El president és el que més ha perdut

Ha guanyat, però ha perdut tant, tant... Ha vençut, però no ha arrasat com en anteriors (no) convocatòries. El ser superior ja no és tan superior. No només té oposició; té un de cada tres socis descontents. Florentino Pérez continuarà manant, però, probablement, haurà de canviar el seu estil. ¿No ho farà, oi? No ho farà. Doncs s’equivocarà. I molt. Com es va equivocar al convocar unes eleccions exprés, que ni les hi van demanar, ni les necessitava, ni eren oportunes.

Florentino Pérez ha sigut qui ha posat Enrique Riquelme al tapet. I Riquelme ha aconseguit un de cada tres votants (11.814) per a la seva causa (el Reial Madrid no es ven, ni molt ni poc, no es ven), mentre les dues terceres parts dels que van votar (21.741) han mantingut Flo en la seva poltrona. I ara tindrà una oposició de veritat. Si Riquelme es dedica a les seves empreses, si no viu a Madrid, si no exerceix d’opositor, res del que ha fet, dit i els diners que li ha costat (diuen que al voltant de dos milions d’euros) li hauran servit.

Riquelme no només està al mapa del madridisme, sinó que ha sigut votat per diversos milers de socis que volien que Florentino deixés de ser el màxim dirigent de l’entitat blanca.

Riquelme farà bé a seguir de guàrdia permanent, perquè, si alguna cosa ha quedat clara, per la manera dubitativa de comportar-se de Florentino, per tot el que el mateix amo de Cox ha denunciat i pel que han vist (i patit) tots els socis del Reial Madrid, inclosos els florentinistes, és que l’equip i la seva trajectòria són difícil d’arreglar.

L’efecte d’un altre ‘zeroplet’

Riquelme hauria de pensar, després d’aquesta gran feina que l’ha col·locat en l’òrbita blanca, ara sí, que, possiblement, amb un tercer zeroplet que, tal com està creixent el FC Barcelona, l’Atlètic i els grans equips europeus, és molt possible, hi tornarà a haver eleccions d’aquí res, en menys d’un any.

La votació de diumenge va demostrar que hi ha un gran descontentament entre els socis, abonats i seguidors del Reial Madrid, que, en els últims mesos, s’han atrevit a qüestionar, per descomptat, els futbolistes, sobretot Vinícius Júnior i Mbappé, però, també, el president, la llotja, els que manen.

La campanya que ha protagonitzat Enrique Riquelme permetrà, sens dubte, que els escassíssims periodistes que s’atreveixen, amb molt risc, a criticar la gestió de Florentino Pérez, nefasta en els dos últims anys, puguin, amb més raó que mai, continuar assenyalant els errors de la veterana i desencertada junta merengue.

El desgast que ha patit Florentino Pérez en aquesta curta campanya electoral ha sigut enorme. Ha sigut un desgast personal, físic, en moments se l’ha vist realment gran i, sobretot, dominant poc i malament l’escena mediàtica, amb un discurs repetitiu i, en els aspectes fonamentals (patrimoni, canvi de model, economia, entrenador, fitxatges, baralles internes...), molt confús.

És possible, sí, que Riquelme hagi hagut de recórrer a massa farols, massa notari i excessiu postureig televisiu, però ha denunciat tot el que ha volgut (i no volia sentir Florentino), especialment tot el que feia referència a la venda del club (parcial o no, mínima o no) i, sobretot, el paper, tan denunciable com el d’Alejandro Echevarría en el FC Barcelona, del banquer Anas Laghrari, la missió del qual, en efecte, és més que sospitosa.

Un club vell i estancat

Insisteixo, si Enrique Riquelme volia posicionar-se, postular-se, com el gran i únic opositor al poderosíssim president del Reial Madrid, ho ha aconseguit. I ho ha fet amb més èxit de l’aconseguit per Florentino Pérez per renovar la seva presidència.

Una altra cosa és que, a partir d’ara, sàpiga aprofitar aquesta empenta. El mandat del president del Reial Madrid ha sigut qüestionat, Riquelme li ha sacsejat el tron i, sobretot, ha enviat un missatge molt clar als socis, abonats i seguidors blancs: a partir d’ara estarem més vigilants que mai. S’haurà de veure si José Mourinho és capaç de ressuscitar aquest mort.

Notícies relacionades

Islàndia, l’últim escull d’Espanya per al Mundial

Veure els Knicks costa un ronyó

Riquelme ha sortit vencedor fins i tot en el fet que no haurà de demostrar que tenia lligat Rodri, que fitxaria Haaland i que el gran somni de tots, Jürgen Klopp, seria el seu entrenador. Tot això que guanya.

PD. Per cert, el vot per correu (un caos) i el recompte de vots (un altre caos, ja que els resultats finals no van arribar fins a altes hores de la matinada) són una altra prova que el club blanc és vell i estancat, encara que se li suposi molta modernitat a l’estadi Santiago Bernabéu.