Prostitució de luxe, alcohol i drogues: res està prohibit a Qatar si pots pagar-ho

El rebedor desprèn una sensació híbrida entre un hotel de luxe, un centre comercial i un edifici d’oficines. Tot just entrar per la porta de vidre, un aparatós control de metalls espera el visitant. No estranya, en aquest país n’hi ha en gairebé tots els espais tancats. Cartera, mòbil i encenedor fora de les butxaques i un vigilant africà, com gairebé tots els que es dediquen a aquesta funció, dona el vistiplau a la nostra visita.

A l’esquerra, una dona vestida a l’estil occidental atén un taulell en el qual es venen bijuteria i colònies. El rellotge passa ja de la mitjanit, però allà segueix, a Qatar els horaris comercials són infinits. De cara hi ha els ascensors, amb la planta 14a ben marcada als botons amb el nom buscat.

Era allà on ens dirigíem. És dimecres 9 de desembre, el primer dia sense partits de tot el Mundial després de dues setmanes i mitja a ple rendiment. Un bon dia per compartir taula i estovalles per sopar amb certa relaxació i després mirar de prendre alguna cosa amb amics. Ens parlen d’un hotel de luxe a prop del passeig marítim de Corniche, al centre del triangle que formen el mercat de Souq Waqif, el Museu Nacional de Qatar i la terminal de creuers de Doha. A la 14a planta d’un hotel que cobra un mínim de 282 dòlars per nit durant el Mundial, segons comprovo després a la llista que ens va facilitar l’emirat fa mesos, hi ha alcohol i festa, ens garanteixen. Ve de gust comprovar-ho.

Un fosc passadís

L’ascensor obre les seves portes en el nostre destí. Davant la lluminositat del rebedor, davant nostre es presenta un passadís fosc, mal il·luminat, i un nou vigilant de seguretat que ens convida cortesament a dirigir-nos cap a la nostra esquerra. Uns metres més enllà, fem una petita cua davant d’un taulell brut i desordenat, igualment fosc.

M’hi fixo mentre espero el meu torn i observo passaports apilats. Tinc clar que no els deixaré el meu i que, si aquesta és la condició per entrar, marxaré i me n’aniré a dormir. No ho és, almenys per a nosaltres. Simplement volen fer-li una foto a la nostra Hayya, el visat digital que ha creat Qatar per al Mundial. Acceptem de mala gana i creuem la petita porta que queda cap a la nostra esquerra.

Davant nostre es presenta un local estrany, híbrid de molts establiments diferents. A l’esquerra hi ha un taulell amb un reixat mig abaixat i cartells de venda d’hamburgueses i frankfurts. A la dreta, taules altes amb música occidental interpretada en directe. Al capdavant, una barra decorada a l’estil irlandès en la qual es dispensa cervesa i licors d’alta graduació.

Alcohol d’amagat

Aleshores ja sabíem que el presumpte veto a l’alcohol a Qatar és una gran farsa. El règim no prohibeix el seu consum, només veta que aquest es faci en vista de la societat, a excepció de les ‘fan zones’ durant el Mundial. No hi ha a Doha una sola terrassa a la vorera o un bar a peu de carrer en el qual es vengui alcohol, tots els punts de venda són en espais privats i no aptes per a totes les butxaques. Sí per als d’un occidental mitjà, però no per a la immensa majoria d’immigrants que treballen al país. És una de tantes hipocresies que inunden el país: els vicis només estan prohibits, a la pràctica, per als pobres.

L’olor de tabac de l’antre l’inunda tota. No hi ha cap qatarià a la planta 14a o almenys no hi ha ningú vestit amb una túnica, com solen fer-ho ells. Hi ha occidentals que, dedueixo, també són a Doha pel Mundial i immigrants de l’Índia i Bangladesh que ballen animosament i et conviden amb alegria i insistència a fer-ho amb ells. Dedueixo que els passaports que hi havia sobre el taulell de l’entrada eren d’aquests nois joves, desproveïts de l’Hayya per la seva condició d’immigrants residents a Qatar.

Prostitució gens encoberta

La majoria dels que som allà som homes. Aviat ens adonem que la hipocresia amb l’alcohol és, de llarg, el de menys. Està passant davant els nostres ulls una cosa molt més greu: gairebé totes les escasses dones del local són dones prostituïdes, totes de pell negra. Miren d’exercir la seva ‘feina’, però no ho fan de forma invasiva. Si les mires, et tornen la mirada, però no prenen la iniciativa, esperen que el puter ho faci si vol. No percebo que hi hagi cap ‘xulo’ al seu voltant, tot i que segurament sí que n’hi hagi. Potser és el mateix personal de seguretat el que exerceix aquesta funció, dedueixo.

La prostitució és il·legal a Qatar, amb penes de fins a 10 anys de presó per a qui l’exerceixi i per a qui la consuma. És un delicte greu que a més atempta de manera frontal contra els principis islàmics que, en teoria, regeixen aquest país. Tanmateix, només hem hagut de creuar un control de seguretat i ensenyar la nostra Hayya per arribar fins aquí. Ha de ser, per força major, un negoci consentit per part de les autoritats del règim en espais com aquest.

Dues plantes més amunt

Prenem un parell de cerveses, al mòdic preu de 13 euros cada una, mentre contemplem les escenes. Els immigrants asiàtics ni s’acosten a les dones, però alguns occidentals d’aspecte anglosaxó sí que ho fan. Les grapegen i besen. Un de nosaltres torna del lavabo i ens explica que una d’aquestes noies l’ha animat a pujar dues plantes més amunt, a un altre local del mateix hotel. La curiositat ens pot i decidim acceptar la invitació.

