La crònica del Madrid-Manchester City: El míssil de De Bruyne iguala la canonada de Vinícius

I això que va ser el partit tantes vegades vist. I tantes vegades jugat al Bernabéu, un estadi silenciat pel toc de la pilota del City, que va aixafar en la possessió. Però va resultar insípid en el desallotjament, amb la versió més italiana del Madrid ancelottià. Parapetats tots enrere, sense cap dissimulació, teixint una xarxa impenetrable on, a més, va quedar aïllat Haaland. El botí era extraordinari per al conjunt blanc. Fins i tot amb el 0-0. ¿La pilota? No la tenia. Tampoc la volia. ¡Per a què!

El City, mesntrestant, intimidava amb un parell de xuts (primer De Bruyne, després Rodri), però ni rascades generaven perquè Courtois és un porter que para. Un tipus que sosté el seu equip quan li toca viure penjat del travesser, mentre el Bernabéu començava a deixar murmuris de desaprovació, cansat de veure com els jugadors de Guardiola es passaven la pilota.

Amb alentiment

Però tot era previsible. Massa previsible. Anava a càmera lenta, sense trencar l’estructura del vell ‘calcio’ mamat per Ancelotti. Passada la mitja hora inicial, amb un escandalós i, alhora, estèril domini del City (73% de possessió), mentre Haaland no sabia sortir de la presó en la qual va quedar enclaustrat per Rüdiger i Alaba va arribar el moment del Madrid. Aquest que s’ha vist milions de vegades en el passat. I es veurà milions de vegades més en el futur. I, per descomptat, en el present.

Una cavalcada de Camavinga, un poltre desbocat a qui ningú al flanc dret de la defensa citizen li va poder tirar la corda (ni Bernardo Silva, que va dimitir ben aviat de l’esforç defensiu necessari, ni Rodri, ni Walker) va servir com a pròleg del míssil amb la dreta de Vinícius, un altre que caminava sol per la frontal de l’àrea anglesa. Una successió d’errors com a preludi del golàs del Madrid. O sigui, allò de sempre. Primer xut. Primer xut a porteria. Primer gol blanc. Un clàssic, vaja.

Un clàssic perquè Ederson, el porter del City, no és Courtois. Tot i que després es va redimir amb dues monumentals parades a la segona part: primer un cop de cap de Benzema que va repel·lir felinament i després un míssil de Tchouaméni amb què va volar pel cel del Bernabéu. Tot va passar després d’un contraatac de manual amb l’astúcia i creativitat de Modric i les cames de Camavinga.

Aquesta patacada de Vinícius va esgarrifar i va debilitar de tal manera el City, que es va quedar sense discurs. En el seu futbol, impecable en la teoria i els moviments previs, li va faltar entusiasme, passió i ànima per rebel·lar-se abans fins i tot de l’1-0.

Espais negats

No va poder aprofitar la passivitat, enganyosa passivitat blanca. Era, en realitat, una trampa de ‘Carletto’. El tècnic més feliç del món perquè li va negar els espais al City, mentre segrestava tot el seu talent, sacsejat pel volcà del Bernabéu que va despertar just a temps. Poc de Kevin de Bruyne, poc d’Erling Haaland. Poc per al que són (o havien de ser) ells. Per això l’enuig de Guardiola, que exigia més al seu equip, mentre s’irritava per la tolerància d’Artur Dias, el col·legiat portuguès, testimoni silenciós de les puntades de peu sense targeta groga de Carvajal.

Poc va canviar després del descans. És més, el Madrid va entendre que era el seu moment. Bé, el seu segon moment. El primer va portar la firma de Vinícius. El segon comptava amb la rúbrica de l’estadi modern i lluent, encara sense acabar, que ha reconstruït Florentino enmig del passeig de la Castellana. És com si el City no hagués superat l’impacte d’aquest gol. No tenia ni la pilota, símptoma dolent per a un equip guardiolanià.

La mateixa medicina

Però el futbol, capritxós com sempre, va tornar l’esperança al City rendibilitzant una mala passada de Camavinga. Capritxós perquè no estava fi l’equip anglès. Però el que primer Camavinga et dona després Camavinga t’ho treu. Rodri va persistir en la conducció davant la indolència prèvia de Vinícius, que es va quedar protestant que la pilota va sortir abans per la banda (no va sortir), i després van connectar Grealish i Gündogan abans que De Bruyne armés una fuetada meravellosa per burlar-se de l’inacabable cos de Courtois.

I el Bernabéu, llavors, va descobrir la seva pròpia medicina. Guardiola, cansat de l’estratagema d’Ancelotti, va arrencar amb aquesta oculta disfressa fins que una pèrdua del Madrid va precipitar l’imponent cop amb la dreta de De Bruyne. Al tècnic italià ja li anava bé l’empat perquè en els minuts finals va anar retirant Rodrygo, Kroos i Modric per injectar cames fresques amb Tchouaméni i Nacho injectant el xut de Marco Asensio. ¿I Pep? Ni un sol canvi. Ni un en va fer.

Fitxa tècnica

REIAL MADRID: Courtois (7), Carvajal (6), Rüdiger (7), Alaba (7), Camavinga (6), Valverde (5), Kroos (5), Modric (5), Rodrygo (4), Benzema (4) i Vinícius (7).

Entrenador: Carlo Ancelotti (6)

Canvis: Marco Asensio (s. q.) per Rodrygo (m. 81); Tchouaméni (6) per Kroos (m. 84); Nacho (s. q.) per Modric (m. 87)

MANCHESTER CITY: Ederson (7), Walker (6), Ruben Dias (6), Akanji (5), Stones (6), Rodri (5), Bernardo Silva (4), De Bruyne

(7), Gündogan (5), Grealish (6) i Haaland (4).

Entrenador: Pep Guardiola (6)

Canvis: Sense canvis

Gols: 1-0, Vinícius (m. 36); 1-1, De Bruyne (m. 67)

Àrbitre: Artur Dias (5), portuguès.

Targetes grogues: Kroos (m. 45 +2); Ancelotti (m. 58); Gündogan (m. 71); Camavinga (m. 79); Bernardo Silva (m. 86)

Notícies relacionades

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

El Barça torna a guanyar el PSG i segella la sisena Final Four seguida

Estadi: Santiago Bernabéu