FUTBOL
Final de la Champions: el City de Guardiola es corona a Europa amb un gol de Rodrigo (1-0)
El Manchester City va entrar per fi en la reduïda elit dels campions d’Europa. Hi va entrar conduït per la mà de Pep Guardiola, l’entrenador que ha canviat el futbol des que es va posar el xandall d’entrenador. Hi va entrar mitjançant un xut parabòlic, clínic, de Rodri, ajustat a una mínima escletxa d’espai entre un núvol de defenses i el pal esquerre d’Onana.
Va acabar el llarg camí de l’equip blau cel per ser el sisè club anglès a coronar-se com a rei de l’Europa que desdenyen els britànics i va culminar la milionària inversió del xeic Mansour, que tornava a veure el seu club per segona vegada 13 anys després de la primera, el dia més encertat. Va tancar la urgent pressió a què se sotmetia a Pep Guardiola, demanant-li revalidar els dos títols que va conquistat amb l’inoblidable Barça que va dirigir durant quatre temporades. A punt de culminar la setena a Manchester, després d’haver transformat a blau el vermell del United que tenyia la ciutat, es va convertir en l’únic entrenador que té, entre altres gestes (11 lligues de 14 de disputades), dos triplets de Lliga, Copa i Champions. A mig camí, amb el City, del sextet blaugrana que el va elevar al cel el 2009.
Mà màgica
I és allà a dalt gràcies a la seva fascinant mà per crear un equip màgic, vulgar ahir, coral sempre, amb el xut telescòpic de Rodri i el genoll miraculós d’Ederson, que va rebutjar un cop de cap de Lukaku després que el travesser en repel·lís un de Dimarco en l’escomesa de l’Inter al veure’s per sota del marcador.
Era la reacció desesperada del conjunt italià per veure que el trofeu se li escapava de les mans en l’últim quart d’hora, quan de veritat va anar a buscar-lo, de la mateixa manera que el City l’hagués rematat a través de Foden o Haaland, el màxim golejador del torneig a qui ni tan sols es va veure fins que el van enfocar amb els ulls plorosos al final. Igual que els altres. També Guardiola, tan acostumat a les nits èpiques.
Tres equips italians intervenien en les tres finals europees i els tres van sucumbir. L’Inter no va saber forçar el destí que va condemnar abans a la Roma i la Fiorentina davant el representant anglès, el país amb més campions de la Champions, i el millor i més influent entrenador del món, capaç de convertir un club modest d’Anglaterra en un referent que ha marcat una època, fins i tot sense firmar la definitiva obra mestra el dia que el món mirava cap a Istanbul.
Guardiola ho va aconseguir amb l’onze de gala excepte Kyle Walker, que no es va recuperar d’unes molèsties a l’esquena. Amb Aké, el City repetia set jugadors de la final del 2021. Entre aquests, Kevin de Bruyne, que llavors va xocar amb una roca anomenada Rüdiger i aquest cop va patir un subtil però demolidor esquinç als isquiotibials de la cuixa dreta que el va obligar a retirar-se després d’una última carrera en què va comprovar la incapacitat física per continuar al camp. Foden, titular a Porto, va ocupar el seu lloc sense que canviés l’estructura del City a la zona medul·lar, fixos els tres de darrere i els tres de davant amb Rodri al mig.
Màxim patiment
Aquest City era diferent del que va perdre contra el Chelsea, més evolucionat en les seves interaccions internes tot i que ajunti quatre centrals, un dels quals, Stones, exerceix d’interior. Res a veure amb Xavi o Iniesta, campions amb Pep en dos finals que no van tenir a veure res tampoc amb la d’Istanbul. Ni la d’Istanbul del 2023 amb la del 2005, quan al descans s’havien marcat tres gols. Tots italians. Del Milan.
Notícies relacionadesVa patir tant o més Pep que com en la seva experiència frustrada. Rodri es va col·locar en el lloc de líder, que només va abandonar un parell de vegades –es va avançar uns metres per marcar el gol–, mentre que Stones, Gündogan i Foden intentaven desestabilitzar per dins l’Inter. El City va buscar poc els extrems enganxats a la banda per eixamplar el camp. Sobretot a la dreta, on es va situar Stones, el menys dotat per combinar, i el menys pressionat per l’Inter, amb cada jugador saltant sobre el seu rival i forçant una sortida des de darrere per l’esquerra amb Aké.
Consagrat a controlar un partit sense la pilota el conjunt d’Inzaghi només va arribar a l’àrea d’Ederson en les indecisions del porter brasiler amb el peu durant el primer temps. El cos grandot d’Ederson va desviar un xut egoista de Lautaro que es va emportar la pilota en un error monumental ‘citizen’ que va fer agenollar Guardiola demanant clemència i la mà va desviar l’últim intent de Gosens.
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
Fa 546 dies
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Els consells de Maria José Valiente, psicòloga i col·laboradora de SanaMent Com sobreviure al Nadal sense perdre el cap
- Ciberatacs Així és l'estafa que buida els comptes bancaris a Catalunya
- El Madrid golejaun Girona estèrili s’acosta al Barça
- Una ‘Tosca’ per Mirna i Puccini