia i Jenni tornava a l’interior esquerrà. L’electricitat de la benjamina d’Espanya, que es va posar de punta, va contagiar l’equip. Més ritme, més aproximacions perilloses. Es desfeia l’aragonesa de totes les seves marques, arribava fins a la línia de fons però no aconseguia connectar amb les seves companyes.

De les seves botes va néixer l’ocasió més clara del partit, després d’una altra parada providencial de Cata a Rolfö. Salma va salvar una pilota des de la línia de fons i Alba Redondo, des de terra, va rematar el lateral de la xarxa. Va ser tan evident que l’Eden Park es va aixecar per cantar el gol.

Un punt que sí que va acabar arribant. I, és clar, va ser obra de Salma. Centre de Jenni des de l’esquerra, va aclarir la defensa sueca i la pilota li va caure a la saragossana, que no va perdonar des de l’interior de l’àrea.

Bogeria final

Poc va durar l’eufòria. Com va passar contra els Països Baixos, Suècia va empatar pocs minuts després, obra de Blomqvist després d’un centre lateral de Rolfö. Lluny d’ensorrar-se, Espanya va treure tot el seu orgull i va buscar més.

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

Va sortir a la perfecció a la següent acció, ja en el minut 89 i amb la pròrroga ja intuint-se com una soga. Olga Carmona ho recordarà sempre. Tere Abelleira va servir en curt cap a la lateral, que, amb una rematada potent i després d’impactar al travesser, va anotar el gol de la victòria. Carmona va sortir corrents, amb la cara dura, i es va trobar que totes les jugadores d’Espanya s’abalançaven cap a ella fins a formar una pinya on les emocions es van alliberar per fi.

El gol d’Olga Carmona val una final històrica. Però també un moment únic en un somni en el qual aquesta selecció nega el seu despertar.