La deriva

Per l’organisme europeu, el cas no ha prescrit, perquè la possibilitat de sanció té a veure amb el dany reputacional que els pagaments del Barça a l’antic vicepresident del CTA acreditats per la Hisenda espanyola, suposarien per a la UEFA i les seves competicions, com a entitat privada que és. És a dir, no convidarien el FC Barcelona a disputar les seves competicions, com ha passat abans amb altres clubs, sense ser ni tan sols necessària sentència ferma.

Si això passa, seria la primera i de moment única sanció que recauria sobre el club, a més de la ‘pena del telenotícies’. S’anomena així la condemna popular sense presumpció d’innocència, quan l’opinió pública condemna el subjecte, tot i que posteriorment el jutge en determini l’absolució. En el cas Negreira les revelacions sobre els pagaments a l’ex número 2 del CTA estan sent utilitzades de manera malintencionada per alguns per tal de tacar el que legítimament està fent el FC Barcelona en aquesta Lliga.

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Tan vergonyós és que el club pagués a Negreira durant 18 anys, o que el president que li va multiplicar el sou continuï sent vicepresident de la RFEF, com que allò s’utilitzi malintencionadament per deslegitimar la Lliga que el Barça té gairebé guanyada i per sembrar el dubte sobre un col·lectiu arbitral maltractat i desprotegit pel mateix futbol. Amb línies i sense.

I jo em pregunto, ¿qui hi guanya amb això? ¿Hi ha alguna mà gronxant el bressol? Sens dubte està clar qui perd, el futbol espanyol, els àrbitres espanyols, la credibilitat, en definitiva, de la Lliga. Si ha de venir la UEFA a sancionar el que a Espanya s’investiga, publica, escandalitza però resulta impune, si ningú evita que l’aficionat pensi que la corrupció és d’ahir però no d’avui, caldrà pensar que tenim el que mereixem.