La indústria de l’esport

Barcelona està esportivament de tornada

  •  Les grans competicions esportives tornen a veure en la ciutat una opció viable i s’ha produït una conjunció d’interessos publicoprivats que transmeten confiança. 

Barcelona està esportivament de tornada

JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts

Barcelona mai ha deixat d’estar al top of mind de la indústria de l’esport. Des d’aquell 1992, en el qual es van celebrar uns Jocs Olímpics sobre els quals hi ha consens que van ser els més sostenibles de la història, la capital catalana ha sigut una aposta fixa. Tanmateix, els canvis de color polític després del cicle electoral del 2015 van marcar una interrupció a aquesta confiança en el fet que l’alta competició podia ser un motor econòmic més de la ciutat que, per sort, veiem que ha tornat. Les grans competicions esportives tornen a veure en la ciutat una opció viable i s’ha produït una conjunció d’interessos publicoprivats que transmeten confiança. Als qui porten l’espectacle i als qui confiem que cada una d’aquestes inversions no es quedi en el xou.

La història ha demostrat que, quan institucions i empreses han anat de la mà, els resultats han sigut clars. Els Jocs van deixar un llegat per a Barcelona que és difícil apreciar a les ciutats que van recollir la torxa olímpica després. I ho va ser tant en termes d’infraestructures, com de posicionament turístic, construcció d’una marca reconeguda i foment de la pràctica esportiva. Que avui el 66,4% dels barcelonins practiquin esport de manera regular també és un dels èxits que no s’aprecien immediatament, però que alimenten el valor d’atraure aquesta mena de grans esdeveniments.

Negoci i riquesa

Notícies relacionades

Els Jocs van deixar un seguit d’instal·lacions esportives que han donat pas al creixement de clubs esportius d’alta competició, com es veu en la natació, però també operadors de gimnasos que avui van més enllà de Barcelona. És una cosa difícil de veure, i l’esport –igual com la cultura– sempre tindrà el repte de justificar molt més que qualsevol altre sector la seva aportació en termes de negoci i riquesa per al territori.

Però posem-ne algunes dades sobre la taula. La ciutat compta amb dos clubs de LaLiga i dos de l’ACB si ens referim a la gran Barcelona metropolitana; té el quarter general de l’ACB i l’Eurolliga; Dorna Sports, propietària de MotoGP, té aquí bona part de les seves operacions i comptem amb el Circuit de Barcelona-Catalunya; un torneig ATP i la Federació; Asobal; promotores d’esport popular com Ironman i RPM Sports; cadenes de gimnasos com DiR, Claror i CET10, per no parlar de multinacionals com Nike, Technogym i Life Fitness, que van triar aquesta ciutat per entrar a Espanya. Totes juntes, mouen més de 2.000 milions a l’any i és una dada que no s’hauria d’oblidar.

Els brots verds del mercat de fitxatges

Amb la pandèmia hi va haver un moment en què vam pensar que el mercat de fitxatges aniria cap a una racionalització contraposada a la inflació que es va viure el 2019. Fins que van arribar nous inversors a la Premier League. El canvi de propietat a Newcastle i Chelsea FC, de moment, ja s’ha començat a notar. La FIFA estima que el mercat internacional de fitxatges va moure 6.500 milions de dòlars el 2022, un 33% més en comparació amb el 2021 i tornant la inversió anual a uns nivells molt pròxims a la dels anys precovid. 

El comportament d’aquests dos clubs, unit a la reestructuració esportiva que es vaticina al Manchester United i al Liverpool FC, fa pensar que aquest 2023 es trencaran tots els registres o almenys s’igualaran els 7.350 milions de dòlars. Això sí, amb cada vegada més operacions –allà sí que s’ha batut el rècord de transaccions, amb 2.843 moviments en els quals hi va haver compensació– i cada vegada amb més moviments en operacions el valor de les quals està per sota dels 5 milions.

Per mi, el gran interrogant és com definirà la indústria quan un jugador realment val més de 100 milions d’euros; si això serà excepcional o si serà normalitat per a les estrelles emergents.


Temes:

Barcelona