Ona Carbonell surt de l’aigua per sempre: es retira un referent dins i fora de la piscina

Emocionada, amb llàgrimes als ulls, Ona Carbonell anuncia la seva retirada. La catalana, acompanyada per la família, amics i els màxims representants de l’esport espanyol, ha pres la paraula aquest migdia a la seu del Comitè Olímpic per confessar la seva decisió. «Avui deixo de ser una nena de sincro, però estic molt feliç d’aquesta etapa». Així posa fi a una carrera de més de 15 anys, en què s’ha penjat 92 medalles internacionals, i amb la qual s’ha convertit en un referent internacional. 

«Anunciar la meva retirada m’omple de milers d’emocions però ho faig de forma serena i tranquil·la per la meva decisió. ¿Per què em retiro? El motiu, més que a fora, cal buscar-lo a dins. Sumo 23 anys en la sincro i 18 en l’elit. La sincro ha sigut central i prioritària en la meva vida. Prenc la decisió de forma segura, però no nego que tinc dubtes sobre el camí que agafarà la meva vida», reconeix Carbonell al centre de l’escenari amb totes les mirades posades en ella.

Pocs dies abans de complir els 33 anys, Ona Carbonell posa punt final a la seva meteòrica carrera esportiva. La catalana, tot i que fins avui ha passat més temps dins de l’aigua que fora, no es va enamorar de l’esport submergida a la piscina. Va ser sobre el tapís. La gimnàstica rítmica la va atrapar, però el seu amor per l’aigua va fer que es passés a la natació sincronitzada de ben petita.

Als 14 anys va entrar a formar part del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Des d’aleshores, les temporades s’han comptat per medalles i trofeus. Va participar en tres Jocs Olímpics entre els anys 2012 i 2020, i va obtenir dues medalles a Londres 2012, plata en duo i bronze per equip. Va guanyar 22 medalles en els Mundials de Natació entre el 2007 i el 2019, i 12 metalls en els Europeus entre els anys 2008 i 2021. Unes xifres de rècord per a una esportista que ha fet història.

Referent dins i fora de l’aigua

A més de ser la dona amb més medalles en la història dels mundials de natació sincronitzada, Ona Carbonell ha deixat empremta en l’esport per la seva lluita i normalització de la maternitat en l’elit. La de Barcelona va posar en pausa la seva carrera per dedicar temps al Teo i al Kai, els seus dos nens.

«El meu objectiu era tornar a competir després del part, ja no només com a repte esportiu, sinó sobretot com un deure moral. La maternitat és encara un dels hàndicaps que té la dona en l’esport i la societat», diu la nedadora en el seu documental ‘Ona Carbonell: empezar de nuevo’, en què desgrana el periple i la lluita de tornar a la piscina després de la maternitat.

I no només va aconseguir tornar-hi una vegada, sinó dues. Sempre pendent dels seus fills, la piscina ha sigut per a ella un lloc segur. Ara, acompanyada d’ells, de la seva família, de les seves companyes d’equip i de les seves entrenadores, ha arribat el moment de dir adeu a la competició.

Ningú s’ha volgut perdre el seu comiat

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

«Has sigut companya, capitana, referent, amiga... I vull confessar que, a banda de la part esportiva, el teu costat humà, les teves implicacions en els problemes socials, és el que més admiro de tu. I mira que admiro coses de tu. Et desitjo el millor en l’etapa que avui comença i que m’agradaria que fos entorn de l’esport espanyol. L’esport espanyol no es pot permetre que algú amb qualitat humana se n’allunyi», ha dit, emocionat, José Manuel Franco, president del Consell Superior d’Esports.

«He tingut el privilegi de posar-te les medalles. He sigut un afortunat de viure amb tu l’etapa més exitosa de la teva etapa esportiva. Tot i que cal admetre que hi ha hagut alts i baixos. Quan vas ser mare, la Federació el que va fer va ser donar-te mitjans, i vas acabar competint en un Mundial. T’anirà bé perquè t’ho mereixes», ha confessat Fernando Carpena, president de la Federació de Natació espanyola.