Tornem a creuar el fosc i depriment passadís i pugem fins a la planta 16a. L’aspecte quan s’obre l’ascensor no té res a veure amb el que hi havia dos pisos més avall. És el d’un pub normal i corrent, amb dos empleats de seguretat a la porta que, de nou, reclamen fotografiar la nostra Hayya digital.

A l’interior, en canvi, tot és diferent llevat del fum dels cigarrets. Els immigrants asiàtics han desaparegut de l’escena, aquest és clarament un local només per a occidentals i per això ens han animat a nosaltres avenir-hi. Concloc que ens han ajudat a separar-nos de persones que, segons la seva lògica classista, són inferiors a nosaltres. Les consumicions han multiplicat el seu preu al pujar dues plantes. I hi continua havent moltes dones prostituïdes, però això també és diferent. Tot i que a simple vista no ho sembla, el que hi ha a la planta 16a s’acosta més a un prostíbul que a un pub.

Kenya, Nigèria, Etiòpia...

A diferència de les prostitutes del local anterior, aquí no esperen que les miris o que prenguis la iniciativa. S’acosten sense dissimulació i et pregunten d’on ets. Si perceben el més mínim interès per la conversa, de seguida col·loquen la seva mà sobre els teus genitals. Físicament, són dones que s’ajusten molt més al cànon de bellesa occidental imperant. La majoria són africanes, de Kenya, Nigèria, Eritrea o Etiòpia, tot i que també n’hi ha d’asiàtiques i georgianes. Queda el dubte de quantes d’elles deuen haver sigut enganyades per arribar a Qatar i estaran sent explotades sexualment contra la seva voluntat. Hi ha molts indicis per pensar que ha passat així amb la majoria d’elles.

Entaulo conversa amb algunes de les dones amb l’ànim de conèixer la seva història. Cap me la vol explicar. Quan comproven que aparto la seva mà dels meus pantalons i que no tinc interès en els seus serveis, s’allunyen. Una em pregunta directament, després d’intercanviar breument informació sobre els nostres respectius països de procedència, si me n’aniré amb ella i li dic que no. «Gràcies per no fer-me perdre el temps. Que tinguis una bona nit».

Estrictes hotels

Les prostitutes, com he explicat, preguntaven si marxaríem amb elles, mai si les portaríem amb nosaltres. I no és aquest un detall menor. A Qatar no està permès passar una nit amb algú que no sigui el teu cònjuge legal i els hotels estan en alerta perquè això no passi. Un company amb problemes d’esquena em va explicar que va voler contractar els serveis d’un centre de fisioteràpia que li havien recomanat perquè li fes tractament al seu hotel. Li van dir que no era possible, fos el professional un home o una dona. Un altre va rebre la visita d’una amiga en un apartament que compartia amb un altre company periodista. Després de molt insistir, la van deixar passar, advertint-li que abans de les 22.00 hores havia de marxar. Van passar pel seu apartament a recordar-l’hi després, quan s’acostava l’hora límit.

Un taxista em va explicar un dia que hi ha hotels que se salten aquesta norma i que ell queda cada divendres amb la seva nòvia en un. Si els enxampen, s’arrisquen fins i tot al tancament, però hi ha qui li compensa el risc. Li explico la meva visita a les plantes 14a i 16a de l’hotel de luxe i no li estranya res del que li dic. Aprofito el seu aparent coneixement de la nit amagada qatariana per preguntar-li si també li consta que hi hagi prostitució masculina a Qatar. «És clar que sí. Si pots pagar-ho, aquí tens el que vulguis».

«Mercat negre»

Això em recorda que uns dies enrere havia vist un treballador d’una famosa botiga de roba fumant un cigarro electrònic. Jo també ho faig, però no havia sigut capaç de comprar recàrregues en cap lloc de Doha, així que li pregunto on les aconsegueix. «Al mercat negre, és l’única opció que hi ha, però és molt car», m’adverteix. Vaig aprofitar per descobrir si aquest «mercat negre» també oferia drogues. Em diu que és clar, que li digui què vull perquè m’ho podria aconseguir. Li dic, malaptesa periodística la meva, que no vull drogues, que només era curiositat. Va tallar immediatament la conversa, es va acomiadar i se’n va anar.

Notícies relacionades

L’Argentina embogeix amb l’arribada del ‘Messies’ i la Copa del Món

Històrica Final Four catalana

Dedueixo que les dones prostituïdes coneixen un d’aquests hotels que es fan el desentès a les prohibicions de la dictadura o que tenen el seu propi espai per oferir els seus serveis després de concertar-los a l’hotel. Una no es talla i s’acosta a mi amb determinació: «Per 500 dòlars pots venir amb mi». Prostitució de luxe. Una hora després, quan els llums del local ja s’han encès per a l’imminent tancament, torna per oferir-se per 100 dòlars. Segurament ni recorda que ja s’havia adreçat abans a mi.

Són les 3.00 hores i la planta 16a de l’hotel està a punt de tancar les portes. És el moment d’anar-se’n a dormir. El taulell de colònies i bijuteria ja ha tancat. Allà segueix el personal de seguretat, controlant que no es munti escàndol. Els taxis apareixen i hi pugen algunes prostitutes amb puters. M’acomiado dels meus companys de nit i me’n vaig caminant cap al meu hotel. Una mica més enllà hi ha un cotxe de policia que, amb seguretat, ha presenciat l’evident escena de dones prostituïdes i puters, durament castigada per la llei. No els importa. Això em confirma que a Qatar res està prohibit mentre ho facis amb discreció i, sobretot, puguis pagar-ho. Quanta hipocresia.